La guerra contra el narcotràfic es decideix a les urnes
Després de dues legislatures de desgast del PAN, els analistes consideren que el PRI tornarà una altra vegada al poder
BarcelonaDATA: 1 de juliol, presidencials i legislatives
Ja han passat dotze anys des que el partit hegemònic per antonomàsia de Mèxic va perdre el poder. Però el Partit Revolucionari Institucional (el PRI) es frega ara les mans i veu el Palau Nacional de Mèxic una altra vegada molt a prop. La guerra contra el narcotràfic que va encetar l'actual president, Felipe Calderón (del Partit d'Acció Nacional), el 2006 ha deixat un rastre sagnant de gairebé 50.000 morts, unes víctimes que el poble viu molt de prop. L'herència de Vicente Fox tampoc era la més positiva. L'aliança amb els Estats Units els ha portat a privatitzar els recursos naturals, un dels béns més preuats dels mexicans.
Però l'últim reducte que li queda al PAN és fer campanya pel continuisme d'un alt creixement econòmic enmig d'un crisi del deute generalitzada en la majoria de països occidentals.
L'alternativa al binomi del PRI i el PAN és el partit d'esquerres (Partido de la Revolución Democrática, PRD) d'Andrés Manuel López Obrador, que el 2006 ja va disputar la presidència a Calderón. Durant aquests cinc anys ha fet una intensa campanya contra els dos partits hegemònics, sobretot en contra de la corrupció.