Un urbanisme més social, verd i cohesionador: així avança l'àrea metropolitana de Barcelona cap al 2050

Grans avingudes i eixos verds; nous parcs i equipaments; més habitatge assequible i una mobilitat activa i sostenible. Aquests són alguns dels ingredients que han de permetre que l'àrea metropolitana de Barcelona arribi al 2050 transformada en un territori més equilibrat, competitiu, renaturalitzat, cohesionat i amable amb la ciutadania. Si més no, aquesta és l'ambició del nou Pla director urbanístic metropolità (PDUM), l'instrument urbanístic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que s'encarregarà d'ordenar, planificar i estructurar la metròpolis de Barcelona durant les properes dècades. El document, que aquest mes de març ha passat per l'aprovació inicial, serà el primer pas per deixar enrere el Pla General Metropolità de 1976 i dotar el territori amb un full de ruta actualitzat que tingui una visió estratègica encarada a projectar una metròpolis reconstruïda, renaturalitzada i més social. "Volem un territori metropolità on la gent pugui viure amb qualitat i comoditat, que trenqui amb la tendència centre-perifèria i que estigui preparat per fer front a les conseqüències del canvi climàtic", avança Jordi Sánchez, vicepresident de polítiques urbanístiques de l'AMB. 

"Per aconseguir una mobilitat més sostenible, cal caminar cap a ciutats de proximitat on es pugui fer tot a prop de casa", Xavier Mariño, director de l'àrea de polítiques urbanístiques de l'AMB

El PDUM compta amb un ampli consens tècnic, polític, territorial i social, però també amb anys de feina i treball conjunt a les espatlles. El 2010, l'AMB va adquirir competències en planejament urbanístic i, cinc anys més tard, va iniciar els treballs de redacció del PDUM. El març de 2019, se'n va aprovar l'Avanç i, després d'estudiar 2.000 suggeriments i aportacions, s'ha arribat a l'aprovació inicial. "Hem treballat la proposta colze a colze amb els equips tècnics de tots els ajuntaments metropolitans, fet que ha dotat el pla d'una visió de conjunt", celebra Sánchez. 

El resultat ha estat un document urbanístic amb un fort component estratègic que entrarà a la fase d'aprovació provisional. "Més que redactar-lo pensant en com podríem solucionar les necessitats actuals, l'hem creat preguntant-nos quins punts forts del territori podríem aprofitar per viure millor", detalla Xavier Mariño, director de l'àrea de polítiques urbanístiques de l'AMB. Alhora, per fer front a la previsió de l'augment de la població de l'àrea metropolitana -que serà d'un 7,7%, el 2050-, el pla aposta pel concepte del reciclatge urbà. "No proposem créixer en extensió, sinó transformant, reciclant i regenerant els teixits que ja existeixen amb l'objectiu de dotar-los de la màxima qualitat possible", puntualitza Mireia Peris, cap del Servei de redacció del Pla director de l'AMB. 

Quatre eixos estratègics

Concretament, el pla s'articula al voltant de quatre eixos estratègics: la preservació dels ecosistemes metropolitans i la creació d'una infraestructura verda que en condicioni el desenvolupament urbà; la configuració d'una ciutat de proximitat que tingui més espais oberts; la transformació dels teixits urbans per guanyar resiliència i poder redistribuir millor els recursos, i l'acceleració de la transició ecològica, social i tecnològica per reduir els impactes ambientals, adaptar-se als efectes del canvi climàtic i aconseguir una economia més sostenible. "Volem posar en valor el potencial ambiental, territorial, urbanístic i patrimonial del territori metropolità per maximitzar les bones condicions per viure-hi", resumeix el director d'urbanisme. 

"No proposem créixer en extensió, sinó transformant, reciclant i regenerant els teixits que ja existeixen", Mireia Peris, cap del Servei de redacció del Pla director de l'AMB.

Entre les propostes del PDUM, hi destaca la projecció d'una extensa xarxa d'avingudes, carrers, parcs, eixos verds i equipaments que permetrien prioritzar les persones, cohesionar els barris i promoure la mobilitat a peu, en bicicleta i en transport públic. En detall, el pla esbossa una xarxa de 240 quilòmetres d'avingudes metropolitanes que connectarien diversos municipis i concentrarien el transport públic en superfície, així com la bicicleta i els desplaçaments a peu. "Un dels objectius és facilitar la mobilitat activa aprofitant, en alguns casos, vies històriques com Gran Via de Barcelona, que uniria Castelldefels i Montgat", explica Mireia Peris.

El pla també identifica 870 quilòmetres d'eixos verds -un 34 % dels quals ja executats- pensats per enllaçar els centres urbans amb la natura. "Aquestes vies naixeran als espais oberts i s'infiltraran al teixit urbà per acostar els beneficis dels ecosistemes naturals als indrets on viu i treballa la ciutadania", afegeix. Els espais oberts passaran a tenir un paper central en l'articulació de la metròpolis. De fet, el sòl no urbanitzable augmentarà un 4,2 %. 

Mobilitat sostenible i noves centralitats

Amb aquesta nova xarxa d'avingudes metropolitanes, es vol que el PDUM també remi a favor de potenciar els desplaçaments sostenibles i actius al territori. De fet, el pla calcula que, el 2050, tan sols un 20% dels trajectes de les ciutats metropolitanes es faran en vehicle privat: el 50% seran a peu o en bicicleta i, el 30% restant, en transport públic. "Ara bé, per aconseguir-ho, la clau serà caminar cap a les ciutats de proximitat -adverteix Mariño-. La hibridació dels teixits ens permetrà treballar, comprar i fer vida social a prop de casa", puntualitza. Més enllà d'això, el PDUM xifra en un milió més els desplaçaments diaris que hauria de ser capaç d'absorbir la xarxa de transport públic col·lectiu. Per fer-ho possible, avisa que caldrà adaptar les infraestructures actuals i plantejar-nes de noves, però sempre seguint criteris d'eficiència i sostenibilitat. 

Més enllà de la mobilitat, el PDUM advoca per reequilibrar el territori potenciant nous pols d'atracció urbana. "Avui dia tenim, un model de desenvolupament urbà molt marcat per la centralitat de la ciutat de Barcelona", contextualitza Peris. El pla proposa crear 15 noves centralitats per distribuir els llocs d'activitat i de residència. Precisament, en matèria d'habitatge, el PDUM preveu la creació de més de 120.000 habitatges assequibles estables -62.000 en règim de lloguer social-, fins a arribar a dotar la metròpolis d'una reserva estable d'habitatge social del 10% del total del parc. 

Un cop superada l'aprovació inicial i quan s'hagi esgotat el període per fer-hi aportacions, el PDUM continuarà el seu recorregut: se sotmetrà a l'aprovació provisional al consell metropolità de l'AMB i, si prospera, encararà l'aprovació definitiva a través de la Generalitat de Catalunya. 

Els 10 objectius del nou Pla director urbanístic metropolità

El Pla director urbanístic metropolità (PDUM) dibuixa un model de desenvolupament urbanístic centrat a donar resposta a les necessitats de la ciutadania de la metròpolis. El pla fixa l'horitzó el 2050 i vol aconseguir deu objectius: