Sostenibles, flexibles i assequibles, els principals eixos de la política metropolitana d’habitatge

Garantir un habitatge accessible i assequible per a la ciutadania és l’objectiu principal de les polítiques d’habitatge que té l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per al mandat 2019-2023. La política metropolitana abasta aquest objectiu a través de quatre grans línies d’actuació concentrades en el lloguer, la compravenda, la rehabilitació i una darrera línia més transversal que és l’observació i investigació del mercat d’habitatge per donar suport a la presa de decisions de les polítiques metropolitanes a través de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona.

A més, l’AMB ha signat un conveni amb el govern espanyol a través del qual ha rebut 5,4 milions d’euros i pel qual durant els propers quatre anys es compromet a la producció d’habitatges de lloguer i amb alta eficiència energètica que s’anirà revisant anualment.

Assegurar el lloguer en règim de protecció

Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), el primer operador mixt d’habitatge de lloguer assequible creat a l’estat espanyol i que ha estat constituït aquest mes de novembre, va formalitzar el dia 5 l’ampliació de capital necessària per construir 4.500 habitatges a l’àrea metropolitana. Aquest operador mixt metropolità està participat en un 50% pel sector públic –25% per l’AMB i 25% per l’Ajuntament de Barcelona– mentre que el 50% restant pertany, des del mes de juliol, a NICRent Residencial, societat creada per les companyies privades Cevasa i Neinor Homes.

“Davant l’emergència habitacional, tenim la voluntat de crear un parc d’habitatges de lloguer assequible d’uns 4.500 habitatges en vuit anys. Un 50% es farà en municipis de l’àmbit metropolità i l’altre 50% es farà a la ciutat de Barcelona”, apunta Begoña Antonell, consellera delegada d’HMB i coordinadora econòmica i financera de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB. El projecte es desenvoluparà en quatre fases. Mentre que la primera preveu la construcció de 640 habitatges, les següents arribaran als 1.500, 3.000 i, finalment, els 4.500 habitatges previstos successivament. La primera fase, que està previst que es comenci a executar a principis del 2022, es desenvoluparà a Sant Boi de Llobregat, Montgat i Sant Adrià de Besòs, així com en terrenys de la Marina del Prat Vermell, la Sagrera i les casernes de Sant Andreu a Barcelona. 

L’AMB aporta els sòls on es construiran aquests habitatges en l’ampliació de capital, i cada consistori en formalitza la cessió sota la fórmula de dret de superfície. El soci privat té la funció de promoure i construir el parc d’habitatges, sempre sota uns criteris de sostenibilitat marcats des de l’administració. Posteriorment, també serà qui gestionarà aquest parc d’habitatges seguint els mecanismes que les administracions públiques utilitzen, com és el cas de les adjudicacions a futurs inquilins.

“Per garantir que aquest parc públic sempre estarà en mans públiques i serà assequible, els habitatges estaran sempre sota el règim jurídic de protecció vigent a Catalunya en el moment corresponent per a aquesta finalitat, que no és altra que garantir la permanència d’un parc públic d’habitatge de lloguer assequible”, explica Antonell. Per la seva banda, Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB, afirma que la constitució d’aquesta societat mixta és la culminació d’un esforç ferm per impulsar polítiques metropolitanes d’habitatge de lloguer assequible que responguin a les necessitats reals dels ciutadans. “Habitatge Metròpolis Barcelona és un exemple de col·laboració dels sectors públic i privat, una fórmula valuosíssima per poder oferir a la ciutadania polítiques públiques d’habitatge digne i assequible”.

Rehabilitar, un pas decisiu

L’AMB impulsa la rehabilitació a través del Consorci Metropolità de l’Habitatge. “Acabem de passar una pandèmia, la situació social i econòmica és delicada i malgrat que el decret en matèria de rehabilitació d’habitatges és molt potent des del punt de vista econòmic a més de totalment necessari, de vegades els requisits que demana des del punt de vista de l’eficiència energètica no són percebuts per l’usuari final com a necessaris o imprescindibles. Hem de revertir aquesta visió”, assenyala José Antonio Artímez, director del Consorci Metropolità de l’Habitatge.

Per aquest motiu, l’AMB iniciarà una campanya per informar els propietaris d’edificis de la necessitat de rehabilitar, de les opcions per fer-ho i de les subvencions disponibles. “Rehabilitar des del punt de vista de l’eficiència energètica ajuda a estalviar en la factura de la llum però l’important és que després de la rehabilitació el grau de confort i de qualitat de vida augmenten”, indica Artímez. L’AMB va fer una prova pilot en aquest sentit en 350 habitatges a Santa Coloma de Gramenet i aquesta va ser la sensació que en va resultar a posteriori.

L’àrea metropolitana compta amb 690.000 habitatges, dels quals 400.000 es van construir abans del 1980, que són en els quals l’AMB vol incidir a través del el Pla Metropolità per a la rehabilitació d’habitatges i que té una durada de deu anys, del 2020 al 2030. Per aquest motiu, l’ens metropolità ha realitzat un diagnòstic per conèixer els habitatges en la rehabilitació dels quals cal incidir, a través de l’estudi dels informes tècnics dels edificis, i en quins casos caldria ajustar els ajuts econòmics, a través de l’anàlisi de la renda familiar disponible i de la capacitat d’autogestió de cada comunitat de veïns. 

El decret amb el qual es regulen els programes d’ajuda en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social en preveu cinc: barris, edificis, habitatges, ajudes a les oficines de rehabilitació i una ajuda a la redacció del llibre de l’edifici i de projectes. En aquest cas, l’AMB ha adaptat el criteri general del decret als programes de barris, edificis i habitatges al seu Pla Metropolità que es va aprovar per unanimitat al Consell Metropolità. 

Així, l’ens atorgarà subvencions per a la rehabilitació en aquests casos i d’acord amb la capacitat de rehabilitació de cada cas. En les situacions econòmiques més compromeses, l’AMB s’encarregarà de fer totes les gestions pertinents. “Això vol dir que nosaltres fem el projecte amb el vistiplau de la comunitat, licitem la subvenció, fem les obres, generem finançament i adaptem a la seva capacitat econòmica el pagament de les quotes. Així, garantim que les comunitats que no hi arribin, puguin fer la rehabilitació pertinent igualment. Hem d’equilibrar el que no pot fer la comunitat per garantir que els edificis tinguin les condicions normalitzades”. 

A més de la rehabilitació, el pla també inclou ajuts per fer actuacions d’accessibilitat també en els casos que sigui necessari.

Missió: produir sòl per fer al màxim d’habitatge protegit

L’AMB, a través de l’IMPSOL, ha construït des del 1992 fins a 5.124 habitatges en 102 promocions

Mantenir les polítiques de construcció d’habitatge assequible i de qualitat mitjançant l’Institut Metropolità de Promoció del Sòl (IMPSOL) és una altra de les línies d’actuació de l’AMB. L’entitat pública, creada el 1985, es dedica des del 1992 al desenvolupament de sòl i a la producció d’habitatge protegit. Des de llavors, ha construït 5.124 habitatges en 102 promocions pràcticament en la totalitat dels municipis de l’àrea metropolitana. “Una de les nostres missions és produir sòl, és a dir, convenim amb els ajuntaments buscar nous sectors de desenvolupament on l’IMPSOL vetlla perquè hi hagi la màxima capacitat d’habitatge protegit, com és el cas de Molins de Rei, on estem desenvolupant un nou sector que possibilita 600 habitatges, dels quals més del 50% són protegits”, explica Josep Maria Borrell, coordinador tècnic de l’IMPSOL.

Actualment, l’entitat construeix 537 habitatges en deu promocions i té previst iniciar-ne 130 en tres promocions més durant el proper trimestre. “Estem ultimant convenis i, per tant, preparant concursos d’arquitectura per a unes deu promocions noves, que són 777 habitatges més. També estem gestionant amb els ajuntaments convenis per mobilitzar al voltant d’uns 2.000 habitatges més”, especifica Borrell.

Alta qualitat

Històricament, els habitatges de l’IMPSOL s’han caracteritzat per l’alta qualitat arquitectònica. Des de fa un temps, però, preveuen un canvi de paradigma. “Quan promovem un edifici, sabem que estarà construït almenys durant cent anys, per tant ens hauríem d’imaginar què passarà d’aquí a 100 anys. És molt difícil. Per això, el que hem de fer és que sigui molt flexible, ja que no sabem ni com viurem ni qui hi viurà. També tenim en compte l’eficiència energètica com a principi bàsic. No ens podem permetre el luxe amb la situació d’emergència climàtica que tenim, de no fer edificis que siguin pioners de tot el que ens ha de seguir”, apunta Borrell.

Aquest nou paradigma té en compte, a més, la perspectiva de gènere. “La qualitat dels espais que abans es consideraven nobles i els que han d’allotjar el desenvolupament de les tasques pròpies domèstiques han de tenir la mateixa qualitat. Han d’estar visibles; per això, situem la cuina al centre de l’habitatge. A part, possibiliten que les tasques que s’hi hagin de dur a terme les puguin realitzar dues persones alhora. És a dir, mai són espais reduïts i segregats”.