Rius metropolitans: lleure, salut i natura

La recuperació ambiental, la millora paisatgística i l’ús social dels rius metropolitans són els tres eixos al voltant dels quals l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) treballa per contribuir a omplir de vida la infraestructura verda-blava del territori. La transformació dels espais fluvials metropolitans contribueix a consolidar aquesta infraestructura verda, a millorar la connectivitat ecològica, ambiental i social d’aquests espais, i a naturalitzar-los per apaivagar els efectes del canvi climàtic.

“Des del punt de vista de la recuperació ambiental, ens preocupem molt per naturalitzar els rius metropolitans, ja que són espais de connectivitat ecològica i de biodiversitat. Tenim més de 1.200 espècies de fauna i més de 2.000 de flora que viuen en aquests hàbitats i que, per tant, omplen de vida el territori”, explica Martín Gullón, coordinador general d’infraestructures de l’AMB. A més, els entorns fluvials del Llobregat i del Besòs, són dels més visitats al llarg de tot l’any. Les últimes dades assenyalen que, només l’entorn del Llobregat, compta amb gairebé tres milions de visites i, segons enquestes recents, més del 80% del seus usuaris són del territori i el visiten dos o tres cops per setmana per caminar, fer esport o altres activitats. “Des de l’esclat de la pandèmia, els espais fluvials han tingut molta més afluència de gent que la que tenien abans. Per això, la millora paisatgística que hi duem a terme també ha ajudat a millorar-ne el seu ús social”, indica Gullón.

Recuperar la connectivitat

L’AMB treballa conjuntament amb els municipis fluvials de la metròpolis, de manera que impulsa acords interadministratius per al manteniment del Llobregat (del Besòs se n’encarrega el Consorci del Besòs). Fins ara, aquests acords s’han establert amb Molins de Rei, Pallejà, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts. La intenció és la d’augmentar aquesta col·laboració amb altres municipis metropolitans que tenen territori en aquest espai fluvial. En aquest vessant col·laboratiu, un aspecte important de les actuacions que planteja l’AMB és la recuperació de la connectivitat, en base a la qual realitza tres tipus d’intervencions: la recuperació de la relació física entre els nuclis i la metròpoli amb el riu, el restabliment de la connectivitat longitudinal al llarg dels seus marges i la connectivitat entre les dues ribes.

“Hem recuperat camins perquè s’hi pugui transitar amb comoditat, però també hem creat vies que permeten creuar a l’altra riba del riu. Per això, hem situat guals inundables. Al Llobregat en tenim un entre Sant Boi de Llobregat i Sant Joan Despí, i un altre entre Sant Vicenç dels Horts, Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei.  "A la part del Besòs, en canvi, en tenim dos a Ripollet, una al riu Ripoll i l'altra al riu Sec”, enumera Gullón. Amb aquesta intenció, a Barberà del Vallès també s’han connectat les dues ribes del Ripoll amb una passera penjant per a vianants que completa l’anella verda en aquest àmbit". Totes aquestes actuacions s’han emmarcat en el Programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG). Des del 2015, s’hi han destinat 40 milions d’euros, finançats majoritàriament per l’AMB, però que també han comptat amb la participació dels ajuntaments amb territori fluvial. Algunes d'aquestes actuacions, a més, estan finançades amb ajuts del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) en el marc del conveni signat entre la Generalitat de Catalunya i l’ens metropolità.

Per altra banda, l’AMB també duu a terme dos treballs que analitzen el paper del Llobregat en quant a connectivitat ecològica i a biodiversitat. Des de l’ens metropolità, assenyalen que aquests treballs podrien convertir-se en punts de partida d’un futur Pla Estratègic Metropolità del Llobregat, que serviria per definir un model de riu que integrés la planificació, els projectes i la gestió de l’espai. A més, tenint en compte que el Llobregat té un paper rellevant en la connectivitat transversal de la metròpolis, aquests treballs iniciats no se centren tant en la protecció d’aquests espais, sinó que aposten per millorar els processos que puguin assegurar la funcionalitat dels seus ecosistemes.

Cuidar els ecosistemes

“Tenim una forta demanda per part dels ajuntaments per obrir aquests espais fluvials als municipis veïns de manera que es pugui accedir als rius, uns espais que fins ara s’havien marginat i havien quedat tancats. N’hem tret vegetació invasora i n’hem millorat els ecosistemes per a la fauna i la flora autòctona”, apunta Mireia Monràs, arquitecta i tècnica d’infraestructures de l’AMB. En aquesta línia, Monràs destaca que, més enllà de l’ús social, el vessant mediambiental és el més predominant. En conseqüència, l’AMB ha creat una zona de refugi de biodiversitat al marge dret del riu Besòs, a Santa Coloma de Gramenet. “S’hi ha fet un sistema de llacunes per promoure la colonització de diferents espècies de fauna i flora autòctones”, afegeix.

Aquestes actuacions contribueixen a millorar la qualitat paisatgística d’aquesta conca fluvial del Besòs, un corredor ecològic que connecta els parcs naturals de la serra de Collserola i de la serralada de Marina amb el litoral metropolità. Per complementar aquesta instal·lació, s’ha previst la posada en marxa d’un espai educatiu per dur-hi a terme activitats de divulgació i de ciència ciutadana.

L'espai fluvial del llobregat desperta interès a nivell europeu

“L’espai fluvial del Llobregat és molt singular, tant, que ha despertat interès a nivell europeu. Per això, forma part de projectes finançats per la Unió Europea”, apunta Gullón. És el cas del LIFE UrbanGreeningPlans, un programa per impulsar la renaturalització de les ciutats a través del reforç de la seva biodiversitat i de la mitigació dels efectes del canvi climàtic.  En el cas del Llobregat, el projecte desenvolupa tasques com ara la redacció de directrius que permetin una planificació, disseny i gestió que reconegui les particularitats i els beneficis de les solucions basades en la natura d’aquest espai.

Per altra banda, l’AMB participa en el projecte internacional Clearing House que, a través del programa Horizon 2020, vol conèixer en profunditat els arbres i boscos de la metròpolis per millorar-ne la gestió i potenciar-ne la seva presència pels beneficis que aporten, tant al territori com a la salut de les persones. En aquest cas, l’AMB ha escollit com a àmbit d’estudi del projecte la vall baixa del riu Llobregat amb la intenció de recuperar el valor vertebrador i ecosistèmic d’aquest espai fluvial. Per això, en el marc d’aquest projecte, s’ha creat Llobregat&CO, un laboratori viu de cocreació que aportarà noves idees sobre com planificar, gestionar i governar l’entorn fluvial del Llobregat. A més, en aquest context, s’han realitzat diferents tallers perquè els resultats que se n’extreguin es puguin bolcar en una cartografia de cocreació per identificar, millorar i potenciar tots els valors ambientals, socials i productius del riu Llobregat i del seu entorn.