El litoral metropolità necessita un pla d’estabilització per combatre la regressió de sorra

L'AMB busca aliances entre administracions per acordar mesures i actuacions a llarg termini pels efectes que pateix la costa

Judit Monclús
i Judit Monclús

Les platges dels Toldos, Monsolís i Can Tano, a Montgat, pràcticament s’han esvaït. El temporal del 22 de novembre va fer-hi desaparèixer, a més, diferents equipaments. Cala Taps ha perdut tota la sorra i la rampa de baixada a la platja ha quedat malmesa, motiu pel qual se n’han retirat els equipaments i s’hi ha tancat l’accés; el cost total puja a més de 100.000 euros. La platja de la Barceloneta, a Barcelona, s’ha anat estretint temporal rere temporal i, en alguns punts, els restaurants més propers al mar han hagut de fer barreres amb sacs de sorra per impedir que hi entri l’aigua. Al nord de Gavà Mar la reducció progressiva de la platja ha produït un desnivell en el límit amb els equipaments. Després del temporal del gener del 2017, el mar arriba fins a 20 metres de les edificacions de primera línia. “El litoral metropolità té molts problemes, com ara d’erosió i d’ocupació, i ara en té un d’afegit, que és bàsicament el canvi climàtic. Amb l’ascens del nivell del mar, la perspectiva des del punt de vista de la preservació de les platges és molt difícil”, explica Jorge Guillén, investigador de l’Institut Ciències del Mar (CSIC).

Distribució insostenible

“Per formular el problema estructuralment, el primer que cal saber és que no podem tenir les mateixes platges ara que d’aquí a 50 anys. Aquesta distribució és insostenible. Hem de plantejar solucions concretes en determinades zones sabent que alguns punts on ara hi ha platges no els tindrem en un futur”, avança Guillén. La regressió, el problema de pèrdua de sorra a causa de temporals cada cop més forts i freqüents, i altres conseqüències derivades del canvi climàtic -canvis de temps molt sobtats amb pertorbacions de direccions diferents a les habituals- ocasionen canvis en la morfologia i la dinàmica del litoral metropolità.

Col·laboració pública imprescindible

Per aquest motiu, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) vol dur a terme i consensuar amb la resta d’administracions i organismes competents en l’àmbit un pla d’estabilització a llarg termini. “Totes les administracions públiques implicades estem d’acord que cal trobar una solució estructural perquè la situació ja és crítica i la vulnerabilitat del litoral metropolità està a uns nivells dramàtics. Calen solucions específiques per a cada platja, perquè les 41 del litoral metropolità són molt diferents entre elles. Ho hem d’estudiar però no podem trigar gaire. El factor temps és importantíssim en aquest cas perquè l’espai de platja metropolitana té un gran valor socioeconòmic i ambiental, i està en una situació de feblesa i vulnerabilitat que ens pot condicionar en aspectes de desenvolupament socioeconòmic”, assenyala Jordi Bordanove, coordinador de serveis de promoció i conservació de l’espai públic de l’AMB. Alhora afirma que diferents càrrecs de l’AMB ja han pres part en diferents reunions amb el ministeri de Transició Ecològica per abordar aquest problema i elaborar un pla d’estabilització que vagi més enllà de reposar la sorra després de cada temporal.

Les dunes, un escut resistent per combatre la regressió

El projecte Dunes, que treballa per recuperar les dunes del litoral sud metropolità, arriba a la cinquena fase. Iniciat l’any 2014 fruit de la cooperació de l’AMB i el projecte europeu OPERAs, el seu objectiu era buscar estratègies viables de construcció i manteniment de dunes litorals a través de la creació de dunes noves, plantació d’espècies psammòfiles -la seva presència indica el bon estat de conservació del medi- i l’eliminació de vegetació invasora. Els treballs se centren a l’hemidelta sud del Llobregat, a Castelldefels, Gavà, Viladecans i el Prat de Llobregat. En aquesta cinquena fase es treballa en la construcció de dunes noves i en el reforç de les existents en més de 5.000 metres lineals d’aquesta part del litoral, en l’eliminació de coberta vegetal monoespecífica de plantes invasores i en la plantació d’espècies vegetals pròpies dels sistemes dunars locals en funció de la vegetació que s’hi conservi. També s’hi està fent una adaptació dels tancaments preexistents al creixement de les dunes i un tancament frontal de dunes noves al llarg d’un quilòmetre.

Un notable per a les platges metropolitanes

L’estudi sobre l’ocupació i satisfacció de les platges que l’AMB ha dut a terme aquest 2018 a través de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) atorga un notable a aquests espais. La qualitat percebuda pels usuaris és d’un 7,73 sobre 10. El municipi del Prat de Llobregat és el més ben valorat, amb un 8,03. Alhora, els aspectes en què més incideixen els usuaris són l’accés a les platges, la tranquil·litat, el paisatge i la proximitat. Cal assenyalar que no ha suspès cap paràmetre dels enquestats. Pel que fa a l’ocupació, les platges metropolitanes han rebut de mitjana uns 10 milions d’usuaris. El municipi més visitat excepte Barcelona ha sigut Gavà, amb 1.237.535 d’usuaris. Barcelona ciutat ha arribat a la vora dels quatre milions. En general, de l’enquesta se n’extreuen diversos elements que han tingut incidència en l’ocupació: el mal temps, molts dies amb bandera vermella i avisos, o la pèrdua de superfície de sorra a causa de la regressió, entre d’altres.