“L’AMB pot aportar allò que tècnicament sap fer i en què és competent”

Per què l’AMB fa cooperació i per què és important que en faci?

És important perquè l’AMB gestiona el tercer pressupost més important de Catalunya i pot destinar el 0,7% dels ingressos propis a la cooperació internacional. Refermem un compromís que fins ara es feia més tímidament. A més a més, els municipis metropolitans tenen una gran tradició de cooperació en diferents projectes als quals ara donem impuls.

La decisió de donar aquest impuls a l’àrea, a què es deu?

De vegades les coses no passen fins que algú hi posa l’afany. El vicepresident Alfred Bosch va tenir la visió, la voluntat i la convicció que calia fer-ho per donar una dimensió al compromís amb els refugiats. Donem cobertura i ajuda als col·lectius de persones migrades que han de sortir del seu entorn habitual i que es troben en una situació de vulnerabilitat dels seus drets.

Què diferencia el model de cooperació de l’AMB respecte el d’altres administracions?

L’AMB pot aportar allò que tècnicament sap fer i en què és competent: temes de residus, aigua, mobilitat, espai públic i urbanisme, etc. Té molt a veure amb com podem ajudar a millorar les condicions d’aquests problemes globals que requereixen intervencions molt concretes, eficaces i efectives per mantenir un desenvolupament sostenible.

Com escull l’AMB els projectes de cooperació?

A banda de la cooperació directa, hi ha diferents modalitats que fa l’àrea, com la de suport tècnic. Després hi ha tota la cooperació que fa amb línies d’ajuda per subvencionar projectes que els municipis metropolitans ja fan per tradició. També col·laborem amb altres agents en temes d’emergència, que gestionem a través del Fons Català de Cooperació. Al nostre pla director també hi tenim una visió de quins són els temes amb què col·laborem de forma transversal i que tenen a veure amb qüestions de drets i llibertats, d’equitat... La nostra voluntat última és que no hi hagi desigualtats.

S’acompanyen d’estratègies d’educació per conscienciar la ciutadania...

Hi ha activitats dins de l’educació per a la ciutadania global que contribueixen a conscienciar i educar des dels municipis però també hi ha altres accions que hi contribueixen, com ara els fons FEDER, que ajuden directament municipis de la metròpolis a millorar les zones fluvials i que tenen impacte en la ciutadania. Tot i que sembli lluny del que és conscienciar, l’exercici d’acostar-se al riu, que era una zona degradada i que gràcies als fons europeus l’estem tornant a convertir en espai natural, genera cohesió social i vincula territoris.

Amb el camí recorregut fins ara, quins són els reptes de futur de l’àrea?

Tenim una àrea d’internacional i cooperació molt jove. Deixem-la créixer. Hem de consolidar les xarxes que ja tenim i intentar explicar a Europa que els problemes s’han de resoldre no en funció de les divisions territorials a nivell administratiu, sinó allà on passen.

L’AMB també s’encarrega de l’impuls de les xarxes metropolitanes i de la seva projecció exterior. Com és aquesta tasca?

L’AMB és un ens molt singular al món que també és un mirall per altres projectes. A banda de rebre subvencions europees per gestionar al territori, ens projectem a l’exterior com un espai on és interessant revertir-hi coneixement i inversió. De vegades la idea d’internacional va lligada a la promoció econòmica. És una altra porta d’entrada que ens portarà a la generació de sinergies per posicionar-nos.

L’AMB exerceix el lideratge en xarxes d’àrees metropolitanes a nivell internacional. El futur a nivell global passar per les metròpolis?

Indiscutiblement. Centrem el nostre discurs pensant en les persones. Volem que hi hagi drets i llibertats per a tots els col·lectius. Ara mateix la meitat de la població del món viu en grans ciutats o en grans conurbacions. En el futur no només serà així, sinó que serà més gran. Els problemes que generem les persones al món respecte al nostre planeta són, sobretot, en aquestes àrees. Per tant, seran la clau de volta per resoldre els problemes.