L’energia solar lidera la transformació renovable a la metròpolis de Barcelona

Per augmentar la generació d’energies renovables que contribueixin a avançar cap a un model energètic basat en la sostenibilitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) aposta per la instal·lació de plaques fotovoltaiques arreu del territori metropolità que ubica en espais com cobertes d’edificis municipals o d’instal·lacions de potabilització i sanejament d’aigües. En aquest darrer cas, espera arribar a cobrir en breu el 90% del seu potencial disponible. 

Aquesta iniciativa de l’ens metropolità se situa en el Programa Marc d’Actuacions en Energia i Clima (PMEC) aprovat l’any passat. Entre les actuacions que recull hi ha el projecte Ajuntaments 100% renovables 2030, que preveu que d’aquí a nou anys tots els equipaments municipals i tot l’enllumenat de la metròpolis s’abasteixin amb energia solar. Per aconseguir-ho caldrà instal·lar fins a 100 megawatts de producció fotovoltaica i superar les actuals 215 cobertes solars que hi ha en funcionament –142 de les quals es troben ubicades en edificis públics–, que, actualment, equivalen a una producció de 16 megawatts

Malgrat la feina que encara queda per fer dins d’aquest període marcat, les expectatives són bones. “Durant aquests primers anys de mandat, haurem consolidat una inversió de 26 milions d’euros en energia solar fotovoltaica d’autoconsum”, explica Eloi Badia, vicepresident d’Ecologia de l’AMB. “Això ens situa com a administració pública local líder en l’àmbit estatal –afegeix–. D’aquests 26 milions d’euros, una part molt important es destina a la instal·lació de fotovoltaica en edificis públics municipals, com ara escoles, poliesportius i biblioteques. Per tant, es tracta d’energia verda de proximitat. La ciutadania se’n beneficia de forma molt directa, ja que tenir aquestes instal·lacions solars a prop dels punts de consum limita les externalitats negatives que poden tenir les renovables ubicades lluny d’aquestes grans àrees urbanes, que és on el consum és més gran”.

Aquesta inversió de 26 milions d’euros es tradueix en la producció total equivalent al consum anual de 9.000 llars i, en clau d’estalvi de CO2, equival a plantar anualment 293.000 arbres o a fer 1.200 voltes al món en un cotxe tèrmic. “De cara al 2023, que és quan acaba el mandat electoral municipal, esperem incrementar aquests 26 milions d’euros com a mínim en cinc milions d’euros més a través de fórmules público-privades”, assenyala Gil Lladó, responsable de l’oficina de transició energètica de l’AMB. 

En aquest sentit, l’AMB també aspira a sumar al voltant de set milions d’euros més per a aquest projecte a través dels fons europeus Next Generation. “Ens han de permetre recuperar una part important d’aquestes inversions, ja que, a la vegada, aquest finançament el podem tornar a posar en circulació i reinvertir-lo per fer créixer encara més aquestes instal·lacions d’energia renovable”, afegeix Ana Romero, cap d’emergència climàtica i educació ambiental de l’AMB.

Les cobertes municipals, la clau

“El territori de la metròpolis és molt dens i amb poc espai per posar plaques fotovoltaiques al sòl, per això hem fet un esforç per posar-les a les cobertes dels edificis municipals. És un tret diferencial important a l’àrea metropolitana, sobretot perquè des del 2018 fins al 2023, el final de l’actual mandat, preveiem la instal·lació d’una potència pic de 22 megawatts”, explica Romero. Alhora, avança que, també en el marc del PMEC, s’ha posat en marxa una línia vinculada a l’impuls de l’energia fotovoltaica en el teixit industrial i en els particulars. “És més incipient i està relacionada amb la creació de comunitats energètiques que s’ha d’acabar de transposar amb la normativa espanyola”. 

En el cas de la instal·lació de plaques fotovoltaiques en cobertes municipals, s’instal·len majoritàriament en centres educatius, seguits de prop pels centres esportius. “Creiem que el fet d’actuar de forma prioritària en escoles és interessant de cara al projecte pedagògic del centre i, de fet, als edificis on les hem instal·lades han tingut bona acollida, especialment per part dels alumnes. Veuen en una pantalla dades sobre el funcionament de la instal·lació que els porta a fer-se moltes preguntes, fet que els docents consideren una eina educativa interessant”, explica Lladó.

La decisió sobre quins edificis municipals poden allotjar instal·lacions fotovoltaiques i quantes plaques s’hi poden col·locar –no tots es troben ben orientats o suporten una capacitat mínima– s’ha pres a partir d’uns plans estratègics iniciats durant el mandat anterior i finalitzats al principi de l’actual, que van permetre inventariar de forma exhaustiva i sistemàtica el potencial de tots els edificis municipals de tots els ajuntaments. 

“Una altra part essencial a tenir en compte és el consum. És a dir, quant consumeix, per exemple, una escola i quants anys trigarà a amortitzar-se la inversió que hi duguem a terme. Això ho podem saber gràcies a l’Observatori Metropolità de l’Energia, on hi tenim integrada la facturació dels 3.000 edificis públics municipals que hi ha a l’àrea metropolitana i dels 4.000 quadres d’enllumenat públic dels municipis metropolitans. D’aquesta manera, només amb un sol clic podem obtenir aquest estudi”, assenyala Lladó.

L’eina facilita aquesta tasca perquè agrupa els 36 sistemes de comptabilitat energètica dels 36 ajuntaments metropolitans per saber en quins edificis de cada ajuntament és més interessant fer-hi actuacions.

Aprofitar l’espai públic

La col·locació de cobertes solars en edificis públics per arribar a aconseguir l’autoconsum el 2030 s’acompanya també d’altres tipus d’instal·lacions. És el cas de les fotolineres, que són pèrgoles solars fotovoltaiques que, a part de generar energia neta, també compten amb punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. La previsió és que al final del 2023 n’hi hagi quaranta amb 150 punts de recàrrega arreu de la metròpolis.

“Ubiquem les fotolineres especialment als aparcaments d’intercanvi Park & Ride, que es troben a prop d’estacions de tren, per facilitar que els usuaris puguin combinar el transport públic i el vehicle privat. Per això, els vehicles es poden recarregar en un temps que oscil·la entre les dues i les sis hores, que és el que sol durar el temps d’aparcament en aquests espais”, assenyala Lladó, que afegeix que en el darrer any han detectat un augment molt rellevant d’usuaris.

Pel que fa a les fotolineres, Lladó també explica que la voluntat de l’AMB és que en breu se n’instal·lin tres de caràcter bidireccional, com la que l’any 2019 es va posar en marxa a Molins de Rei i es va convertir en la primera de l’estat espanyol d’aquest tipus. “Aquests punts de recàrrega bidireccionals permeten compatibilitzar la intermitència de les renovables amb la demanda energètica de la ciutadania”, assenyala Lladó.

I és que la seva característica principal és que permet l’emmagatzematge de l’energia solar mitjançant bateries, ja sigui dins dels vehicles elèctrics o fixos a les llars. És a dir, admet que l’energia també segueixi el camí oposat, ja que s’injecta a la xarxa provinent de la bateria d’un vehicle elèctric que hi estigui connectat. Aquesta funcionalitat permet disposar d’energia solar a la llar en moments puntuals, com ara quan, per motius climatològics, no n’hi hagi suficient provinent de les renovables.

“També comptem amb cobertes biosolars, que a més d’energia solar fotovoltaica, incorporen una intervenció en infraestructura verda urbana que aporta beneficis col·laterals. Alhora, treballem amb els companys d’urbanisme per valorar els vials de les grans infraestructures com a espais per posar-hi també instal·lacions fotovoltaiques, i algun ajuntament metropolità ens ha fet saber que estudia projectes de cobertura agrovoltaica que permetin compatibilitzar les dues activitats: l’agricultura i la generació d’energia”, enumera Romero com a altres possibilitats per ubicar aquestes instal·lacions que permetin abastar l’autoconsum. “Ens trobem en una conjuntura molt favorable per a l’energia solar i a l’AMB estem preparats per aprofitar-la”, afegeix.

“Pel que fa a les depuradores, ja tenim gairebé tots els deures fets per convertir-les en instal·lacions verdes i que generin energia neta”, avança Gil Lladó.

Aquest projecte s’emmarca en el Conveni FEDER que la Generalitat de Catalunya i l’AMB van signar l’any 2017 per a la gestió de projectes metropolitans dins del programa operatiu d’inversió en creixement i ocupació FEDER Catalunya 2014-2020 per a àmbits com les smart cities, la mobilitat sostenible, l’eficiència energètica o la recuperació i el foment del patrimoni natural, industrial i cultural.