L’artificialització de la costa fa perillar les platges metropolitanes

Els més d'onze milions de persones que cada any gaudeixen de la costa metropolitana potser se n'han adonat: d'un any per l'altre, el mar avança i engoleix uns quants metres més de platja. No és cap sensació. Només entre el 2023 i el 2024, el litoral metropolità ha perdut un 20% de superfície i ara algunes de les platges metropolitanes són uns 50 metres més estretes.

Aquest fenomen es deu a l'emergència climàtica, però també a l'artificialització de la costa, que ha fet augmentar la freqüència i la intensitat dels temporals marítims. Borrasques com l'Aline, la Monica o el Nelson han estat algunes de les culpables dels estralls que ha patit el litoral metropolità el darrer any. S'ha perdut sorra, s'ha desplaçat a llocs poc habituals, s'ha trencat mobiliari urbà i s'han creat desnivells significatius a les platges. Què s'està fent per evitar-ho?

D'acord amb els convenis de col·laboració signats amb els ajuntaments metropolitans, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és l'organisme encarregat de gestionar les platges metropolitanes i mantenir-hi el mobiliari, els equipaments i les instal·lacions, alhora que també s'encarrega de la gestió ambiental, que inclou la protecció i millora de les zones dunars, la neteja de la sorra i la retirada de residus.

L'ens metropolità fa anys que lluita contra el retrocés de la costa amb diverses accions. Una de les pedres angulars de la feina que fa és estudiar l'evolució i el comportament dels temporals que afecten el territori. Són un factor extern clau en la planificació i logística de les platges. Gràcies al monitoratge dels darrers temporals, l'organisme ha arribat a la conclusió que hi ha un canvi de tendència. Cada vegada hi ha més temporals fora de l'època habitual; hi ha menys llevantades, però més garbinades; i els corrents marítims de nord-est i sud-oest que aportaven sediments a les platges han disminuït. 

Entre els municipis que, de l'estiu de 2023 al de 2024, han perdut més percentatge de superfície de sorra a les platges hi ha Montgat, amb un 74,39% menys d'espai;  Badalona, amb una pèrdua del 55,22%; i el Prat de Llobregat, amb una reducció del 24,27%. Pel que fa a les platges que s'han empetitit més, cal destacar la de les Barques, a Montgat. Si el juliol de l'any passat tenia més de 20.900 metres quadrats de superfície, l'abril de 2024 no arribava als 4.800, una reducció del 77,35%. 

Com s'hi actua?

Les platges són espais naturals dinàmics que actuen com a “matalassos flexibles” de sorra que depenen de molts factors externs com el vent, la pressió atmosfèrica, la pluja i especialment els temporals d’onatge. La regressió estructural que pateix el litoral metropolità ha comportat la desaparició d’algunes platges, com les de Monsolís, dels Toldos, de Can Tano i la platja de les Roques a Montgat, i la disminució dràstica de l’amplada d’unes altres, com la del Pont del Petroli i la de l’Estació a Badalona.

L’AMB ha adaptat la planificació, l'emplaçament de serveis i la neteja depenent dels nous perfils de les platges, que cada vegada són més canviants.

Aquests efectes derivats de l'emergència climàtica han agreujat la situació de vulnerabilitat que ja viu la costa de la metròpolis des de fa dècades. L'alta densitat de població, les infraestructures a tocar de mar -des de línies de tren fins a dessaladores- i la urbanització dels sistemes de dunes al llarg del segle XX han condemnat les platges a una pèrdua constant de sorra i de superfície. Ara, amb la suma de calor fora d'època i dels temporals més prematurs, l'AMB ha hagut de reajustar i adaptar la planificació de la gestió de les platges a la crisi climàtica.

Espais dunars, fauna i fons del mar

A més, també es duen a terme estudis submarins per veure el comportament i la dinàmica de fons del mar. És a dir, s'estudien com influencien els fenòmens atmosfèrics la superfície, però també sota el mar. La secció de Cartografia de l’AMB ha començat les topobatimetries del litoral nord de l’àrea metropolitana: Sant Adrià de Besòs, Badalona i Montgat. Es tracta de radiografies que es fan amb una embarcació (equipada amb diferents instruments, com sondes que emeten ones sonores i un GPS) i un topògraf. Així es prenen mesuraments fins a 30 metres de profunditat i en una franja de 400 a 500 metres de distància des de la línia de la costa.

Aquestes franges són les que més varien en cas de temporal i les que més influeixen en les platges emergides i, per tant, són les zones on s'emprendran moltes de les accions correctores per frenar el retrocés de la costa.

Una altra de les lluites contra el retrocés de la costa és el manteniment, protecció i dinamització dels espais dunars. En aquesta línia, el juny del 2022 l’AMB va rebre el premi New European Bauhaus per la regeneració de les dunes i la reconnexió amb la natura, amb la participació de la ciutadania. A la resta de platges metropolitanes també s’adopten diferents mesures per potenciar la nidificació del corriol, com per exemple no garbellar i no fer servir cap mena de maquinària a les platges que es troben en les zones d’especial protecció per a les aus.

Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB, afirma que “l’artificialització de la costa i la superposició d’infraestructures, com el Port del Masnou, ens provoquen una regressió estructural del litoral i una pèrdua de sediments, que ens ha obligat a replanificar i reajustar la gestió integral de les platges”. És per això que des de l'AMB reclamen al Ministeri per a la Transició Ecològica i a totes les administracions competents en el litoral un Pla d’Estabilització "a mitjà i llarg termini que reverteixi aquesta regressió estructural i ens ajudi a protegir unes platges metropolitanes que són espais naturals, motor econòmic dels municipis i alhora, espais d’oci i lleure per a la ciutadania”.

“Aquest octubre hem realitzat el desmuntatge del mobiliari i equipaments per preparar les platges de cara a la temporada baixa. Aquesta planificació l’hem hagut de reajustar tenint en compte que la tardor és una època amb canvis cada cop més contrastats: dies de molta calor que s’alternen amb alguns episodis de temporals”, ha explicat Balmón.

Tasques de retirada i desmuntatge de mobiliari

Com que la regressió estructural del litoral ha implicat la reducció de l’amplada de les platges i algunes modificacions en els pendents, ha augmentat la vulnerabilitat i l’exposició de diferents instal·lacions. Per aquest motiu, l'AMB ha incrementat la superfície de neteja manual, perquè a les platges afectades per la regressió no la pot fer de forma mecànica: els forts pendents, la reducció d’amplades i les roques o restes de runa impossibiliten el pas de màquines amb condicions de seguretat.

De fet, l’AMB ja fa uns quants hiverns que deixa lliures de mobiliari i equipaments les dues primeres franges més pròximes a primera línia de mar, que són les més vulnerables en cas que es produeixin temporals. Així espera reduir els danys i les possibles afectacions.