L’aigua regenerada, l’antídot contra la sequera al territori metropolità

El 2050 podria faltar aigua potable a la metròpoli de Barcelona. És l'escenari que dibuixa el Pla Estratègic del Cicle Integral de l'Aigua (PECIA), el full de ruta amb què l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) vol garantir l'accés a l'aigua potable al territori metropolità en temps d'emergència climàtica. "Tenim clar que calen mesures urgents, algunes de les quals ja estem aplicant, per evitar grans sequeres el 2050, amb un déficit hídric potencial de fins a 130 hm³", avisa Eloi Badia, vicepresident d'Ecologia de l'AMB. Actualment, l'àrea metropolitana disposa de 806 hm³/any d'aigua (no tota potabilitzable), mentre que la demanda anual s'acosta als 400 hm³. Ara bé, el canvi climàtic ho trastocarà. Per un cantó, cada cop hi haurà menys recursos hídrics superficials i subterranis. I, per l'altre, amb una situació de sequera i una població en creixement, cada vegada es necessitarà més aigua per a usos agrícoles i domèstics.

Entre el 2018 i el 2022, l'ús de l'aigua regenerada al territori metropolità es va multiplicar per 15: de 3,8 hm³/any a 56 hm³/any.

Per evitar que el territori metropolità arribi a una situació de dèficit hídric, el pla estratègic de l'AMB dibuixa 74 mesures que ja s'han començat a desplegar. "Volem reduir el consum de l'aigua potable i, alhora, generar nous recursos hídrics", sintetitza Fernando Cabello, director de serveis del Cicle Integral de l’Aigua de l’AMB. Una de les accions més destacades és l'aposta ferma de l'organisme per eixugar la futura manca d'aigua de la metròpoli amb la reutilització d'aigua regenerada. "Les aigües residuals es poden depurar i, aplicant-hi un tractament addicional, poden tornar a ser òptimes per a usos industrials, agrícoles o ambientals", explica Cabello. Per normativa (RD 1620/2007) no es pot fer una reutilització directa com a aigua de boca. Ara bé, el que és permet és retornar-la al medi i que es barregi amb el circulant del riu i posteriorment es potabilitzi. El seu ús en accions com la neteja de carrers i el reg de jardins o conreus permet evitar que l'aigua apta per al consum de la ciutadania es gasti amb altres finalitats.

L'ús d'aigua regenerada, a l'alça

L'AMB fa temps que treballa per reutilitzar l'aigua. Entre el 2018 i el 2022, l'ús de l'aigua regenerada al territori metropolità es va multiplicar per quinze: va passar dels 3,8 hm³/any a una mica més de 56 hm³ en només quatre anys. "Aquest volum equival al 25% del consum d'aigua potable de tota la metròpoli o al 50% de les necessitats anuals d'aigua potable de la ciutat de Barcelona", equipara Maria Induráin, enginyera superior de planificació del Cicle Integral de l'Aigua de l'AMB. Avui, l'ús que la metròpoli fa d'aquest recurs és principalment ambiental, retornant-la al medi per mantenir l'equilibri ecològic de l'entorn del tram final del riu Llobregat. En menor mesura, ja s'utilitza per al reg agrícola, per al reg d'espais verds -aigua de servei-, per a usos recreatius i per a usos industrials.

Concretament, aquests últims anys l'AMB ha posat en marxa tres projectes encaminats a estendre els usos de l'aigua regenerada. El primer busca protegir el delta del Llobregat. Part de l'aigua regenerada que surt de l'Estació de Regeneració d'Aigua (ERA) del Prat de Llobregat rep un tractament d'osmosi inversa i torna al Delta a través de pous d'injecció a l'aqüífer profund del Delta del Llobregat. "Fent-ho de manera continuada, aconseguim formar una barrera d'aigua que frena la intrusió salina i millora la qualitat de l'aigua de l'aqüífer profund del Delta", apunta l'enginyera.

L'AMB tracta i depura aigües residuals perquè tornin a tenir la qualitat òptima per a un ús industrial, agrícola o ambiental

En paral·lel, l'AMB fa ús de l'aigua regenerada per ajudar a garantir el cabal ecològic òptim del riu Llobregat. "Des de l'ERA del Prat enviem contínuament aigua regenerada al riu Llobregat -explica Induráin-. D'aquesta manera, assegurem el bon funcionament dels ecosistemes vinculats al medi hídric del darrer tram fluvial". L'any passat s'hi van aportar 45 hm³, en un flux constant aproximat d'1 m³ per segon.

Actualment s’està aportant aigua regenerada al riu Llobregat, per ser captada per l’ETAP de Sant Joan Despí i potabilitzada. L’aportació és, des del passat mes de desembre, de 0,6 m3/s, xifra que incrementa un 25 % el total de l’aigua que porta el riu actualment. Està previst que en les properes setmanes l’aportació augmenti a 0,8 m3/s. La mesura contribueix a desembassar menys aigua dels pantans.

Actualment s’està aportant aigua regenerada al riu Llobregat, per ser captada per l’ETAP de Sant Joan Despí i potabilitzada

Més enllà d'aquests dos projectes, l'AMB també ha engegat una prova pilot per reforçar l'abastament urbà del territori metropolità amb la reutilització indirecta de l'aigua regenerada. Coincidint amb l'estat de sequera, des de mitjans de desembre es fa una aportació addicional de cabal d'aigua regenerada al riu, que més endavant es capta, es potabilitza i arriba a la xarxa de distribució. "Ho fem amb dilucions mínimes, amb unes garanties de tractament màximes i un control analític exhaustiu", recorda l'experta.

A més, la Comunitat de Regants del marge dret del riu Llobregat també disposa d’una concessió de captació d’aigua de riu. Ara bé, en una situació de sequera, per tal de preservar el recurs circulant del riu, i donat que als regants se’ls disminueix la seva captació de riu, aquesta es complementa amb aigua regenerada. "En termes agronòmics, l'aigua regenerada funciona molt bé", concreta Induráin. També en temps de sequera se'n pot fer un ús municipal. L’ús d’aigua regenerada per a usos municipals, de fet, es pot fer servir sempre, segons contempla el RD 1620/2007. Actualment s’ha habilitat un hidrant de càrrega per a aquest ús a la ERA del Prat.  Els municipis el poden utilitzar per al reg de zones verdes, la neteja de carrers o del clavegueram.

Mirant al futur, l'organisme ja treballa per continuar desplegant el servei de subministrament d'aigua regenerada a la metròpoli de Barcelona. Així, està redactant el Pla Director Sectorial d'Aigües Regenerades. Serà d'àmbit metropolità, estudiarà les demandes dels pols de consum del territori, assenyalarà quines necessitats tindran en un futur i permetrà planificar el desplegament del servei de producció i subministrament d'aigua regenerada al territori metropolità durant les dècades vinents.

Si el 2022 es van reutilitzar 56 hm³ d'aigua, l'AMB preveu que el 2030 en seran més de 88 hm³. Si tots els terminis es compleixen, els càlculs albiren un 2050 en què el territori metropolità superarà els 130 hm³ anuals de reutilització de l'aigua. "Estarem aprofitant el 98% de les aigües residuals disponibles per ser regenerades -quantifica l'enginyera-. És molt engrescador".

Els nous projectes de l'AMB per reutilitzar l'aigua regenerada

El 2023, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) continuarà desplegant el Pla Estratègic del Cicle Integral de l'Aigua i promovent l'ús de l'aigua regenerada al territori metropolità. "Volem evitar que els recursos hídrics que circulen per la xarxa d'aigua potable s'utilitzin per a usos que no requereixin una qualitat tan alta", detalla Fernando Cabello, director de serveis del Cicle Integral de l’Aigua de l’AMB.

L'aigua regenerada té molts usos potencials. Per un cantó, es pot abocar al medi perquè complementi els recursos naturals, garantint el cabal ecològic dels rius o protegint els aqüífers de la salinització, per exemple. Però, per un altre, també pot servir per regar cultius, parcs i jardins; per a indústries no alimentàries que necessiten grans quantitats d'aigua per fabricar els seus productes o, simplement, per a les cisternes del vàter. Per diversificar l'ús de l'aigua regenerada a la metròpoli de Barcelona, l'AMB ha engegat nous projectes que permetran utilitzar-la a:

Les indústries de la Zona Franca i la Marina

Per la naturalesa del seu teixit industrial, el polígon de la Zona Franca i el barri de la Marina del Prat Vermell són uns dels pols de consum potencial d'aigua regenerada més estratègics per a l'AMB. Per poder subministrar aigua regenerada a les indústries de la zona, l'AMB treballa en la redacció d'un projecte constructiu per desenvolupar-hi una xarxa de distribució d'aigua regenerada.

Sant Cugat, Cerdanyola i la UAB

L'Estació de Tractament d'Aigües Regenerades Riu Sec de Sabadell -fora del territori metropolità- aboca una part de l'aigua regenerada al riu, per sobre del volum imprescindible. L'AMB redactarà un projecte per captar aquest excedent i poder-lo subministrar-lo a Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra, per a usos municipals, agrícoles o industrials, per exemple.

L'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona - El Prat

L'AMB preveu connectar l'estació de regeneració d'aigües residuals del Prat amb la xarxa d'Aena perquè es pugui utilitzar aigua regenerada per descarregar les cisternes de vàter de l'aeroport i regar-ne les zones enjardinades.