Innovació, qualitat i sostenibilitat: els pilars de la política metropolitana d’habitatge

Garantir el dret a l'habitatge, potenciar la cohesió social, disminuir els desequilibris territorials i millorar la qualitat de vida dels habitants metropolitans. Aquests són els quatre objectius principals que persegueix l'actual política d'habitatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Per mirar d'assolir-los, l'ens metropolità està desplegant una estratègia ambiciosa que inclou quatre grans línies d'actuació. "Impulsem la compravenda d'habitatge públic, fomentem la rehabilitació d'edificis, apostem pels lloguers assequibles i analitzem les dades del sector per continuar millorant les nostres accions", es sintetitza des de la coordinació econòmica i financera de l'Oficina Tècnica de Gerència de l'AMB. Tot plegat, en un territori que, des de fa anys, pateix un fort desajust entre la demanda, l'oferta i el preu de l'habitatge. 

Els esforços de l'AMB per revertir aquesta situació ja estan donant fruits. De fet, l'Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), l'organisme de l'AMB que desenvolupa i coordina el pla d'habitatge metropolità, ja està construint 1.801 habitatges al Baix Llobregat, al Barcelonès i al Maresme. D'aquests, 560 seran habitatges protegits en règim de compravenda i 1.241 de lloguer. "De moment, ja hem entregat les claus de 561 habitatges, en tenim 407 més pràcticament enllestits i 833 més en diferents fases d'execució", xifra Amadeu Iglesias, director gerent de l'IMPSOL. En total, quan acabi el procés s'hauran construït 35 nous edificis al territori metropolità, amb una inversió de 300 milions d'euros. Arribar fins aquí, però, no ha estat senzill. "Des de l'IMPSOL preparem els convenis amb cada ajuntament, redactem el planejament urbanístic i realitzem els processos d'urbanització de les parcel·les i hi construïm els edificis", recorda Iglesias. 

Habitatges inclusius i flexibles

L'IMPSOL ha bastit aquest 1.801 habitatges tenint en compte tres conceptes clau: la sostenibilitat, la innovació i la inclusió. Això s'ha traduït en la construcció d'edificis singulars, dissenyats tenint en compte aspectes com la perspectiva de gènere o la flexibilitat d'usos de cada estança, per exemple. "No tenen res a veure amb els habitatges públics que s'impulsaven fa 15 o 20 anys -avança Iglesias-. La manera com vivim evoluciona, i també ho han de fer els habitatges", rebla. Així, les noves promocions metropolitanes incorporen tipologies pensant en l’auge del teletreball, on es redueixen passadissos i rebedors per guanyar metres a les estances, i compten amb espais comunitaris com bugaderies, zones de treball i espais per fomentar la relació veïnal, entre altres. "Si abans els edificis eren habitatges unifamiliars tancats en si mateix, ara busquem que fomentin els vincles socials", apunta el director gerent de l'organisme. 

La crisi financera de 2008 va marcar un punt d'inflexió en la manera com les administracions imaginaven els habitatges públics. "No hem de construir habitatges pensant en un tipus d'usuari concret, sinó que ho hem de fer pensant en l'interès general i les generacions futures que el faran servir -apunta Josep Maria Borrell, coordinador tècnic de l'IMPSOL-. Són una part patrimonial de la ciutat", insisteix. La situació de la covid també va deixar-hi petjada. "Després de la pandèmia, des de l'IMPSOL vam ratificar que calia introduir una nova idea sobre l'habitatge que el fes flexible i inclusiu, però que també utilitzés materials innovadors", afegeix Iglesias. 

"Si la manera com vivim evoluciona, també ho han de fer els habitatges", Amadeu Iglesias, director gerent de l'IMPSOL

La crisi energètica també ha fet prioritzar l'eficiència energètica i l'intent per minimitzar al màxim la generació de residus durant la construcció. "Treballem sempre amb l'objectiu de desplastificar i descarbonitzar al màxim els edificis -detalla Borrell-. Per això utilitzem materials saludables, reciclats i reciclables; utilitzem materials de proximitat i fins i tot la vegetació dels espais enjardinats comunitaris és autòctona", concreta. Precisament, els edificis de l'IMPSOL també incorporen més verd. "Intentem vegetar els edificis, perquè el fenomen de la digitalització fa que, de retruc, vulguem reconnectar més amb la natura", assegura el coordinador tècnic. 

Més lloguer assequible

A banda d'aquests 1.801 edificis, l'AMB també està impulsant la construcció de 4.500 nous habitatges protegits en règim de lloguer assequible al territori metropolità. En aquest cas, ho està fent a través d'Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), el primer operador mixt d'habitatge de lloguer assequible d'Espanya, nascut a finals de 2021. "És una fórmula pionera de col·laboració publicoprivada, amb la participació pública de l'AMB (25%) i de l'Ajuntament de Barcelona (25%), però també amb la privada de NICRent Residencial (50%)", recorda l'Oficina Tècnica de Gerència de l'AMB.

L'organisme té previst construir els 4.500 habitatges en un termini d'entre 6 i 8 anys, amb una inversió de 600 milions d'euros. "Tindran un preu de lloguer inferior al preu de mercat", avança Antonell. La meitat dels edificis es construiran a la ciutat de Barcelona i, l'altra meitat a altres municipis metropolitans. L'objectiu de l'AMB és clar: frenar la tendència a l'alça dels preus que pateix l'habitatge metropolità i fer front a l'emergència habitacional. L'edificació d'aquestes promocions també va encaminada a engreixar la xifra de l'1,8% d'habitatges de l'àrea metropolitana de Barcelona que, avui dia, són de lloguer social, un percentatge que queda molt lluny del 15% que recomana la llei del dret a l'habitatge. 

La construcció es farà per fases. D'entrada, el procés per edificar les cinc primeres promocions -que inclouen més de 350 habitatges- ja està en marxa. "S'ubicaran als municipis de Sant Boi de Llobregat, Montgat i Sant Adrià de Besòs i preveiem entregar les claus entre finals de 2024 i 2025, segons la promoció", concreta la coordinadora econòmica. La resta de fases, també preveuen la construcció d'habitatges de lloguer assequible a municipis metropolitans com Viladecans i Santa Coloma de Gramanet. Les noves promocions fomentaran la qualitat arquitectònica, l’accessibilitat universal i la flexibilitat, amb l’objectiu que els habitatges s’adaptin a les diferents maneres de conviure i als nous usos. Alhora, estaran construïdes pensant en fomentar l’estalvi energètic i la sostenibilitat mediambiental.

La rehabilitació energètica del parc d'habitatge metropolità, en marxa

El Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH) –format per l’AMB i la Generalitat de Catalunya– està desplegant una convocatòria per promoure la rehabilitació energètica del parc d’habitatge metropolità. Amb l’objectiu d’actualitzar les prestacions dels edificis millorant-ne aspectes com l’eficiència energètica i l’accessibilitat, l’organisme va encetar la convocatòria d’ajuts amb una dotació de 100 milions d’euros per al període 2022-2026, procedents dels fons europeus Next Generation. 

“Les rehabilitacions dignificaran l’espai públic i privat, però també milloraran la vida quotidiana de la gent”, explica Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB. Amb la recent signatura de dos acords amb el ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i la conselleria de Territori de la Generalitat, el CMH ja compta amb els 37 milions d’euros de la primera anualitat del pla, que es traduiran en l’inici imminent de les rehabilitacions.

D’entrada, afectaran 585 habitatges i suposaran una inversió total de 7,2 milions d’euros. El primer edifici que es rehabilitarà serà una finca de 104 habitatges del barri de Sant Ildefons, a Cornellà.