Construir amb fusta per a una ciutat metropolitana més sostenible

El 71% de la metròpoli barcelonina compta amb espais de gran valor ambiental. De fet, els parcs metropolitans allotgen uns 30.000 arbres, els autèntics connectors entre espais naturals i teixit urbà. La infraestructura verda metropolitana ocupa el 52% del territori. La majoria de massa forestal, però, es troba als massissos muntanyosos del litoral i del prelitoral: la serra de Collserola, la serra de Marina, les muntanyes del Baix i els massissos del Garraf i de l’Ordal. Aquests paratges constitueixen 17.000 hectàrees de boscos.

Amb aquestes xifres sobre la taula, davant l’emergència climàtica, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) aposta per impulsar la gestió forestal en el marc de les seves competències. Així, a més de millorar la infraestructura verda metropolitana i impulsar la conservació activa dels seus espais naturals, tal com ja estava fent fins ara, l’ens metropolità també treballa per impulsar la construcció amb fusta, reduir el risc d’incendis i fomentar l’economia verda i circular. 

“Des de l’AMB, estem compromesos amb la sostenibilitat i amb el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Per això tenim un protocol que inclou diferents aspectes que es concreten en 19 criteris. Un dels criteris és el que fa referència a la utilització de materials i a la minimització de la petjada de diòxid de carboni, i preveu la utilització de la fusta en habitatges i equipaments. Per acomplir els objectius que ens hem marcat en aquest sentit, hem de reduir gairebé un 20% de la petjada actual de diòxid de carboni en edificació per al període 2025-2029, i arribar al 35% de cara a l’any 2030”, explica Antoni Farrero, coordinador general de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB i enginyer forestal.

Per atènyer aquest objectiu, l’AMB treballa per afavorir la construcció d’edificis més sostenibles i saludables en els quals predomini la fusta, ja que és un material que permet reduir la petjada ecològica. De fet, per cada metre cúbic de fusta utilitzada s’evita l’emissió a l’atmosfera d’aproximadament una tona de diòxid de carboni. “La nostra estratègia respon a la voluntat de fomentar la utilització de la fusta en totes les nostres actuacions, com ara en la construcció d’habitatges, i crear una demanda que sigui assumible amb fusta local. De fet, el 75% dels boscos metropolitans generen fusta susceptible de ser utilitzada amb aquests objectius. Treballem perquè la fusta de l’àrea metropolitana, d’acord amb les seves característiques, sigui apta per a la construcció”, assenyala Farrero.

La construcció pionera amb fusta de l’AMB és l’edifici PISA, situat a Cornellà de Llobregat i que consta de 85 habitatges de protecció oficial. El projecte ha rebut nombrosos guardons arquitectònics nacionals i internacionals a la innovació, així com pel fet d’incloure la fusta com a element predominant. Amb aquest aval, ara, l’AMB construeix tres edificis nous fets amb estructura de fusta: l’Arxiu Municipal de Ripollet, la llar d’infants El Petit Mamut de Sant Vicenç dels Horts, i l’ampliació de l’institut de Tiana. Així, totes aquestes construccions tenen en comú la innovació, la sostenibilitat, la contribució a la descarbonització, la regulació tèrmica i l’impuls al producte de quilòmetre zero.

Les calderes de biomassa, el futur

“D’un bosc en poden sortir diferents tipus de material, no només fusta. Per això, també volem donar sortida a la biomassa, per fer que l’energia dels nostres equipaments públics vingui del mateix material generat en una economia circular que prové dels boscos metropolitans”, expressa Isidre Serra, vicepresident de polítiques forestals de l’AMB. Per aquest motiu, l’ens metropolità posarà en funcionament aquest hivern cinc calderes de biomassa als municipis de Pallejà, Corbera de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Torrelles de Llobregat i Sant Climent de Llobregat, que permetran reduir 375,60 tones anuals d’emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera. “Des de l’AMB donem suport econòmic a aquestes iniciatives, així com assessorament i coordinació tècnica als diferents ajuntaments. A més, es dona el cas que la zona periurbana amb boscos forestals s’ubica en els municipis de menys de 20.000 habitants de la nostra metròpoli”, indica Serra. Amb aquesta acció, l’AMB potencia la gestió forestal de les muntanyes del Baix Llobregat i impulsa energies renovables en un procés d’economia circular que permet optimitzar els recursos econòmics de les arques públiques.

“També estem estudiant la posada en marxa d’un altre projecte vinculat a la planta de transferència de Viladecans on gestionem els voluminosos, com ara mobles i elements que contenen fusta. Allà es netegen de vernissos i es trituren per fer tauler conglomerat i de partícula, mentre que la resta se l'emporten per a biomassa. Ens agradaria tancar-hi el cicle i produir-hi els tacs de fusta que serveixen per unir palets. Amb això reduiríem el consum de fusta natural en aquests palets i ens permetria acabar de reciclar-ne una part”, avança Farrero també en aquesta línia.

Minimitzar el risc d’incendi

“Tenim una problemàtica important pel que fa a incendis forestals, usos indesitjables en el bosc, degradacions, malalties, plagues, etc. Per poder tenir un cert equilibri en els boscos periurbans, que estan subjectes a molta pressió, com ara infraestructures i edificacions, és necessària una gestió que ens permeti convertir-los en boscos resilients”, destaca Farrero. Per aconseguir-ho, l’AMB forma part del programa AgroForAdapt, que encapçala el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), que també compta amb altres socis a la resta de Catalunya, a l’estat espanyol i a França. La iniciativa busca promoure nous sistemes agroforestals perquè els sectors agraris i forestals de les zones mediterrànies puguin adaptar-se al canvi climàtic.

“Amb aquest projecte busquem una sèrie d’àrees demostratives per experimentar amb noves tècniques de gestió agroforestal. Aquest projecte defineix 800 hectàrees de superfície demostrativa en més de 40 finques. En el cas concret de l’àrea metropolitana, tenim la finca de Can Colomer, a Sant Climent de Llobregat, on farem diverses experimentacions, prendrem dades i buscarem noves metodologies”, apunta Farrero. Concretament, Can Colomer té 162 hectàrees, el 90% de les quals correspon a superfície forestal i el 10% restant, a cultius. En el marc del programa AgroForAdapt, s’hi realitzaran actuacions forestals, com ara la reducció de la densitat del bosc i la pastura extensiva mitjançant una cooperativa de la zona que té cabres i ases. A les dues parcel·les de la finca hi haurà petites zones de control que permetran que el CTFC en pugui fer tasques de seguiment i monitoratge. Aquest projecte, que té una durada de cinc anys, també té per objectiu compartir les experiències realitzades entre els socis del programa per optimitzar la cerca de solucions.

En el marc de les actuacions per contribuir a la reducció del risc d’incendis a les zones boscoses de la metròpolis, l’AMB també ha posat en marxa el Programa Metropolità d’Actuacions Forestals (PMAF), dedicat a la realització de tasques de manteniment abans de l’època de màxim risc d’incendi. Dotat amb un pressupost de 400.000 euros anuals, gràcies a les propostes presentades pels ajuntaments, el programa s’ha centrat en aquest cas en l’arranjament de camins forestals; en la millora o col·locació de rampes per a la sortida de fauna; en la creació, manteniment o millora de les franges de protecció, i en la posada en marxa de diferents actuacions vinculades amb dipòsits de capacitat reduïda i hidrants.