La ciutadania, clau en la definició del nou model de desenvolupament territorial a la metròpolis

La conservació del Parc Agrari del Llobregat per avançar cap a la sobirania alimentària, un parc d’habitatge públic de lloguer, mobilitat en xarxa i no radial, i comerç de proximitat van ser algunes de les aportacions que més d’una seixantena de persones van fer l’octubre passat al Prat de Llobregat. S’emmarquen en el procés de participació ciutadana de l’Avanç del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDU) que s’està duent a terme en els darrers mesos i que recull els suggeriments dels habitants de la metròpolis barcelonina per establir els eixos estratègics en el futur urbanisme al territori. Les contribucions es recullen en les sessions ciutadanes realitzades en diferents municipis metropolitans agrupats en àmbits territorials: Vall Baixa i Ordal -celebrada a Sant Feliu de Llobregat-, Delta del Llobregat i Continu urbà -el Prat de Llobregat-, Vallès -Cerdanyola del Vallès (foto)- i Barcelonès nord -Badalona-. Les últimes sessions seran a Barcelona el 9 de desembre i el 22 de gener a la Nau Bostik.

“El PDU és l’instrument urbanístic que ha d’ordenar el territori metropolità en les properes dècades. Definirà el model de desenvolupament urbanístic que ha d’integrar la diversitat d’aquest territori amb forta identitat local en un projecte comú que sigui ecològicament sostenible, econòmicament eficient i socialment cohesionat. Ha de donar resposta a les necessitats actuals de la població, però en base a les capacitats que tingui el territori d’absorbir aquestes demandes. En definitiva, es tracta d’un pla d’oferta i no de demanda”, explica Xavier Mariño, cap de servei de redacció del PDU de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

El primer cop

Des que la llei de l’any 2010 va atorgar competències urbanístiques a l’AMB, és el primer cop que es proposa un document urbanístic estratègic per repensar el futur de la metròpolis en les properes dècades, amb un procés que dona veu als habitants del territori per sumar-hi la seva visió a través d’un procés participatiu d’aquesta magnitud.

“Era un gran repte plantejar un procés de participació d’aquestes dimensions i, a més, involucrar-hi la ciutadania”, afirma Mireia Peris, arquitecta del servei de redacció del PDU i coordinadora del procés participatiu. El procés es va dissenyar a partir de tres criteris: adequar els espais de participació als diferents perfils socials, incorporar les lògiques territorials per centrar-hi els debats participatius i identificar les principals temàtiques que justifiquen la redacció del pla. Per sumar discursos complementaris, l’AMB també ha implicat en el procés els col·legis professionals, experts coneixedors de les temàtiques del pla, així com el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB). La infraestructura verda es va debatre al Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya; els cicles de matèria i energia, al Col·legi d’Enginyers Industrials; el desenvolupament social i econòmic, al Col·legi d’Economistes; la cohesió social i l’habitatge, al Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs; i la mobilitat, al Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports. El 13 de gener es debatrà al Col·legi de l’Advocació de Barcelona l’àmbit del marc regulador i la governança, mentre que entre gener i febrer del 2020 tindrà lloc una sessió de retorn al Col·legi d’Arquitectes per posar en comú totes les propostes professionals aportades, com amb els debats ciutadans. Es fa un retorn als assistents la setmana següent a l’esdeveniment, a través de la web del PDU, que relata tot el que ha ocorregut amb vídeos i dades bàsiques de la sessió i se’n preveu un altre de final quan, tancat el procés, es convocaran sessions per temàtiques.

‘Metròpolis de ciutats’

Una exposició interactiva i itinerant titulada Metròpolis de ciutats, adreçada a tots els públics per explicar com es pot repensar l’urbanisme metropolità, i la participació de la ciutadania a través de la pròpia web del PDU, d’una enquesta ciutadana i de les xarxes socials completen el compromís de l’AMB per involucrar la ciutadania. “No aspirem a generar identitat però sí a crear consciència metropolitana i entendre que, si moltes coses no s’aborden des d’aquesta lògica, seran de difícil resolució. La solidaritat metropolitana és molt important per abordar el pla”, esgrimeix Mariño.