Assequibles, innovadors i inclusius: així són els habitatges que impulsa l'AMB

Des de fa anys, aconseguir accedir a un habitatge digne al territori metropolità i fer-ho a un preu assequible és molt difícil. De fet, diversos estudis assenyalen la metròpolis de Barcelona com un dels indrets d'Espanya on hi ha un desajust més gran entre la demanda, l'oferta i el preu de l'habitatge. Aquest panorama és el resultat d'un munt de circumstàncies adverses: des de l'escassetat d'habitatge construït a la zona fins als efectes d'una crisi econòmica que encara cueja.

Davant la situació d'emergència habitacional, l'Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), ens depenen de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), promou habitatge públic assequible, de qualitat, inclusiu, sostenible, prioritzant el lloguer. Així mateix, atent tant les necessitats locals dels municipis com les estratègies de desenvolupament del territori metropolità i garanteix la qualitat i continuïtat al teixit urbà.

"La creació d’habitatge assequible és una de les eines més efectives per millorar la qualitat de vida de les persones i reduir les desigualtats al territori. És per això que treballem amb els municipis, perquè tan important és la construcció d’habitatges nous com l’obtenció del sòl públic on situar-los”, assenyala Antonio Balmón, vicepresident executiu de l'AMB.

L'IMPSOL té un paper fonamental en la promoció d'habitatge. En els darrers quatre anys ha finalitzat 771 habitatges al Baix Llobregat, al Barcelonès i al Maresme, i 769 estan en fase d'execució o en fase de projecte i, actualment, 1.460 habitatges estan pendents d'iniciar concurs o en fase de gestió.

Les noves necessitats

Davant l'emergència climàtica, l'AMB i l’IMPSOL impulsen projectes d'habitatge que tenen la sostenibilitat i l'eficiència energètica com a aspectes fonamentals. Això es tradueix en construccions de baix consum energètic i d'una petjada ecològica mínima. A més, les noves construccions estan dissenyades per adaptar-se als nous models familiars i unitats de convivència. Amb l'eliminació de passadissos, s'incrementent les superficies de les estances principals i totes les peces de l'habitatge poden tenir dimensions similars. Això permet flexibilitzar-ne els usos i adaptar fàcilment els habitatges a qualsevol canvi.

Les promocions han evolucionat per adaptar-se a les noves necessitats, on els espais són més versàtils i resilients, en sintonia amb la diversificació de la societat. Tots els habitatges públics metropolitans s'estan fent amb la visió posada a llarg termini: per a l'AMB i l'IMPSOL, els edificis són infraestructures socials permanents destinades al benefici comú. La participació dels ajuntaments i la col·laboració estreta amb els arquitectes han estat un element clau per garantir l'èxit d'aquestes promocions.

Per a cada promoció d'habitatge públic metropolità hi ha un concurs d'arquitectura obert i transparent pensat per seleccionar el millor talent per construir-lo. Això ha permès que els projectes promoguts per l'IMPSOL segueixin criteris ambiciosos en termes de sostenibilitat i de qualitat de vida. Les promocions que ha tirat endavant l'organisme metropolità entre el 2015 i el 2024 han rebut diversos reconeixements.

Ajuts per a la rehabilitació

Actualment, als 35 municipis metropolitans que envolten Barcelona hi ha 607.753 habitatges. Tanmateix, la majoria tenen una obsolescència física per antiguitat, una manca de conservació i un mal comportament energètic. Per fer-hi front, l'AMB aposta per fomentar la rehabilitació com un dels altres grans pals de paller de la política metropolitana d'habitatge. Concretament, ho fa a través del Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH). L'organisme va posar en marxa, el maig del 2022, una convocatòria d’ajuts a la rehabilitació finançada pels fons europeus Next Generation i dotada amb 100 milions d’euros per al període 2022-2026.

La rehabilitació del parc existent, combinada amb la construcció d’habitatge nou, "permet a un gran nombre de gent, especialment aquelles persones més vulnerables, assolir un nivell de confort i estalvi energètic molt importants, alhora que lluitem contra el canvi climàtic”, afirma Antonio Balmón.

L'objectiu dels ajuts és incrementar la seguretat, l'estalvi energètic i el confort dels habitatges, però també potenciar la lluita contra l'emergència climàtica a través de la millora de l'eficiència energètica dels edificis. Alhora, la convocatòria busca millorar la integració urbana, reduir les desigualtats socials dels barris més vulnerables i fomentar la revitalització econòmica d'un sector amb fort potencial de creixement. 

En aquest context, els fons Next Generation establien per al desembre de 2024 un objectiu de 4.004 habitatges. A data octubre de 2024, el CMH ha superat aquest objectiu, arribant a 4.339 habitatges.

Més lloguer assequible

A banda d'aquestes mesures, l'AMB també està impulsant la construcció de 4.500 nous habitatges protegits en règim de lloguer assequible al territori metropolità. Ho està fent a través d'Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), el primer operador mixt d'habitatge de lloguer assequible d'Espanya, nascut a finals de 2021 amb una fórmula pionera a Espanya: amb la participació pública de l'AMB (25%) i de l'Ajuntament de Barcelona (25%), però també amb la privada de NICRent Residencial (50%).

L'AMB té previst construir els 4.500 habitatges en un termini d'entre 6 i 8 anys, amb una inversió de 600 milions d'euros. Actualment, a l'àmbit metropolità n'hi ha 240 en construcció: 110 a Sant Boi de Llobregat i 130 a Montgat. A Sant Adrià del Besòs n'hi ha 56 que estan a punt de començar a fer-se realitat i 56 més pendents de rebre la llicència. En fase de redacció de projecte n'hi ha 250: 168 a Santa Coloma de Gramenet i 82 a Viladecans. Quant al municipi de Barcelona, hi ha 331 habitatges pendents d'atorgament de llicència a la Sagrera, la Marina del Prat Vermell i Casernes, i 98 habitatges en redacció de projecte arreu de la ciutat. 

Com són les promocions impulsades per l'IMPSOL

És un edifici amb una imatge oberta i extravertida. Té terrasses contínues a totes les façanes i prioritza la relació amb el paisatge: relliga l'entorn suburbà amb la natura i el jardí comunitari. El projecte proposa dos espais intermedis: l’atri central -bioclimàtic i col·lectiu- i les terrasses perimetrals -d'ús privat-. A l'interior, totes les sales es distribueixen sense jerarquia: situades a la franja exterior de l’habitatge, en contacte amb el balcó. Les cuines, cambres higièniques i espais de distribució se situen a la franja interior de l’habitatge.

La proposta tipològica d'aquest edifici busca agrupar a la mitgera de l’habitatge el bany, la cuina i les conductes d’instal·lacions. D'aquesta manera, s'allibera la resta de la planta. La cuina, el menjador i la sala d’estar formen un únic espai que es bolca a l’espai intermedi: un espai exterior protegit. Les habitacions, que tenen totes la mateixa dimensió, se situen a la façana exterior de l’habitatge.

L'edifici està pensat per ser una corba suau que es dirigeix al mar, mirant a les xemeneies de la central elèctrica del Besòs, que es retallen sobre el blau intens del Mediterrani. El projecte té una tipologia flexible i els arquitectes el defineixen com "un habitatge-terrassa o una terrassa que és habitatge": la terrassa que inclou cada pis es concep com una extensió de l’habitatge prou àmplia per tal que es pugui considerar una estança fresca i a l’ombra.