Una alimentació sostenible i justa per a la metròpolis de Barcelona

Per conscienciar la ciutadania sobre la necessitat de seguir una dieta equilibrada, saludable i econòmicament accessible per a tothom, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha posat en marxa un seguit de projectes perquè les ciutats de la metròpolis puguin tenir un sistema alimentari potent, sostenible i just. “La societat ha pres consciència que l’alimentació té molt a veure amb la salut de les persones i, a més, es dona la circumstància que ens trobem en un entorn on tenim un espai agrari que, tot i que fins fa poc era menyspreat, ara ha pres molta importància. Per això, des de la producció fins al consum, les administracions locals han posat l’alimentació a la seva agenda”, exposa Salvador Milà, director de les àrees de planificació estratègica i presidència de l'AMB.

El territori metropolità compta amb tots els elements necessaris per aconseguir una organització alimentària potent, sostenible i justa. Emmarcats en els 636 quilòmetres quadrats que formen l’àrea metropolitana de Barcelona, hi ha sòl agrícola per conrear, infraestructures per captar aigua i bastir els conreus, indústria agroalimentària, infraestructures per gestionar els residus, projectes d’horts en parcs metropolitans i línies de suport al comerç de proximitat que afavoreixen els objectius de l’AMB. 

Per dur-los a terme, l’ens metropolità compta amb un Pla d’acció per a l’alimentació sostenible 2020-2023, una eina que identifica, ordena i sistematitza les principals accions amb incidència en el sistema alimentari i que, a la vegada, planteja accions que permetin incidir en els diferents elements d’aquest sistema en l’àmbit metropolità.

Així, el pla identifica 32 accions que es recullen en set eixos d’actuació. “Fa uns anys no era gens obvi que administracions com l’AMB fessin polítiques públiques des d’una perspectiva més global i integrada per millorar l’alimentació de la ciutadania. Ara ens basem en les persones, el territori, l’economia i el planeta per enfocar-hi aquestes accions. De fet, fa temps que ja treballàvem de forma puntual en aquest sentit, però ara abordem la situació en conjunt, de forma integrada i coordinada entre les diferents àrees de l’ens”, apunta David Balbás, tècnic de l’àrea de planificació estratègica de l’AMB.

Ajuts a la resiliència

Per afavorir la transició cap a sistemes alimentaris sostenibles, l’AMB ha aprovat l’atorgament de subvencions als municipis metropolitans per al foment d’activitats econòmiques vinculades amb l’alimentació sostenible. La dotació total de la convocatòria per al 2022 és de 150.000 euros, i per al 2023 arriba als 200.000 euros. “Els primers estudis que va fer l’AMB han servit per detectar, entre altres aspectes, quin impacte té l’augment dels preus dels aliments en termes de cohesió social o com influeix l’alimentació en la salut pública. Per tant, concebem el sistema alimentari d’una manera molt transversal, que va des de polítiques socials i ordenació territorial fins a la promoció econòmica i la planificació estratègica. Així, si garantim sistemes de proveïment, transformació i consum amb certs criteris també garantim el bon funcionament de la ciutat”, assenyala José Luis Haro, responsable de programes d’economies locals emergents de l’AMB.

Un exemple d’aquestes iniciatives, pensades perquè els municipis comencin a elaborar els seus plans al voltant de l’alimentació sostenible, és l’Espai Test Agrari de Sant Vicenç dels Horts, un projecte sorgit per promoure i facilitar la incorporació de nova pagesia al sector agrari. La iniciativa, “una incubadora de projectes d’agricultors” nascuda de l’ajuntament vicentí amb la complicitat de l’AMB, ofereix un entorn favorable perquè els nous productors puguin posar en marxa els seus projectes agraris i obtenir suport durant la fase inicial. Es tracta del primer projecte d’aquestes característiques sorgit a Catalunya i a l’estat espanyol. “També treballem en menjadors escolars per veure com podem fer canvis als menús perquè siguin més sostenibles, com ara augmentar la presència de productes frescos, ja que fer aquests canvis, de vegades, requereix un acompanyament”, indica Balbás.

Projectes europeus

L’AMB participa al projecte europeu Foodclic, que treballa per identificar, capacitar i enfortir les xarxes d’actors que poden afavorir les polítiques alimentàries locals i regionals. Fins al febrer del 2027, el projecte planteja una cooperació entre agents europeus públics, científics i del sector privat per facilitar que les polítiques públiques alimentàries incorporin aspectes de sostenibilitat i estableixin connexions entre el món rural i l’urbà. El projecte té un cost de més d’11 milions d’euros. D’aquests, l’AMB es fa càrrec de 739.125 euros per tot el període de durada del projecte.

“Des de l’AMB també actuem per aconseguir que la indústria agroalimentària sigui potent i, entre altres iniciatives, potenciem circuits curts de distribució. També treballem en l’obtenció de dades i en l’avaluació d’aquestes polítiques. Ara tirem endavant un observatori sobre polítiques alimentàries, ja que considerem que és absolutament necessari per poder desenvolupar tota la resta de projectes”, avança Montserrat Ballarín, vicepresidenta de l’àrea de desenvolupament social i econòmic de l’AMB. Ballarín també apunta que els darrers anys ha crescut la sensibilitat per les externalitats negatives que genera el procés alimentari i que tenen impacte en el medi ambient. “Tots sabem que estem en un moment d’emergència climàtica i que cal tenir una sensibilitat especial en aquesta situació. Per això, totes les ciutats intentem, al marge de ser part del problema, també formar part de la solució”.

Collserola i el Baix Llobregat, elements clau en l’alimentació de proximitat

El Parc Natural de la Serra de Collserola i el Parc Agrari del Baix Llobregat són dos elements clau en l'organització alimentària de la metròpolis de Barcelona. Tenen sòl agrícola per conrear i a més el Parc Agrari compta amb infraestructures per captar l’aigua del Llobregat i abastir els conreus.

Pel que fa a Collserola, el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat) reconeix unes àrees prioritàries per a l’agricultura i la ramaderia, que es corresponen amb espais que es poden destinar al conreu o fàcilment recuperables, on es facilita la implementació d’aquesta activitat. En aquest sentit, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola impulsa diferents projectes que es tradueixen en dinamització, assessoraments, subvencions i facilitats als pagesos i ramaders del Parc. 

Amb una dotació de gairebé 200.000 euros anuals, l’òrgan gestor de Collserola té en marxa diversos programes, com ara el Contracte Agrari de Collserola (CAC), que consisteix en el pagament de subvencions per finançar despeses que tinguin com a objectiu l’aportació de serveis ecosistèmics al Parc mitjançant l’activitat agropecuària. Entre altres programes, també hi ha el d’assessorament i acompanyament a la pagesia a través del programa Arrela’t o el que facilita l’adquisició de maquinària compartida.

Pel que fa al Parc Agrari del Baix Llobregat, la seva situació estratègica fa que sigui de vital importància per a l’abastiment d’aliments a les ciutats que l’envolten, ja que permet reduir la petjada ecològica. El seu caràcter estratègic, a més, remarca la importància de conservar, gestionar i destacar aquest espai agrícola, amb uns sòls agronòmicament molt fèrtils i que permeten la producció d’una gran varietat de conreus d’horta i fruiters.