Aigua regenerada, controls i inspeccions: les claus per pal·liar la sequera al territori metropolità

Fa 36 mesos que a la metròpolis de Barcelona hi plou molt menys del que caldria. A la resta del país, els registres pluviomètrics també són extremadament minsos. "Estem patint la pitjor sequera des de 1915", alerta Fernando Cabello, director de serveis del Cicle Integral de l'Aigua de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El setembre i l'octubre, dos dels mesos que acostumen a concentrar més precipitació, tampoc han regat el territori. El resultat és preocupant: els embassaments catalans freguen tan sols el 18% de la capacitat, segons l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Amb aquests registres, està previst que la metròpolis de Barcelona entri en fase d'emergència al desembre.

Tanmateix, l'AMB fa anys que es prepara per fer front a episodis com aquests. "La sequera de 2008 –que va durar 18 mesos– ens va servir per accelerar unes decisions que, avui, ens estan permetent afrontar amb més capacitat la manca de pluges", continua Cabello. Una de les apostes d'èxit ha estat l'increment de l'ús de l'aigua regenerada. "A les aigües residuals, que normalment ja es depuren, se'ls pot aplicar un tractament addicional, la regeneració, perquè tornin a ser òptimes per a usos industrials, agrícoles o ambientals", descriu Cabello. Per normativa, l'aigua regenerada no pot servir per abastir el consum de boca de forma directa, perquè és prepotable. Ara bé: sí que es pot reintroduir al riu per captar-la de nou aigua avall, depurar-la i conduir-la a la xarxa domèstica. 

Cada cop, més aigua regenerada

Entre el 2018 i el 2022, l'ús de l'aigua regenerada al territori metropolità es va multiplicar per quinze: va passar dels 3,8 hm³/any a una mica més de 56 hm³ en només quatre anys. "Aquest volum equival al 25% del consum d'aigua potable de tota la metròpolis o al 50% de les necessitats anuals d'aigua potable de la ciutat de Barcelona", xifra Maria Induráin, enginyera del Cicle Integral de l’Aigua de l’AMB. L'ús de l'aigua regenerada és una aposta ferma de l'ens metropolità i una de les pedres angulars del Pla Estratègic del Cicle Integral de l'Aigua (PECIA), el full de ruta amb el qual l'AMB busca garantir l'accés a l'aigua potable en temps d'emergència climàtica. 

Fins a l'any passat, la quantitat més gran d'aigua regenerada de la metròpolis anava destinada a usos ambientals: es retornava al medi per tal de mantenir l'equilibri ecològic de l'entorn. Enguany, però, ha entrat en joc l'aigua regenerada indirecta. Si el 2022 (quan es va començar a fer aquesta reutilització indirecta, al desembre) tan sols 146.880 m³ d'aigua regenerada tenien aquest ús, en els 10 primers mesos de 2023 ja se n'hi han destinat més de 28 milions. "Aquesta mesura consisteix en l’aportació addicional d’aigua regenerada al riu Llobregat per millorar la qualitat i quantitat del cabal circulant –detalla Induráin–. Així, es pot reutilitzar com a recurs prepotable encarat a reforçar l’abastament urbà del territori metropolità", conclou.

Una aigua del tot segura

"L'aigua que raja de les aixetes del territori metropolità passa més controls que l'aigua embotellada", constata Cabello. Durant tot el procés de captació, potabilització i distribució, es realitzen desenes de comprovacions per garantir-ne un consum segur. A la metròpolis de Barcelona, l'Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) i l'Estació Regeneradora d’Aigua (ERA) s'encarreguen d'aconseguir que l'aigua regenerada tingui totes les qualitats per donar-li nous usos. Ara bé, un dels passos primordials és el control en origen de la qualitat de les aigües residuals. "Tenim equips revisant exhaustivament que els abocaments d'aigües residuals que fan les indústries i els col·lectors compleixin tots els paràmetres legals", explica el director. 

Els encarregats de supervisar-ho són els membres del Servei de Sanejament i Inspecció de l'AMB. La seva tasca és vital per garantir l'ús final de l'aigua regenerada. Periòdicament, controlen 6.619 activitats industrials de la metròpolis que realitzen abocaments, un 43% de les quals es consideren potencialment contaminants, com les indústries químiques, farmacèutiques, metal·lúrgiques i alimentàries. "Treballem colze a colze amb les empreses per realitzar controls més eficients –continua Cabello–. Com més potencial contaminant té la indústria i més incompliments anteriors hagi tingut, més n'incrementem la inspecció", exemplifica. Aquesta feina és essencial per tal que l'AMB pugui actuar amb rapidesa davant d'episodis de contaminació o d'incidències a les EDAR i ERA. 

A banda de les indústries, l'equip també supervisa molt de prop els col·lectors de la xarxa de clavegueram, que recullen les aigües residuals domèstiques. Es realitza un control i un mostreig mensual, de forma planificada i sistemàtica, i s'incorporen també dades obtingudes de tres estacions de qualitat. Aquest fet permet a l'ens metropolità fer una anàlisi contínua de determinats paràmetres de contaminació, així com accions específiques per controlar nous contaminants que podrien posar en risc la reutilització de l'aigua.

Un sistema d'èxit

Aquest mes de novembre fa un any que es va activar l'aportació d’aigua regenerada al riu Llobregat, vuit quilòmetres aigua amunt de la potabilitzadora de Sant Joan Despí. L'objectiu era mantenir un cabal constant d’aigua al riu, ajustant els percentatges d’aportació d’aigua regenerada a les necessitats de cabal del riu. La iniciativa ha estat un èxit: ha garantit la disponibilitat d'aigua per a la potabilització. A més, ha permès estalviar prop d'un 22% d'aigua potable de la metròpolis, que s'ha substituït per aigua regenerada. L'escenari actual de sequera extrema corrobora l'encert de l'aposta per aquest sistema.

Avui, se segueixen enviant 1.500 litres per segon d’aigua regenerada al riu Llobregat. En total, l’aportació de l’aigua regenerada en el territori metropolità representa el 25% del consum de la Xarxa Ter-Llobregat a la metròpolis.