Les mercaderies, factor clau per a la connectivitat aèria
Dos terços de la càrrega transportada a l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat volen a les bodegues d’avions de passatgers, sobretot en els que operen rutes de llarg radi.
La càrrega aèria és un dels elements més estratègics en la connectivitat d’un gran aeroport internacional. Tanmateix, en els balanços operatius i en el debat social, acostuma a quedar eclipsada per altres dades més atractives, com el nombre de vols operats o el registre de milions de passatgers que circulen per les terminals.
La càrrega és un dels elements clau que defineixen el mapa de la connectivitat internacional d’un aeroport, i, per tant, l’abast fins on pot arribar el teixit econòmic d’un territori.
Les mercaderies a l'Aeroport JT Barcelona-El Prat
Enguany l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat no només està assolint rècords històrics de passatgers, també el transport de mercaderies ha augmentat substancialment. Durant els deu primers mesos de l’any l’aeroport ha registrat més de 150.000 tones de càrrega, un 17,8% més que durant el mateix període de 2023, superant també en un 4,4% el volum d’aquests mesos de l’últim any prepandèmia.
Molts factors hi estan contribuint, tant per l’enfortiment de l’economia catalana com per l’aposta per Barcelona que han fet moltes companyies logístiques que estan ampliant les seves instal·lacions a la zona de càrrega de l’aeroport.
També Aena està duent a terme un Pla Estratègic específic per ajudar als operadors de càrrega millorant la competitivitat dels aeroports amb major activitat en aquest sector, així com per impulsar el trànsit de mercaderies especialitzades.
De fet, l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, el segon de la xarxa d’Aena després del de Madrid, destaca per gestionar principalment tipologies de mercaderies d’alt valor afegit, com els de la indústria farmacèutica i tecnològica, tant d’importació com les que la indústria catalana exporta arreu del món.
Rutes intercontinentals
Malgrat el que es creu habitualment, la major part de les mercaderies de l’aeroport no es transporten en avions de càrrega. Dos terços del total es mouen a les bodegues dels avions de passatgers, la majoria en les rutes intercontinentals que connecten Barcelona amb les principals regions d’Amèrica o Àsia.
![Procés de càrrega de mercaderies a l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat. Aena](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 5152 3864"%3E%3C/svg%3E)
Les limitacions de la capacitat actual de l’aeroport, però, són un impediment per continuar donant resposta a les necessitats del teixit productiu català. Desenvolupar el hub ha de permetre fer front a la demanda de les aerolínies que volen seguir apostant per incrementar el seu servei a Barcelona, en comptes d’haver d’optar per altres destinacions properes que estan creixent, on poden ser més competitives.
El futur de sectors industrials fonamentals per l’economia catalana, com la farmàcia, la indústria tecnològica i la resta d’empreses que necessiten una major connectivitat global està estretament vinculada al desenvolupament de l’aeroport. L’increment, doncs, de capacitat permetria al teixit econòmic del país seguir estenent-se arreu del món i, de manera molt especial, als territoris on es preveu un creixement més important de la demanda.
