Un pas endavant
Màsters i postgraus pioners que s'avancen al que acabarà sent una necessitat formativa
Les universitats s’han convertit en referents per a la formació de les persones al llarg de tota la vida i són una peça clau per a les seves carreres professionals. Després de cursar un grau i establir les bases del coneixement, sorgeixen diferents moments de la trajectòria laboral en què segurament es necessita seguir aprenent, actualitzar i aprofundir continguts, o tenir les eines necessàries per reorientar-se professionalment. El que s’ha evidenciat al llarg dels anys és que des de l’acadèmia els docents tenen la visió necessària per detectar les necessitats formatives que sorgiran en el futur i poder donar resposta a noves realitats laborals.
El poder de la col·laboració
La col·laboració interuniversitària és una de les eines més potents que tenen les universitats per sumar recursos i esforços, i així anar un pas endavant. Aquesta va ser l’aposta de cinc universitats catalanes el 2006, quan la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat Ramon Llull, amb la col·laboració de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, van decidir avançar-se a les necessitats educatives d’aleshores. El resultat va ser el postgrau interuniversitari en Psicologia de l’Educació, únic a Catalunya i pioner a tot l’Estat, que reuneix equips rellevants implicats tant en recerca com en programes d’intervenció i canvi educatiu dins i fora de l’escola. Per José Luis Lalueza, coordinador del màster a la UAB, no és menor haver posat en marxa un programa de doctorat i posteriorment aquest postgrau que aplega tots els equips de recerca de Catalunya en psicologia de l’educació: “Vam ser pioners preveient que la inclusió educativa aniria guanyant terreny i caldria crear un sistema d’aprenentatge que acompanyés el professorat dels centres per elaborar respostes específiques, i que es generessin processos d’inclusió educativa per a alumnat amb característiques tant de caire cognitiu com sensorial, social, cultural o econòmic”. Gairebé 20 anys després de la seva creació, la formació s’ha consolidat i ha evidenciat que és encertada la concepció del psicòleg de l’educació com a agent que intervé sobre tot el sistema educatiu i que treballa en la transformació de les pràctiques docents perquè siguin inclusives. El postgrau compta amb tres itineraris definits com a especialitats –intervenció psicoeducativa, orientació psicoeducativa en educació secundària i recerca psicoeducativa–, que permeten desenvolupar la seva carrera professional en àmbits com l’educació formal, la intervenció socioeducativa, programes d’inclusió i de protecció de menors, gestió de xarxes educatives, assessorament educatiu a museus, zoos, fundacions o entitats de cooperació o treballar en editorials.
Metodologies que marquen la diferència
La innovació en la metodologia és un altre dels aspectes que caracteritzen les formacions pioneres. El màster en Ciència i Tecnologia dels Recursos Hídrics de la UdG ha estat guardonat amb el Premi de l’Aigua de l’Associació Catalana d'Amics de l'Aigua (2019) per ser innovador. Ofereix íntegrament una metodologia d’aprenentatge basada en problemes (ABP), que planteja a l’alumnat situacions reals i a partir d’aquí ells, supervisats pel tutor, van descobrint els objectius d’aprenentatge. Prèviament, els docents han triat temes que permeten treballar el temari. És una metodologia d’aprenentatge molt activa, que busca la seva participació i implicació: ells identifiquen els temes, després busquen informació, descobreixen quines són les fonts adequades, i mentre preparen el material van assimilant coneixements. Això va acompanyat d'activitats complementàries com sortides de camp o classes magistrals d’experts en la matèria. Més enllà d’assolir els coneixements propis del màster, treballen competències i habilitats comunicatives, la responsabilitat, el treball en equip, la capacitat per interpretar i resoldre problemes complexos, d’anàlisi crítica i lideratge, saber buscar informació i analitzar-la. “Habilitats necessàries per als professionals de qualsevol sector”, assegura Quim Comas, catedràtic d’Enginyeria Química de la UdG i coordinador del màster.
El màster, que neix fruit de l’antic màster de ciència i tecnologia de l’aigua, està a punt de començar la seva 7a edició. Quan va arribar el moment de repensar-lo, es va consultar a empreses i administracions del sector per saber que acabaria convertint-se en una necessitat formativa que donés resposta als reclams laborals del sector. L’objectiu era definir el màster a partir del tipus de professionals que es necessiten per donar resposta als reptes de futur. El resultat és aquest màster pensat per a professionals especialitzats en els recursos hídrics, amb un enfocament multidisciplinari que faciliti la seva inserció en empreses i entitats que cobreixen els diferents sectors d’activitat. Una formació multidisciplinària que té en compte diversos àmbits –ambiental, social, econòmic, polítiques d’aigua i governança–, que acull alumnat divers tot i ser majoritàriament científic i tecnològic, que prové tant d’altres universitats catalanes com espanyoles i internacionals.
Apropar-se als entorns professionals
La indústria dels videojocs és una de les que compta amb un major creixement i projecció laboral dels darrers anys. Fa dues dècades a Espanya hi havia una desena d’empreses dedicades a l’univers dels videojocs, en canvi ara tan sols a Catalunya n’hi ha gairebé 160. A mesura que la indústria ha madurat, ha sorgit la necessitat de nous perfils professionals i l’existència de programes específics. Preveient que això acabaria passant, fa 20 anys la UPC va llançar el màster universitari de formació permanent en Advanced Programming for AAA Video Games, pensat per a programadors, precursor a tot l’estat espanyol i un dels únics que segueix al mercat de la formació permanent. Jesús Alonso, doctor en computació i director acadèmic del màster, diu que aquesta particularitat s’explica per les seves característiques diferenciadores: “Intentem acostar l’ADN professional a la totalitat del màster. Fem que tota la classe s’involucri en la realització d’un únic projecte. L’alumnat té assignatures comunes amb el del màster universitari de formació permanent en Animation & Digital Arts for AAA Video Games, especialitat per a artistes, i fan el projecte junts, simulant el comportament habitual d’una empresa, des dels continguts a la metodologia. Si hi afegim que l’equip docent al complet prové de l’empresa i que els màsters són en anglès, tot plegat facilita recrear un entorn real com a empresa de videojocs amb perfils diferenciats i provinents de diversos països”. Al final dels màsters les classes estan encaminades a construir el seu portfoli, el currículum i com conduir una entrevista de feina. Que l’alumnat treballi en un entorn tan professionalitzador fa que es converteixin en candidats molt interessants per cobrir llocs de treball en empreses reals. I així assoleixen dos dels objectius dels màsters, cobrir les necessitats professionals i poder garantir el 100% d’ocupació laboral un cop acaben la formació.
Donar resposta a noves realitats
En un moment en què les dades sobre salut mental i benestar emocional són cada cop més alarmants, la Universitat Ramon Llull estrena a l’octubre la doble titulació màster universitari en Psicologia General Sanitària + Màster de formació permanent en Salut Mental Infantojuvenil. Una proposta que dona la formació habilitadora per exercir en l'àmbit sanitari per a psicòlegs –necessària per exercir perquè és una professió regulada–, i alhora ofereix formació específica per treballar la salut mental d’infants, adolescents i les seves famílies. Una de les seves coordinadores, la doctora en Psicologia Meritxell Campreciós, assegura que és una formació pionera en l’àmbit de la psicologia: “Està dissenyada per optimitzar el temps, amb tan sols quatre semestres, la part generalista et permet exercir com a psicòleg amb qualsevol sector de la població, i amb l’específica cobreixes la necessitat posterior d’especialitzar-te en un àmbit per donar una millor atenció. Si t’interessa la franja infantojuvenil, és una molt bona opció”. Destaca que a més de poder centrar-se en la salut mental dels més joves per atendre possibles dificultats i abordar-les de forma precoç, també permet fer promoció de la salut mental en infants i adolescents, “una pràctica imprescindible si volem treballar pel benestar futur d’aquestes persones”. La universitat aposta per formar futurs professionals amb una mirada holística cap a la població, des de les diferents orientacions en psicologia i a partir d’un cos docent ampli d’experts que treballen amb la realitat actual d’infants i adolescents i les seves famílies.
La societat s’enfronta a una realitat que requereix accions importants en l’àmbit de la salut i el gènere. Cada cop se’n parla més, però el climateri de les dones segueix sent una de les etapes del cicle vital femení amb més mancances, tant pel que fa a la informació com per a la intervenció i seguiment. “La medicina té una clara tradició androcèntrica. És important trencar aquesta tendència i des de l'acadèmia tenim l'oportunitat de fer-ho, treballant temes de salut amb perspectiva de gènere”, argumenta la Montserrat Puig Llobet, vicerectora d’Igualtat, Inclusió i Gènere, professora de la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Barcelona i una de les coordinadores del màster interuniversitari Gènere i Salut de la UAB i la UB. És una formació pensada per dotar d'eines a professionals d'àmbits de salut o social, “que els permetin identificar i brindar una atenció integral i de qualitat a persones i famílies, amb una perspectiva holística i interseccional, com és el cas de les dones víctimes de violència masclista o les dones migrants”, conclou la coordinadora.