Microcredencials, les formacions de curta durada que promouen l’ocupabilitat
La tendència formativa que guanya presència i dona resposta a les necessitats del mercat
Les microcredencials són cursos especialitzats i breus que permeten desenvolupar competències clau demandades pel mercat de treball. Es tracta de veure quines són les necessitats formatives de cada àmbit professional i a partir d’aquí es dissenyen aquestes experiències formatives de curta durada. Són una eina que promou l’ocupabilitat, ajuda a formar-se i actualitzar-se en nous perfils laborals i a adquirir habilitats necessàries per progressar professionalment.
Joan Gispets, vicerector de Política Universitària de la UPC, assegura que la idea d’anar a la universitat entre els 18 i els 23 anys està caducada, perquè al llarg de la vida s’ha de seguir aprenent, no només en l’àmbit de les competències específiques de cada professió, on molts coneixements caduquen ràpidament. A tots els àmbits professionals es requereixen competències transversals com el sentit de l’ètica, la responsabilitat social, la capacitat del treball en equip, la digitalització, l'anàlisi de dades i la intel·ligència artificial (IA) o habilitats comunicatives: “Les microcredencials encaixen perfectament en aquesta necessitat d’actualitzar coneixements. Són formacions relativament curtes, molt focalitzades, la seva acreditació és vàlida a tot Europa i són apilables. A més, al sector empresarial li resol un problema: es fa una formació a mida per a determinats llocs de l’empresa. És el futur”, diu convençut. Sandra Sanz, sotsdirectora referent per al programa de microcredencials de la UOC, coincideix a dir que aquest tipus de formació és una eina per potenciar el currículum, “perquè acredita les competències professionals que has après, et permet compartir aquesta informació a través de les xarxes socials i els ocupadors poden saber de manera ràpida i fàcil que tens aquestes competències".
Una de les àrees de treball del vicerector Gispets és la formació permanent que s’ocupa dels màsters i postgraus no oficials i on s’ha iniciat la política de microcredencials. “El curs 2023-2024 vam llançar la primera oferta de microcredencials, després de presentar-nos a la convocatòria del Ministeri de Transport i Mobilitat per oferir microcredencials en l’àmbit de la mobilitat sostenible”, explica. Des de la UPC es plantegen reservar la presencialitat de les microcredencials quan realment suposa un aprenentatge social. Sempre que les competències, habilitats i metodologies es beneficiïn de l’intercanvi amb el professorat, el treball en grup o l’ús de determinades eines, s’aposta per la presencialitat. I s’opta per l’aprenentatge en línia quan el coneixement i les competències es poden assolir individualment. Una opció que estalvia temps, redueix la petjada de CO2 i ajuda a compatibilitzar les obligacions professionals i personals.
Per al curs que comencem, el Departament de Recerca i Universitats ha obert una nova convocatòria per llançar microcredencials. Amb la voluntat de dissenyar una oferta que no se solapi, les universitat públiques catalanes s’han reunit amb el departament per veure què necessita la indústria i quina serà la proposta de cada universitat. “L’objectiu que perseguim és molt noble, però no serà fàcil, els terminis són ajustats i tenim molta feina al davant. L’oferta d’aquestes microcredencials hauria d’estar a punt a la segona meitat del curs 2024-2025”, recorda el vicerector.
Durades i continguts a mida
La Comissió Europea va elaborar un estudi per detectar quines són les mancances professionals més importants que hi ha en l’àmbit tecnològic amb l’objectiu d’aconseguir una transformació digital fluida. Arran de les conclusions es va obrir una partida de fons Next Generation per crear microcredencials que donessin una resposta immediata i concreta a aquestes necessitats. La UPC es va acollir a la convocatòria i va proposar un bloc de sis postgraus microcredencials subvencionats per la Comissió a preus reduïts per a l’alumnat. “En l’àmbit tecnològic necessitem formacions intensives que evolucionen molt més de pressa que les titulacions tradicionals –màsters i postgraus oficials–, que requereix un procés de planificació i aprovació del ministeri més llarg. L'agilitat de les microcredencials ens permet adaptar-nos a les noves necessitats del mercat ajustant els plans d’estudi”, comenta Karina Gibert, catedràtica i directora de l’IDEAI-UPC, Centre de Recerca en Ciència Intel·ligent de Dades i IA de la UPC. Coordina la microcredencial IA aplicada al transport i a la logística, que va arrencar al principi del 2024 i a l’octubre estrena la tercera edició. Una oferta que s’ha omplert de seguida amb perfils professionals variats, des de persones vinculades a la logística que volen saber d’IA a enginyers industrials i altres perfils més tècnics que anhelen reorientar-se cap a aquest àmbit. Una riquesa que han aprofitat per crear equips de treball multidisciplinaris.
La durada de les microcredencials és un altre dels aspectes que les fa tan atractives: “Són menys mesos que un postgrau o un màster i el contingut s’adapta a la seva extensió”, diu convençut Sergi Saurí, professor del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la UPC i coordinador de la microcredencial Smart City i gestió de la mobilitat. Al novembre arrenca la segona edició d’aquests estudis que, amb un enfocament multidisciplinari, posen el focus a aplicar les tecnologies de manera adequada per afrontar els reptes reals de la mobilitat. “La tecnologia és una palanca important, però cal tenir en compte altres aspectes, per això el perfil del professorat és divers, combinem acadèmics amb professionals que són a l’administració o treballant en empreses d’enginyeria”, apunta Saurí. El perfil de l’alumnat sol ser el de professionals del sector de la mobilitat i persones que treballen en altres sectors i volen reorientar-se cap a la mobilitat urbana.
La UPF s’estrena amb les microcredencials al principi d’octubre amb la microcredencial en periodisme en zones de conflicte i entorns hostils. “Ens fa molta il·lusió ser la primera formació d’aquest tipus”, reconeix Marcel Mauri, coordinador i director acadèmic. Juntament amb Albert Mercader, director formatiu, han dissenyat un curs (150 hores) eminentment pràctic, pensat per a gent que acaba de graduar-se en periodisme o fa anys que exerceix la professió i vol especialitzar-se en periodisme en situacions hostils –guerra o conflicte– i d’estrès –manifestacions o aldarulls–. L’objectiu és preparar els professionals perquè cobreixin situacions en conflicte amb el màxim de garanties i, malgrat el context hostil, puguin conviure i desenvolupar-se encara que la seva vida estigui en perill, fent bones cròniques i transmetent què passa sense deixar-se endur per les emocions. “Comptem amb professionals de solvència contrastada, corresponsals o excorresponsals que han cobert els últims conflictes. Volem que des de la seva pròpia experiència expliquin què cal tenir en compte”, comenta Mauri. També hi haurà continguts més teòrics sobre geopolítica, contextos religiosos i culturals, ciberseguretat i assistència mèdica, per entendre les diverses realitats que es poden trobar cobrint conflictes.
