Més internacionalització i més mobilitat

Un any abans de la pandèmia, el curs 2019-20, les universitats catalanes van rebre més de 12.000 estudiants internacionals, segons dades del departament de Recerca i Universitats. Per contra, més de 8.000 catalans van marxar a estudiar a universitats estrangeres. Tots dos col·lectius acollits a un programa de mobilitat d’acord, és a dir, començant els estudis a la universitat d’origen i dedicant un període de temps en una universitat estrangera.

L’arribada de la pandèmia va frenar en sec les xifres de mobilitat entre estudiants internacionals, cosa que va afectar de ple la dels estudiants de màster i postgrau com apunta Màrius Martínez, vicerector de Relacions Internacionals de la UAB: “On més va afectar va ser en la mobilitat d’estudiants de màster i postgrau, que van patir una davallada molt important, segurament perquè estem parlant de cursos de curta durada i també d’estades relativament curtes”.

Sembla que les previsions per al curs vinent són positives, i s’espera una recuperació progressiva de la mobilitat d’estudiants de màster i postgrau i de la presència d’estudiants estrangers a les aules. “És diferent incloure’s a un programa de mobilitat, que depèn de la universitat d’origen, que inscriure’s a fer un màster a una universitat estrangera. En màsters i postgraus la mobilitat internacional és relativament poca, però en canvi tenim més d’un 30% d’alumnat internacional a les aules, sobretot provinent de països llatinoamericans”, explica Martínez. La UAB ja té programada una sessió informativa sobre màsters i postgraus amb més de 700 estudiants estrangers inscrits, i una de doctorat amb més de 200 estudiants internacionals: “Hem recuperat força l’interès de l’alumnat internacional per aquest tipus d’estudis. Això l’any passat no va passar, i en tot cas era per a estudiants que volien fer els cursos online”, apunta.

Des de la UB, la universitat amb més estudiants a Catalunya, les xifres per al curs vinent també són esperançadores sobretot pel que fa a la recuperació dels programes Erasmus+estudis, que fomenta l’intercanvi d’estudiants, i Erasmus+pràctiques, programa de la Unió Europea (UE) que permet la realització de pràctiques en institucions i empreses dels 33 països participants al programa, 27 dels quals de la UE: “Actualment les sol·licituds es troben a xifres del curs 19-20. Durant la pandèmia, les sol·licituds dels alumnes d’aquest programa van decréixer un 10% i la tendència és de recuperació. La mobilitat internacional, fora de l’àmbit europeu, ens costarà més d’estabilitzar”, explica Bibiana Crespo, responsable de la mobilitat internacional de la UB. D’altra banda, universitats com la UB fan esforços perquè la petició d’aquests cursos sigui més senzilla per a l’alumnat: “Estem flexibilitzant la gestió, i en relació amb els màsters que són d’un any i mig de durada, si la mobilitat va ser atorgada el curs passat i no es va poder fer, acceptem que es dugui a terme aquest any”, afegeix.

Noves propostes de mobilitat

Més enllà dels programes actuals i com explica Bibiana Crespo, la pandèmia ha accelerat l’aplicació de propostes que les universitats europees han estudiat els últims anys per als programes de mobilitat internacional. Es tracta de nous formats, que s’apliquen tant en estudiants de grau com de màster i postgrau i que inclouen mobilitats de curta durada, modalitats híbrides (desplaçament físic un temps i virtual la resta) o intercanvis virtuals: “La pandèmia ha fet que puguem evolucionar cap a altres formats i sistemes d’internacionalització que no només preveuen la mobilitat física. Estudiants de nacionalitats diverses, professors internacionals... Això forma part de la competència d’internacionalització, però no implica la mobilitat física de tot un semestre i a més possibilita que més estudiants ho puguin fer”, explica.

Captació o fuga de talent?

Tenint en compte la trajectòria i mobilitat internacional, quina és la destinació final dels estudiants a l’hora d’emprendre un projecte laboral? Fonts del departament de Recerca i Universitats afirmen que “més del 70% del talent estranger format al sistema universitari català es queda a l’estat espanyol a treballar –xifra que va en augment els darrers anys– i que una de cada deu persones que han obtingut el títol de màster en una universitat catalana marxa a treballar a l’estranger”. Les condicions laborals, la qualitat de vida o el clima són factors que poden incidir en aquesta decisió, com la que va prendre Charlie González, 29 anys i veneçolà, que s’ha instal·lat a Barcelona després de fer el Master’s Degree in Architecture and Design Busines Management a la UIC: “Barcelona és una destinació fantàstica per a un arquitecte. La ciutat, la seva gent, la manera de viure, el tarannà... Tot m’agrada i tinc clar que m’hi quedaré a treballar”, afirma.

Amb tot, universitats com la UAB fomenten programes per aconseguir captar i retenir talent. Un exemple són els programes d’Emprenedoria del Parc de Recerca de l’Autònoma, com el programa Generació d’Idees, en el qual es combina la formació teòrica i pràctica per tal que el personal investigador conegui com transferir la seva tecnologia a la societat a partir d’una idea basada en la recerca. “Les universitats treballem molt en aquest sentit, amb sinergies amb el sector empresarial i des de la investigació i la recerca. La captació i la retenció de talent són fonamentals per tal de solucionar els desafiaments que ens planteja el present i futur immediat”, explica Màrius Martínez. En aquest sentit la universitat va fer pública el passat mes d’abril la darrera convocatòria d’ajuts per a “la captació i la retenció del talent investigador a la UAB”, amb la voluntat de potenciar les activitats de recerca en el conjunt dels àmbits de coneixements de la UAB.