Màsters i Postgraus, una finestra d'oportunitats

BarcelonaEl curs 2023-2024 arrenca amb un ampli ventall de màsters i postgraus que cobreixen tots els àmbits de coneixement. Una opció formativa que empodera l’alumnat, dotant-lo de coneixements i competències necessàries per incorporar-se al mercat laboral amb èxit o millorar la seva situació de treball. Des de les universitats són conscients que la formació contínua al llarg de la vida és necessària, “una exigència i una responsabilitat absolutament imprescindibles per mantenir l'ocupabilitat amb el pas del temps”, afirma Àngels Fitó, vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat de la UOC.

Els perquès

Els motius per optar per la formació continuada són molts, encara que els més habituals són per progressar en la trajectòria professional (36,4%), tenir una bona sortida professional (13,8%) o accedir al doctorat (12,5%). “En qualsevol cas, fer un màster és una inversió en el futur acadèmic. Tenir una titulació de màster permet a un professional reciclar-se, reorientar la seva feina, també l'ajuda a ascendir a l'empresa on treballa, així com iniciar-se en la carrera investigadora i acadèmica”, comenta la vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat de la UB, Pilar Delgado.

Des de la UAB destaquen la recuperació de la preinscripció: “Sobretot ha repuntat la preinscripció als màsters presencials”, comenta Virginia Luzón, vicerectora de Comunicació i Cultura de la UAB. Ara estan de ple en el procés de selecció dels candidats, un tràmit imprescindible per a algunes opcions on fins i tot quintupliquen i sextupliquen les sol·licituds respecte al nombre de places, com passa amb els Màsters Oficials en Logística i Gestió de la Cadena de Subministrament o Genètica Avançada, respectivament. Al juny el Màster Oficial Bioinformàtica ja tenia més de 200 preinscripcions per a només 26 places. La vicerectora apunta que no tothom pot fer el màster que desitja; des que s’inicia el procés de preinscripció als mesos de maig-juny, es fa una primera preselecció amb els candidats que compleixen els requisits i després es trien els millors currículums.

El perfil dels estudiants

Tot i la diversitat de perfils dels estudiants de màsters i postgraus, en destaquen tres: alumnat que fa el màster per accedir a un programa de doctorat per iniciar-se en la carrera acadèmica; qui ha acabat el grau i té clar que vol ampliar la seva formació amb uns continguts més especialitzats per millorar les seves oportunitats laborals, i treballadors que busquen un reciclatge o reorientació professional. Des de la UB asseguren que quan es tracta de persones que s’inicien en el món laboral, on la flexibilitat i la incertesa estan ben presents, sovint opten pels cursos de postgrau, que té un component professionalitzador molt intens: “És un tipus d’alumnat més adaptable, molt implicat i disciplinat amb capacitat per treballar de forma autònoma i interessat en ampliar la seva xarxa de contactes professionals”, explica la vicerectora de la UB.

Una oferta àmplia i diversa

Les universitats presencials també ofereixen modalitats de formació semipresencial i en línia, per facilitar l’accés a l’alumnat que treballa i al que no es pot desplaçar. Cada any s’implanten més titulacions interuniversitàries on la docència s'imparteix conjuntament amb altres universitats catalanes, de l'estat espanyol o internacionals. Aquestes titulacions solen formar part del sistema universitari català, encara que cada cop més aquesta oferta es duu a terme en el marc del sistema universitari europeu (Erasmus Mundus) i fins i tot a través de programes de dobles titulacions amb universitats estrangeres europees o del context nord-americà. “L’oferta es basa a brindar coneixements especialitzats i d'alta qualitat, i la diferència més gran es troba en l'organització dels estudis i la mobilitat dels estudiants”, apunta Delgado.

La vicerectora de la UAB reconeix que la tria del màster o postgrau que es vol fer és complexa, molt més que la del grau, perquè hi ha una oferta gairebé infinita. “Els estudis de grau solen ser més transversals, per això fan encara més atractiu el mercat de la formació continuada”, explica. S’hi afegeix que el ventall de possibilitats està obert a escala global, les llengües estrangeres ja no són un obstacle i els preus són similars als de la resta d’Europa. L’oferta és tan àmplia que val la pena estudiar el que ofereixen totes les universitats i triar el que millor encaixa amb les necessitats de cadascú.

La internacionalització

El nombre d’estudiants internacionals és una tendència generalitzada en totes les universitats catalanes i és superior al tant per cent que hi ha de mitjana als graus. A la UAB l’anglès està present en molts màsters i postgraus i és l’única llengua al 30% de l’oferta de màsters oficials. El 30% de l’alumnat de màsters oficials és estranger; en canvi, tan sols representa el 5% als estudis de grau. En la mateixa línia, el 29% d’estudiants de màster de la URV són internacionals. “L’anglès no és una barrera i el català tampoc. La qualitat de les universitats públiques catalanes és molt alta, la majoria estem ben posicionades als rànquings internacionals i aquest prestigi és un reclam potent, té un efecte crida. A més, Barcelona és una ciutat atractiva, amb un munt d’al·licients per viure-hi i estudiar-hi”, comenta la vicerectora de la UAB. Eva Márquez, directora de Màrqueting, Comunicacions i Admissions de Blanquerna-URL, afegeix que la marca Barcelona és un gran pol d’atracció: “Rebem estudiants tant a nivell europeu com d’Àsia i sobretot de Llatinoamèrica; el sistema educatiu català està molt reconegut”. Tothom entén que la mobilitat enriqueix tant professionalment com personalment i acadèmicament: “És una oportunitat excel·lent per conèixer altres dinàmiques i professors”, considera la vicerectora de la UAB.