El màster, un trampolí d’accés al mercat laboral

Les 12 universitats catalanes impartiran el curs vinent més de 640 programes de màster oficials, titulació que pretén dotar l’estudiant d’una especialització acadèmica i professional -en general, vinculada a la seva àrea de coneixement- i a la qual es pot accedir si es posseeix una titulació universitària oficial, expedida o bé a l’estat espanyol o bé per una institució de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), segons dades del Canal Universitats de la Generalitat de Catalunya.

Precisament, i arran del desplegament del EEES, iniciat a la declaració de Bolonya del 1999, els estudis de postgrau (màsters i postgraus) han anat prenent rellevància com afirma el 7è document sobre La inserció laboral dels titulats i titulades de màster de les universitats catalanes d’AQU Catalunya, i és que l’homogeneïtat d’un mateix sistema d’ensenyament, de crèdits (ECTS) i de qualificació arreu dels països de la Unió Europea, així com les facilitats de mobilitat d’estudiants i professorat, han tingut efectes positius en la matrícula d’aquests estudis.

Però, més enllà del paral·lelisme del sistema d’educació superior a Europa, formar-se amb un màster s’ha convertit avui en un requisit gairebé imprescindible en la competició per accedir a un mercat de treball cada dia més diversificat, on comptar amb aquesta titulació pot garantir l’accés a un lloc de treball o a una millora de les condicions laborals. “La formació especialitzada és un element clau a l’hora de garantir un accés de qualitat al mercat laboral”, destaca la directora general d’Universitats, Victòria Girona. Segons l’estudi d’AQU Catalunya, un dels més rellevants a escala europea i realitzat abans de la pandèmia, un 92% de les persones titulades de màster treballen. Altres informes, com l'Encuesta de inserción laboral de titulados universitarios (2019) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), atorguen als màsters una taxa d’ocupació de més del 87%, assolint un 88% en més grans de 35 anys.

Millorar les condicions laborals

L’adquisició d’un màster té un clar impacte en la inserció laboral del professional aconseguint una millora en la retribució (72%), el tipus de contracte (63%) i la categoria professional (69%), com destaca l’informe d’AQU Catalunya. Aquest factor és especialment important en l’àmbit de les Enginyeries, on 8 de cada 10 entrevistats han millorat el sou gràcies al màster, i en l’àrea de les Ciències, on 7 de cada 10 professionals han progressat en la seva categoria professional. De fet, tot i que tenir experiències laborals abans de la titulació del màster millora la posterior inserció laboral, la majoria d’estudiants de màster troben feina al cap de tres mesos d’haver-se titulat, encara que no hagin tingut cap experiència de treball prèvia. “Els estudiants veuen aquesta especialització com un element que els oferirà millors oportunitats laborals i que diferencia en positiu el seu currículum”, destaca la directora del Servei de Carreres Professionals i Pràctiques de la Universitat Abat Oliba (UAO) CEU, Sílvia Punsoda.

Per part dels ocupadors, que els aspirants a un lloc de treball disposin d’un màster suposa un plus en el procés de selecció, a banda de la necessitat que tenen les empreses de comptar amb professionals cada vegada més especialitzats. Són algunes de les conclusions de la 3a edició de l’Estudi Ocupadors que periòdicament porta a terme AQU Catalunya en col·laboració amb l’IDESCAT: “En un 35% dels casos, la titulació del màster ha estat important en el procés de selecció. Així mateix, la satisfacció dels ocupadors amb la formació de les persones que contracten és més alta si aquestes tenen un màster universitari”, destaca Francesc Xavier Grau, president d’AQU Catalunya. Per a Grau, “pràcticament en tots els àmbits, la formació a escala de màster aporta beneficis amb relació a l’ocupabilitat, a més dels personals, derivats d’una major formació i més especialitzada”.

Els màsters amb resultats laborals més bons

Segons l’estudi d’AQU Catalunya, els d’Administració d’Empreses i de Didàctiques (mestres i professorat) “protagonitzen el pes dels màsters a la universitat i destaquen pel que fa a resultats laborals”. És a dir, els titulats tenen alts nivells d’ocupació i a més executen tasques vinculades amb allò que han estudiat. Cal tenir en compte que alguns màsters són un requisit imprescindible per a l’exercici de certes professions, com el cas del d’Advocacia i Procura, Arquitectura, nombroses Enginyeries i el de Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d’Idiomes. Precisament els màsters habilitants són els que concentren més demanda arreu de l’estat espanyol, segons afirma Joaquin Aldás, coautor de l’URanking2022 de la Fundación BBVA i Ivie. Pel que fa als no habilitants, els més sol·licitats són els d’Administració d’Empreses (MBA), que alhora són els que experimenten una alta ocupació amb feines relacionades.

“Aquest màster ofereix a l’alumnat, vingui de la disciplina que vingui, potenciar les seves habilitats en la direcció i gestió de projectes o en la direcció i gestió d’empreses. El màster els permet consolidar-se fins i tot a dins la companyia, amb un nivell superior al lloc de treball que estaven ocupant. Aquest és un dels motius pel qual els màsters en Direcció i Gestió d’Empreses continuen tenint aquest èxit en la demanda de l’alumnat”, apunta Elisabet Golobardes Ribé, vicerectora d’Ordenació i Qualitat Acadèmica de la Universitat Ramon Llull (URL). De fet, el centre té una àmplia oferta en especialitzacions en MBA, un tret distintiu gràcies a la “permanent evolució quant a la metodologia docent i amb relació als continguts adaptats a les empreses” que ofereixen, conclou.

Si tenim en compte les àrees de coneixement, els màsters relacionats amb les ciències i la tecnologia també han mostrat un increment de les sol·licituds els darrers tres anys, com apunta Victòria Girona. Sobresurten les titulacions en TIC, Enginyeria Civil, Química, Arquitectura i Enginyeria Aeronàutica: “En el marc de l’àmbit de les TIC, les disciplines més dinàmiques a efectes de demanda són les relacionades amb l’Enginyeria i la Ciència de Dades, el Big Data, la Intel·ligència Artificial i la Bioinformàtica”, descriu la directora general d’Universitats. En aquests casos, assenyala, “la matrícula de nou accés ha crescut en més d’un 37% respecte al període anterior a la pandèmia”.