Innovació, creativitat i emprenedoria, trinomi de futur

L’índex d’emprenedoria de Catalunya és un dels més alts de l’estat espanyol. Així ho exposava, el setembre de 2020, l’últim informe Global Entrepreneurship Monitor (GEM) -Catalunya 2019-2020, promogut pel Catalunya Emprèn del departament d’Empresa i Coneixement i la Diputació de Barcelona. Posava de manifest que la TEA (o taxa d’activitat emprenedora) catalana de 2019 se situava al 8,31%, registrant un increment de 0,17 punts respecte a l’any anterior, la qual cosa també confirmava la tendència a l’alça de l’indicador. La TEA catalana superava així mateix en més de dos punts l’espanyola (6,15%), tot i seguir per sota de l’europea (9,38%). L’estudi també destacava l’increment de la TEA dels emprenedors catalans d’entre 18 i 34 anys, que passava del 8% de 2018 a l’11,1% de 2019.

Preguntat sobre si per posar en marxa un negoci cal ser d’una pasta especial, Giovanni Giusti, director del màster en Emprenedoria i Innovació del TecnoCampus-UPF, cita com a “indubtable” que un emprenedor “té característiques distintives respecte d’algú que no contempla emprendre”. A parer seu, “es tracta d'un mix d'inquietud, visió de l'oportunitat i capacitats per afrontar situacions caracteritzades per la incertesa, entre d'altres”. També és cert, apunta, que la recerca en emprenedoria desvela “que molts dels trets distintius definits com a habilitats emprenedores es poden aprendre gràcies a programes d'estudi específicament dissenyats amb aquest objectiu”. És el cas del màster que capitaneja, en què, destaca, “es treballa la pasta especial que al jove li permetrà posar en marxa la seva empresa”.

Visió 360º

Al màster (que enguany enceta la seva 12a edició) hi arriben alumnes diversos quant a experiència prèvia i estudis. Un dels perfils típics és el de l'estudiant que ja ha dut a terme algun projecte d’emprenedoria o bé que l’està duent a terme en el moment de cursar el màster. Un perfil, assegura Giusti, “ja coneixedor de les dificultats que comporta emprendre i que al màster cerca un fort aliat per portar el seu negoci a l’èxit”. L’altre perfil és el d’aquell “que encara no ha fet el pas d’emprendre, però és algú inquiet, interessat en la innovació i la tecnologia”. Aquest sovint té dues creences: que la idea de negoci és la clau de l'èxit d'una start-up i que la seva idea ha de mantenir-se secreta fins a la seva execució. En aquest sentit, “al màster aprendrà que, si bé la idea és summament important, el que realment determina l'èxit d’un projecte és l'execució i l'encaix que aconsegueixi tenir en el mercat”, puntualitza el director. També entendrà, prossegueix, “que, gràcies al tarannà del màster, tindrà l'oportunitat de parlar del seu projecte amb desenes de professors, emprenedors reeixits i tutors, la conversa amb els quals farà que modifiqui i reforci la seva idea”.

El màster del TecnoCampus-UPF combina matèries sobre emprenedoria, operacions, màrqueting, vendes, estadística i investigació de mercats i gestió de persones. “Estem convençuts que l'emprenedor ha de tenir una visió de 360º i, sobretot, capacitat per analitzar i prendre decisions de qualsevol mena”, subratlla Giusti, que apuntala el seu parer citant un article del professor de Stanford Edward P. Lazear, publicat a l’American Economic Review el 2004, el qual “demostra empíricament que un emprenedor serà més reeixit si, en comptes d'enfocar els seus coneixements a unes poques àrees, opta per ampliar la seva formació a més camps, adquirint així una dimensió més transversal dels elements que li faciliten la creació de la seva pròpia empresa”.

Actitud i cultura

La URV és una altra de les universitats que ha trobat en la innovació i l’emprenedoria dos ítems al voltant dels quals idear noves titulacions de màster. És el cas dels màsters en Gestió d’Empreses Tecnològiques i en Direcció i Gestió d’Empreses (MBA). Aquest darrer s’imparteix al Centre de Formació Permanent de la Fundació URV. La universitat enceta enguany igualment la vuitena edició del seu màster en Emprenedoria i Innovació, coordinat per Mercedes Teruel, que subratlla que es tracta d’una formació “tant teòrica com pràctica que busca dotar els estudiants de la màxima quantitat d’instruments” i fer-ho en totes les etapes del projecte, “des de la generació de la idea de negoci fins a la seva maduració i arrencada”. Un màster tanmateix que la URV ofereix la possibilitat de cursar-lo de manera simultània al de Direcció d'Empreses.

Teruel puntualitza que, normalment, “la paraula emprenedor s’associa a algú que inicia un projecte empresarial”. Tot i així, incideix, d’una banda, que “la generació d’una spin-off o start-up acostuma a produir-se gràcies a l’esforç d’un equip de persones” i, de l’altra, “que l’emprenedor pot ser un treballador dins de la mateixa empresa”. “Hem d’entendre –matisa– que ser emprenedor és una qüestió d’actitud i cultura”. Un cop explicat això, a parer seu, “qualsevol persona pot posar en marxa un projecte”, però allò que per a ella és fonamental “és la complementarietat dels equips que es formen, ja que les habilitats dels uns complementen les carències dels altres”. Per tant, conclou, “si cal apuntar algun factor d’èxit, seria el desig per generar idees empresarials i créixer a nivell professional i personal juntament amb el seu projecte, així com l’actitud cap a la col·laboració i l’excel·lència, la tolerància al risc i la incertesa, i la capacitat de comunicació”. 

Les novetats d’enguany

Aquest curs, la UAB engega dues noves titulacions postuniversitàries relacionades amb l’activitat emprenedora. Una d'aquestes titulacions és el màster en Emprenedoria i Innovació Social. El seu coordinador, Héctor Sala, puntualitza que “la responsabilitat social dels emprenedors és equivalent a la responsabilitat social corporativa, ja sigui empresarial o universitària, i ha de respectar els drets socials i ambientals”. Fins i tot, continua, “ha de ser un mecanisme per contribuir a la solució dels greus problemes actuals en qualsevol dels dos àmbits”. La diferència per a Sala rau “en el fet que l’emprenedor també emprèn en la manera com el seu projecte implementa aquesta responsabilitat, mentre que les corporacions tenen codis de responsabilitat social més estandarditzats”.

Sala subratlla que “la mirada socialment responsable ha de venir de sèrie”. I especifica: “En l’accés de l’alumnat ens fixem en la carta de motivació que acompanya la sol·licitud d’entrada al màster. Un bon expedient de grau no ho és tot, ni tan sols determinant. En canvi, quan identifiquem una trajectòria prèvia amb sensibilitat social i ambiental, la sol·licitud té moltes probabilitats d’èxit”. Sala també fa èmfasi en el compromís inequívoc del màster de formar l’alumnat en les competències necessàries per fer efectiva la responsabilitat social, la qual cosa es fa palesa a través de competències específiques com “analitzar els desafiaments i problemes derivats del disseny i aplicació de polítiques públiques reconeixent la complexitat dels fenòmens socials i les decisions polítiques que afecten la democràcia, els drets humans, la justícia social, la igualtat de gènere, la distribució equitativa de riquesa i el desenvolupament sostenible”, i de transversals com “actuar acadèmicament i professionalment tot valorant l’impacte social, econòmic i mediambiental”. Els aprenentatges durant les classes, les pràctiques en organitzacions amb vocació de transformació social i la realització del Treball de Fi de Màster, conclou Sala, “van en aquesta línia d’incentivar no només una mirada socialment responsable en totes les activitats professionals que l’alumnat desenvoluparà a partir de llavors, sinó també un inconformisme que els esperoni a anar més enllà i ser transformadors”.

L’altra titulació que la UAB enceta enguany és el postgrau en Processos de Disseny per a l'Emprenedoria i la Innovació, que s'imparteix a l'escola EINA (centre adscrit a la UAB) i s'adreça a persones interessades en millorar el seu perfil creatiu, així com en treballar en projectes innovadors i en equips multidisciplinaris. Des de la UAB assenyalen que, “particularment, es focalitza en professionals del disseny que vulguin adquirir una visió integral de la creativitat, enginyers i científics interessats en desenvolupar habilitats de resolució creativa de problemes i, en general, emprenedors que vulguin explorar noves maneres d'ideació i col·laboració”.