La formació de màster, a ple rendiment

La comunitat universitària temia les dades relatives al curs 2020-21, tan incert arran de la pandèmia del covid-19 i de la nova metodologia híbrida que havia fet falta implementar a correcuita. Tot i les limitacions quant a mobilitat i realització de pràctiques i altres provatures, el curs passarà a la història com el que ha registrat més matriculats de tota la trajectòria del sistema universitari de Catalunya, amb 269.500 estudiants de grau i màster matriculats, al voltant d’un 2% més que el curs anterior. En el cas concret dels màsters, segons desvelava al maig el departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, l’augment ha sigut una mica inferior, un 1,4%. No obstant això, l’increment del 5% que ha experimentat l’oferta no presencial dels màsters ha compensat el descens d’estudiants internacionals, que es calcula en l’1%.

La capacitat resolutiva, clau

En paraules de M. Pilar Delgado, vicerectora de política acadèmica i qualitat de la UB, “les competències transversals associades al nivell del màster tenen un component professionalitzador i d’aplicació a la recerca importants i un nivell de complexitat superior a les assignades al grau”. Quan arriben al màster, prossegueix Delgado, “els estudiants han d’haver assolit la capacitat de ser originals en el desenvolupament i aplicació de coneixements i idees en un context professional o de recerca”. Això implica, a parer seu, “ser capaços d’aplicar coneixements o de resoldre problemes en contextos nous o poc coneguts relacionats amb la seva àrea d’estudi, integrar coneixements i formular judicis a partir d’informació –no sempre completa– que inclogui reflexions sobre responsabilitat social i ètica vinculada a una àrea de coneixement, i saber comunicar coneixements, conclusions i les raons que les sustenten a públic especialitzat i no especialitzat”.

Entre les competències transversals en què la UB fa èmfasi en la formació de màster, Delgado menciona les de “treballar en equips interdisciplinaris aportant visions i coneixements propis; desenvolupar un esperit crític, argumentador i resolutiu en la prestació de serveis essencials a la comunitat; mostrar iniciativa per emprendre nous reptes, coordinació i lideratge; comunicar de manera clara les conclusions, coneixements i les raons últimes que les sustenten, o establir hipòtesis originals basades en un marc teòric rellevant i que puguin contrastar-se empíricament”.

Empoderar l’alumne

Preguntada sobre com prepara la formació de màster o postgrau l’estudiant per enfrontar-se a un context tan volàtil i incert com l’actual, Delgado matisa que “una part important dels alumnes de màster i postgrau està ja en un entorn professional”, que té de per si un component d’incertesa i flexibilitat important, una situació que es fa especialment palesa en el cas dels cursos de postgrau, amb un component professionalitzador molt intens i que, apunta, “reuneix un tipus d’alumnat més adaptable, molt implicat i disciplinat pel que fa a treballar de manera autònoma”. La clau, per a Delgado, és “informar bé l’estudiant sobre l’organització de la docència, les activitats d’aprenentatge i d’avaluació i els treballs a desenvolupar, així com fer un seguiment acurat a través de la plataforma digital docent per resoldre les incidències, donar feedback de les activitats i acompanyar l’alumnat al llarg de tot el curs”.

Aquest tarannà ha afavorit que un 76,2% de les persones titulades de màster a la UB enquestades per AQU Catalunya al seu darrer informe afirmessin que tornarien a repetir la titulació cursada. Quant als elements més ben valorats, en una escala de l’1 a 5 i tal com subratlla Delgado, “en primer lloc se situa l’adequació del perfil d’accés de l’estudiant per al seguiment del màster (4,55); la satisfacció amb el TFM (4,06); l’adequació de les assignatures al perfil formatiu del màster (4,02); la millora de les competències personals a través de la formació rebuda (3,98 %) i la satisfacció amb el professorat (3,92)”.

Tres perfils clau

Els dos perfils d’alumne que sol aplegar un màster o postgrau són el d’un alumne acabat de graduar que busca especialitzar-se en un àmbit o sector empresarial per enfocar millor el seu debut en el mercat laboral, i el del professional ja en actiu que vol reciclar-se o ampliar el seu bagatge o bé vol canviar totalment el rumb de la seva carrera. En paraules de Domènec Puig, vicerector de programació acadèmica, docència i professorat de la URV, “els màsters permeten aprofundir en l’especialització acadèmica del graduat universitari, tant en l'àmbit professional com investigador”. I assenyala: “Els màsters no només són interessants per donar l’oportunitat d’aprofundir en la formació als estudiants acabats de graduar, sinó que també permeten actualitzar la seva capacitació als professionals que es van graduar ja fa temps, o bé reorientar la seva activitat professional”. Finalment, prossegueix, “els màsters també permeten accedir als estudis de doctorat a aquelles persones que tenen interès en dedicar-se a l’activitat investigadora”.

A finals de juliol, quan encara quedava per davant força marge per fer-ho, a la URV ja s’havien matriculat gairebé 800 persones als màsters oficials i més de 900 als propis. Val a dir que un 60% dels estudiants de màster a la URV combinen la formació amb una feina a temps complet o parcial tant a l'empresa privada com a l'administració.