Formació especialitzada que incrementa els índexs d’ocupació

El curs 2021-2022 (l’últim del qual l’Institut d’Estadística de Catalunya recull les dades), a les universitats catalanes hi havia 51.568 alumnes matriculats en un màster. Quinze anys abans, amb prou feines fregaven els 4.400 –en concret, n'hi havia 4.393–. Això no obstant, no cal anar-nos-en tan lluny per adonar-nos de la projecció que la formació de màster ha assolit els últims anys. De fet, si ens aturem en una data més propera, per exemple el curs 2016-2017, la xifra (39.985) encara és notablement inferior a la d’enguany. Tal com recollia un recent informe de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (Acup), en aquests cinc anys, el nombre de persones matriculades de màster a casa nostra havia augmentat un 22%. Per a María Valdés, vicerectora d’Estudis i d'Innovació Docent de la UAB, un dels indicadors que més crida l’atenció de l’informe és l’increment de la matrícula de màster (22%) respecte a la de grau (9%), fet que inverteix la tendència que s’havia vist en els anteriors informes. Per a Valdés, una part d’aquest increment “s’explica per l’augment de la mateixa oferta formativa: en aquest període les universitats públiques catalanes han programat 13 graus nous i gairebé el triple (38) de màsters nous”. El que mostren aquestes xifres a parer seu és que els màsters “s’han consolidat com a part del recorregut dels estudiants en la seva fase de formació reglada”.

Nous artefactes acadèmics

Valdés recorda com, amb l’adaptació dels estudis universitaris a l’Espai Europeu d’Educació Superior (el conegut com a pla Bolonya), els màsters “van aparèixer com a nous artefactes acadèmics i durant uns anys les universitats vam patir perquè la matrícula en la nostra oferta de màsters, amb algunes excepcions com la dels habilitants, era baixa”. A hores d'ara, celebra, “els estudiants ja han assumit que els graus els ofereixen una formació més generalista i el màster una de més especialitzada que millora les seves oportunitats d’ocupabilitat”. En el cas de Catalunya, matisa, “també hi ha contribuït el fet que els preus per crèdit dels màsters, que eren molt més alts en l’etapa de la crisi, s’han anat equiparant als dels preus per crèdit dels graus”.

Alhora, l’especialització que aporta un màster “pot ser diferenciadora en un procés de selecció de recursos humans i de captació de talent per part de les empreses”, apunta Valdés. I és que les transformacions que s’estan produint en el mercat laboral aboquen les universitats “a un disseny més personalitzat de l’itinerari formatiu”. Per això, insisteix, “productes com ara els màsters i, més recentment, les microcredencials, són especialment atractius per a les empreses i els ocupadors en general”, raó per la qual, segons l'últim estudi d’AQU Catalunya, la taxa d’atur entre els titulats de màster actualment és del 4,2%, dada que marca un mínim històric. Un altre factor que convenç els reclutadors a l’hora de contractar un titulat de màster és la quantitat de competències clau que aquests estudis ajuden a consolidar, més si s’escau en el context actual, tan volàtil. Entre aquestes competències, la vicerectora d’Estudis i d'Innovació Docent de la UAB destaca soft skills com “la capacitat d’aprenentatge i l’aprenentatge autònom, el treball en equip, la resolució de problemes, el pensament crític i l’expressió oral”.

Perfils i motivacions diversos

“Per als estudiants que busquen especialitzar-se o ampliar el bagatge en un determinat context professional, el valor afegit d’un màster és, sens dubte, el de l’adquisició i consolidació de les competències professionals específiques d’aquell context.” Així es pronuncia Santiago Albert, director de l’Escola de Postgrau d’Elisava. En aquest sentit, a parer seu, un programa de màster ha de respondre clarament a la pregunta “quines oportunitats professionals tindré, un cop acabat el màster, pel fet d’haver-lo cursat?”. Així i tot, apunta, “cada vegada més, trobem estudiants que es qüestionen la professió, que desitgen entendre i redefinir el seu rol com a professionals i el seu encaix en un entorn en constant canvi”. Per a tots ells, assenyala Albert, "el valor afegit d’un màster és substancialment diferent" i ha de respondre a preguntes del tipus “em permet aquest programa explorar noves perspectives, tensar els límits, les fronteres professionals i fer-me reflexionar sobre el meu rol com a agent del canvi?”. Totes aquestes reflexions condueixen irremeiablement “a diferents enfocaments dels mateixos programes de màster”, explica, amb la qual cosa “difícilment trobarem un programa que respongui clarament a totes dues preguntes”. El que sí que pot passar, com és el cas d’Elisava, és comptar amb una oferta que prevegi programes d'acord amb els dos enfocaments “en els quals treballem unes categories internes que anomenem Pro, per a programes de caràcter professionalitzador, i Beyond, per a programes de caràcter exploratori i reflexiu”, afirma Albert.

Al seu torn, Eduard Prats, coordinador de Desenvolupament de Polítiques Corporatives i director de l’Escola de Postgrau de la UVic, l’actual entorn VUCA (volàtil, incert, canviant i ambigu, segons les sigles angleses) ha generat “una motivació addicional” per cursar estudis de màster. I afegeix “De fet, alguns experts van un pas més enllà i parlen d’entorn TUNA (turbulent, incert, novell i ambigu), el qual genera la predisposició necessària per adquirir habilitats i coneixements especialitzats de cara a afrontar els desafiaments quotidians del món laboral”. Així i tot, si bé el context ajuda a prendre la decisió de formar-se, hi ha d’altres factors que influeixen en aquesta decisió “i que estan estretament relacionats amb la situació personal i professional de cadascú”, matisa Prats, per a qui “és evident que hi ha una tendència creixent a buscar l’actualització al llarg de tota la vida laboral”. I és que, conclou, “vivim en una societat amb professionals hiperpreparats, que tenen una o més d’una carrera universitària i, per tant, la diferenciació no rau només en les habilitats, sinó també en l’actualització que brinden tant les formacions de postgrau com els programes de curta durada (microlearning) que oferim des de les universitats”.