L’oferta de formació continuada de les universitats és ben àmplia i diversa, tant pel que fa als continguts com a la durada, el format i el cost. Independentment de la institució que l’ofereixi, tenen en comú aspectes com la internacionalització dels estudis, la col·laboració entre universitats, la interdisciplinarietat que va guanyant presència, i sobretot la capacitat de l’acadèmia per donar resposta als desafiaments que ens planteja el nostre dia a dia, i fins i tot la possibilitat d’avançar-se als possibles reptes de futur. Cada cop més la formació continuada és una opció que té molt present tant l’alumnat que acaba de graduar-se amb la finalitat d’accedir al doctorat, especialitzar-se o habilitar-se per exercir la professió, com professionals que tenen clar que actualitzar coneixements és essencial per progressar laboralment o reorientar la seva feina.
Independentment de l’àmbit en què ens centrem, hi ha aspectes com la sostenibilitat, l’eficiència o possibles impactes ambientals, econòmics i socials que cal tenir en compte. Aquest és el punt de partida de l'Erasmus Mundus master's degree in Sustainable Systems Engineering (EMSSE). La UPC és una de les universitats que hi participa, proporcionant a l’alumnat el coneixement i les habilitats que es necessiten per crear sistemes que siguin eficients, viables econòmicament i respectuosos amb el medi. Raúl Benítez, sotsdirector de Relacions Internacionals de l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) de la UPC, reconeix que els professionals amb coneixements en enginyeria de sistemes són molt sol·licitats per empreses multinacionals amb un alt perfil d'innovació tecnològica: “L'enginyeria de sistemes és un camp d'aplicació que aborda una gran varietat de problemes com la logística industrial, la gestió del trànsit, els sistemes de producció avançats i les aplicacions d'intel·ligència artificial en àmbits estratègics com l'energia i la salut”. El programa de màster inclou la col·laboració directa d'empreses internacionals que assessoren en els aspectes més estratègics del mercat laboral i alhora ofereixen oportunitats laborals als estudiants.
Noves propostes per a nous escenaris
Estem vivint un moment de canvi profund, en què els coneixements queden obsolets ràpidament, per això el que té realment valor i resulta útil és la capacitat per adaptar-se als canvis, saber analitzar amb rigor les noves situacions que sorgeixen i buscar solucions. “Es necessiten matemàtics, no pels seus coneixements matemàtics, que difícilment aplicaran de forma directa, sinó perquè són persones amb capacitat de raonament, poden pensar ordenadament, saben analitzar problemes, buscar i trobar possibles solucions”, argumenta Xavier Massaneda, professor titular de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB i coordinador del màster en Matemàtica Avançada. Aquest curs 2024-25 es reformula el màster, que fins ara només el coordinava la UB. En aquesta nova edició s’amplia l’oferta i s’hi incorpora professorat de la UAB. Massaneda explica convençut que és una formació que dona resposta als reptes actuals: “Fa 50 anys tothom que feia matemàtiques es dedicava a la docència, en canvi ara l’oferta laboral s’ha diversificat molt i els matemàtics juguen un paper important. Aquest és un màster pensat per a qui acaba el grau de matemàtiques o física teòrica i vol orientar-se cap al món de la recerca, una recerca que no només es fa a la universitat, cada cop hi ha més recerca a l’empresa”, assegura.
Els desafiaments de la filosofia contemporània també han evolucionat i des de la formació continuada es treballa per adaptar-se a les noves realitats. Amb el màster interuniversitari en Filosofies de la Cura de la UAB i la UdG, es vol donar resposta als reptes que ens interpel·len ara, no només en clau acadèmica, també per respondre a les problemàtiques i les inquietuds que hi ha a la societat, com la crisi climàtica, polítiques d'igualtat, violència de gènere, mancances en la salut o necessitats de col·lectius vulnerables. Un dels valors afegits del màster és comptar amb enfocaments teòrics i coneixements pràctics, metodològics i tècnics per aplicar-los al món de les cures, i alhora poder exercir la recerca en un dels àmbits emergents de la filosofia actual. “La filosofia no es caracteritza per donar respostes, sinó que allà on ningú hi veu la pregunta, nosaltres la formulem. Proposem aturar-nos en el camí cap a la solució i fer preguntes on sembla que no n’hi ha”, explica Jordi Riba, coordinador del màster. Begoña Sáez, directora del departament de Filosofia de la UAB, afegeix que és una formació pensada per a alumnat format en diversos àmbits, des d’arts i humanitats a altres perfils científico-tècnics, “que són els que proposen solucions; es tracta que les seves propostes estiguin informades críticament”. La idea és que es trobin solucions que no siguin només eficients, també han de venir informades des de la justícia social, de gènere i amb les minories, “això és el que marca la diferència”, puntualitza Sáez. Al màster es tracten àmbits on la cura es desplega com a garantia de justícia, més enllà de l'eficiència i de la relació amb l’altre. És una formació orientada a professionals que volen aplicar l’ètica de la cura en els àmbits de la salut, la biomedicina, la infermeria, l’ecologia, l’art, la política, la sociologia, l’educació o el gènere, així com a la recerca acadèmica en aquest àmbit d’estudi.
Experts que resolen reptes de present i futur
“La immigració i la gestió dels moviments migratoris són un dels reptes més importants que tenim a la nostra societat en l'àmbit demogràfic, d’aquí que governs i organitzacions necessitin experts sobre migració”, afirma Ricard Zapata Barrero, catedràtic de Ciència Política de la UPF, director del grup de recerca GRITIM (Interdisciplinary Research Group on Immigration) i coordinador del màster Universitari en Estudis Migratoris. És un dels primers màsters sobre immigració a Catalunya i un dels pocs que hi ha a tot l’Estat. L’oferta formativa és en anglès i és interdisciplinària, enfoca el repte de la migració des de la governança, les polítiques públiques que cal analitzar i fer per gestionar la immigració, centrats en l’espai geogràfic del Mediterrani. “Intentem personalitzar els aspectes més geogràfics i de governança des d’un punt de vista qualitatiu i interpretatiu. Analitzem aspectes que no són tan objectivables, interpretem dades en contextos molt diferents, per això donem importància al fet que la immigració és un tema interpretable”. Zapata explica que les interpretacions als estudis sobre migració són fonamentals i és el que intenten reforçar, que l’alumnat entengui que la subjectivitat i la percepció formen part de la migració, i que és imprescindible treballar amb valors, “no tot s'hi val, ens importa la seguretat de les persones”.
També viu un procés de canvi el sector de la moda, que no para de créixer i de diversificar-se. D’aquí el replantejament del màster en Comunicació de Moda de Blanquerna, Universitat Ramon Llull, que està a punt d’estrenar la primera edició del màster en Comunicació de Moda, Cosmètica i Fragàncies. Per la universitat és una proposta de valor tenint en compte les necessitats actuals del mercat: “Hem obert el màster per no centrar-lo només en la moda, que sovint s’interpreta com a teixits i complements. Obrim el focus per introduir l’univers de les fragàncies i la cosmètica”, diu la seva directora, Marta Marín. Entén que és una oportunitat per aprofitar que Catalunya és un focus de creativitat en aquestes indústries, que totes les marques, encara que siguin petites, han de crear la seva plataforma de marca, establir quins són els seus objectius estratègics pel que fa al màrqueting i acompanyar-ho d’una estratègia de comunicació que arribi a les audiències que intenten seduir. “El tret més distintiu del màster és que és molt professionalitzador, i amb aquesta reorientació donem més oportunitats laborals a l’alumnat que el cursi”, comenta Marín. Comencen parlant de cultura, psicologia i sociologia de la moda i estils de vida, i quan comprenen les coordenades del context intenten entendre el consumidor, les seves necessitats i desitjos. El següent pas és fer prospectiva de mercat, detectar tendències i com es modulen els gustos dels consumidors, i a partir d’aquí fan estratègia de màrqueting i comunicació treballant diferents formats.
LES OPCIONS DE FORMACIÓ CONTINUADA
Abans de triar la formació que es vol dur a terme és important tenir clares les opcions, saber què s’ajusta més a les necessitats que es volen cobrir, la durada i dedicació que caldrà dedicar-hi per poder compatibilitzar-ho amb la resta d’obligacions.
Màster oficial. Formació especialitzada a la qual s’accedeix amb una titulació de grau o equivalent i permet fer el doctorat, i cada màster pot establir requisits específics. La durada és d’un o dos cursos complets i estan reconeguts a l’espai europeu d’educació superior.
Màster propi. Estan dissenyats per cada universitat, que és qui atorga el títol que s’obté. Té un perfil més professionalitzador, no permet l’accés al doctorat i la durada és d’entre un i dos cursos.
Postgrau. Per accedir-hi cal un títol universitari o equivalent. Són cursos de formació de curta durada, amb menys càrrega lectiva que el màster –entre 30 i 60 ECTS, els European Credit Transfer and Accumulation System–, i amb un component important d’especialització i actualització.
Microcredencial. Cursos breus de formació especialitzada, d’entre 4 i 6 mesos, que permeten desenvolupar competències clau demandades pel mercat de treball. És una iniciativa de la Unió Europea que està orientada fer que els professionals adquireixin i millorin les seves competències.
Curs d’especialització. Sovint no cal formació universitària per accedir-hi. Formació encara més específica, de curta durada –a partir d’1 ECTS– i amb menys càrrega formativa.
