Els estudis d'intel·ligència artificial es fan forts a les universitats catalanes

Un sistema que permet millorar la detecció d'un gran ventall de malalties. Una eina creada per optimitzar els processos de reciclatge. Un programa per obtenir collites agrícoles més fructíferes. Aquests són només tres exemples dels centenars de sistemes basats en intel·ligència artificial que, el passat mes de febrer, van aterrar al Mobile World Congress de Barcelona. De fet, amb el permís del metavers, la intel·ligència artificial va fer bons els pronòstics i es va convertir en una de les tecnologies protagonistes de l'edició. Només tres mesos abans, la tecnològica OpenAI havia llançat el ChatGPT, un sistema de xat creat amb intel·ligència artificials capaç de respondre –amb més o menys encert– qualsevol pregunta que se li planteja. De seguida havia captat els focus mediàtics. Des d'aleshores, ha aconseguit arreplegar més de 10 milions d'usuaris diaris únics i 2,2 milions d'usuaris únics mensuals a Espanya, segons dades de l'auditoria Gfk Dam.

"El ChatGPT ha estat un gran esdeveniment mediàtic que ha fet que molta gent descobreixi en primera persona el potencial que té la intel·ligència artificial", confirma Ernest Valveny, investigador i coordinador del grau en intel·ligència artificial a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Es tracta d'un grau creat fa tan sols dos anys, el 2021. "Feia temps que dins el sector estàvem detectant una alta demanda de professionals especialitzats en aquest àmbit, un aspecte que els graus tradicionals en TIC no podien cobrir", explica. De fet, l'any passat, les ofertes laborals vinculades amb la intel·ligència artificial publicades a InfoJobs van disparar-se un 31%, segons dades del portal. Enginyers d'intel·ligència artificials, científics de dades, investigadors, programadors de visió artificial... "El fet que aquesta disciplina s'associï a llocs de treball ben remunerats n'augmenta l'interès", completa Ulises Cortés, catedràtic d'intel·ligència artificial a la Universitat Politècnica de Catalunya i coordinador del màster interuniversitari en intel·ligència artificial.

Una oferta consolidada

La combinació entre les bones perspectives laborals i l'eclosió del ChatGPT pot ser el còctel idoni perquè aquest curs vinent creixi la demanda per matricular-se a aquests estudis. A Catalunya, la intel·ligència artificial fa molts anys que va arribar a les aules. La primera universitat a endinsar-s'hi va ser la UPC, que actualment acull un dels grups de recerca més importants del país. Des de fa gairebé quinze anys imparteixen el màster interuniversitari en intel·ligència artificial, juntament amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat de Barcelona (UB). És un dels més consolidats. "Cada any rebem més de 400 sol·licituds d'arreu del món per cursar-lo, però per manca de contractació de professorat tan sols podem oferir 50 places", lamenta Cortés.

En paral·lel, durant els darrers anys han anat florint nous graus i màsters a la resta d'universitats catalanes que completen els grups de recerca que ja s'hi havien anat establint. A la Universitat Pompeu Fabra (UPF), per exemple, s'hi ofereix el màster universitari en sistemes intel·ligents interactius; a la UAB, el grau en intel·ligència artificial i el màster en intel·ligència artificial i big data en salut; a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), assignatures en intel·ligència artificial en graus com el d'enginyeria informàtica; a la URV, el màster universitari en enginyeria de la seguretat informàtica i intel·ligència artificial...

"Catalunya té un ecosistema en intel·ligència artificial fort i en creixement –assegura Ernest Valveny–. És un pol d'atracció d'empreses del sector tecnològic, i també ho està sent en el cas d'aquesta disciplina, amb grans companyies tecnològiques que han decidit instal·lar les seves seus a Catalunya", concreta l'expert. El fet que universitats com la UPC hi apostessin fa dècades hi ha tingut a veure. "Al seu voltant hi va créixer una gran comunitat investigadora, amb més de 40 anys fent recerca en intel·ligència artificial de manera continuada i molt exitosa", contextualitza Ulises Cortés. A més, el catedràtic recorda que Catalunya també compta amb l'Associació Catalana d'Intel·ligència Artificial (ACIA), una de les més potents d'Europa, així com grups de recerca a les universitats de les quatre províncies. "Això fa que hi hagi una massa crítica en cada universitat i que, per tant, la qualitat de l'oferta sigui molt alta –continua–. A la UPC tenim alumnes d'arreu del món, fins i tot dels Estats Units, que trien venir a formar-se aquí", exemplifica.

Una estratègia de país

La presència de graus, màsters i postgraus especialitzats en aquesta disciplina al sistema universitari català és un dels elements clau per convertir Catalunya en un pol d'innovació, lideratge i d'atracció de talent i empreses en intel·ligència artificial. Així ho recull Catalonia.ai, l'estratègia traçada pel govern de la Generalitat de Catalunya amb aquest objectiu. Concretament, el document preveu potenciar la recerca i la innovació establint sinergies entre l'administració pública, centres de recerca i organitzacions usuàries intensives en intel·ligència artificial.

"Entre els àmbits de coneixement més demandats a l'hora d'estudiar un màster hi destaca el de les TIC, amb disciplines com l'enginyeria i la ciència de dades, el big data, la bioinformàtica o la intel·ligència artificial –assegura Victòria Girona, directora general d'Universitats–. Si comparem les dades del darrer curs amb el període anterior a la pandèmia, veiem que la matrícula per accedir a aquestes titulacions ha crescut més d'un 37%". Per a la directora, Catalunya està a punt per formar nous professionals i connectar-los amb la indústria. "Estem preparats per dissenyar i desenvolupar nous programes d'estudis que donin resposta a les noves necessitats d'una societat en canvi i evolució permanent", explica.

A l'entorn universitari ja intueixen que, si es vol absorbir la demanda creixent, caldrà augmentar l'oferta formativa actual. "Possiblement, la demanda laboral s'incrementarà, i també caldrà incrementar-ne els estudis universitaris", opina Ernest Valveny, de la UAB. Per la seva banda, Carles Ventura, professor i expert en intel·ligència artificial a la UOC, hi coincideix. "Ja és força variada, però la majoria d'aquesta formació queda integrada dins de disciplines més àmplies, com l'enginyeria informàtica o la ciència de dades", apunta.

Un repte: la retenció del talent

Malgrat l'augment d'opcions formatives en intel·ligència artificial que estan sorgint a Catalunya, aconseguir que el talent que en surt es quedi al país no és tan senzill. "Estem creant un gran nombre de professionals molt ben formats que han de marxar a treballar fora de la Unió Europea o contractades per empreses que no són de capital europeu", assegura Ulises Cortés, expert de la UPC.

Per tal de retenir-lo existeixen iniciatives com les jornades Deep Learing Symposium Barcelona, que impulsen cada any universitats com la UAB, la UPC, la UB, la UPF i la UOC. "Intentem trobar-nos tots els investigadors del sector que estan treballant a Catalunya o que s'hi han format –explica Carles Ventura, professor de la UOC–. És una manera de mostrar el talent que s'ha generat a casa i d'intentar-lo retenir, però això ha d'anar acompanyat de polítiques que ho afavoreixin". En aquest sentit, l'estratègia Catalonia.ia també traça estratègies per evitar que el talent marxi fora i reverteixi al territori. En línies generals, es preveu millorar-ne l'oferta universitària, establir mecanismes de col·laboració entre universitats i empreses i internacionalitzar els programes formatius. "És important lluitar perquè els professionals que han hagut de marxar puguin tenir l'oportunitat de tornar, i fer-ho amb unes condicions semblants a les que tenen fora", conclou Ventura.