L’ensenyament en línia guanya terreny

BarcelonaLa possibilitat d’estudiar en línia és un dels factors que, segons els experts del sector, explica que l’alumnat de màsters s’hagi duplicat els últims deu anys. Segons les dades de l’informe U-Ranking, les universitats privades han fet una aposta clara per l’oferta de màsters en la modalitat no presencial. La xifra dels centres privats arriba al 57% respecte a un 9% dels públics.

Els especialistes posen en valor dels possibilitats d’un aprenentatge en línia, però recorden que cal entendre bé que l’ensenyament no funciona de la mateixa manera que el presencial. “Arran de la pandèmia, l’ensenyament va canviar i va posar damunt la taula l’aprenentatge en línia. El pas del temps ha anat regulant les coses una mica, però crec molt en l’aprenentatge híbrid, el que combina l’aprenentatge presencial amb el que es fa en línia. Crec que el futur passa per aquest model. El cara a cara i el contacte personal continua sent important, però l’aprenentatge en línia facilita moltes coses, sobretot quan és asincrònic i l’alumne pot fer-lo al seu ritme i amb el seu horari”, assegura a l’ARA Òscar de Paula, docent del Màster en Lideratge de la Innovació Pedagògica i Direcció de Centres Educatius a la Blanquerna - Universitat Ramon Llull i expert en gamificació.

El canvi de paradigma obliga a fer una adaptació pedagògica. “El professor o la professora és com un xerpa, que acompanya l’alumnat en el seu procés. La figura del docent passa a ser una figura de facilitador de l’aprenentage. El professorat ha de posar les coses damunt la taula i proposar reptes i recursos a l’alumnat. Amb un acompanyament correcte, els alumnes poden trobar-se amb dificultats que els obliguin a adquirir els coneixements necessaris per superar-los. Aquest estil d’aprenentatge demana al docent un coneixement de dinàmiques de treball en línia i de determinades eines tecnològiques. Les classes no poden ser unidireccionals, on l’aprenent és simplement un oient. S’ha de provocar un intercanvi d’idees i opinions que enriqueixen el procés”, diu De Paula.

Una de les claus és conèixer les diferents possibilitats per utilitzar les més adequades. “No cal tenir un estoig tecnològic molt gran, sinó saber utilitzar eines que et siguin útils a nivell metodològic i pedagògic. Has de tenir molt clar per a què serveixen les eines, quina utilitat tenen i si responen als objectius marcats. De vegades, amb una simple presentació col·laborativa, ja n’hi ha prou per generar dinàmiques i facilitar l’aparició d’idees interessants. No cal un ventall gaire ampli, però s’ha de dominar la interacció amb l’oient, que no pot mantenir la concentració si està massa estona seguida sense participar activament”, assegura.

La recepció dels continguts ja no pot ser passiva. “L’alumnat ha de pensar, equivocar-se per créixer, treballar a partir de la pedagogia de la pregunta... Jo cada vegada opto més per tenir menys eines, però utilitzar-les millor. Cal preveure la transferència que els alumnes podran fer en el seu dia a dia de les eines que han après a utilitzar”, argumenta De Paula, que combina la seva feina de docent amb la d’entrenador de bàsquet.

La gent gran no ha de patir estrès tecnològic. “Crec que la diferent assimilació dels continguts en línia segons l’edat és un mite. Hi ha gent que té més facilitat que una altra per familiaritzar-se amb les eines tecnològiques, però això depèn del bagatge que cadascú té. Les eines han de ser fàcils i accessibles. La seva posada en escena ha de ser ràpida, econòmica i productiva. És el principal filtre que ha de pensar el docent. No ens hem de deixar enlluernar per les eines. Si utilitzes una eina molt complexa, que té una corba d’aprenentatge molt gran, serà contraproduent, però la seva assimilació no depèn de l’edat sinó del bagatge de les persones”.

Abans era comuna la sensació que fer un màster o un postgrau online era més fàcil, però els especialistes asseguren que el rigor és exactament el mateix. De fet, les formacions a distància estan regulades per les mateixes agències d'acreditació que les presencials.

“Fer el mateix és un error”

“És important no fatigar els alumnes: no equivocar-nos amb segons quines tasques i també trobar l’equilibri entre passar de la part presencial a l’online, perquè les modalitats són molt diferents. Pretendre fer online el mateix que fas presencialment és un error. És molt important entendre què suposa la part no presencial i conèixer les regles del joc. Això vol dir que cal flexibilitzar el temps i l’espai. El professorat ha de trobar moments per fer retransmissions en directe i fer classes expositives si cal, així com atencions individualitzades, i també gravar-se en vídeo proposant activitats”, explica Miquel Àngel Prats, professor titular de tecnologia educativa a la FPCEE Blanquerna-URL

Prats és autor del llibre Viure en digital. Com eduquem per al món d'avui (Eumo), on explica que la transformació digital genera oportunitats, però també amenaces. L'educació pot beneficiar-se de l'obertura de les aules, d'experiències i projectes de la vida real, de nous recursos d'accés lliure i de la col·laboració en línia. L'ús de les noves tecnologies pot ajudar a reduir la bretxa d'aprenentatge entre estudiants d'entorns socioeconòmics diferents. Però l'exposició quotidiana a la xarxa requereix un pensament crític i una capacitat de comprometre's de manera positiva i competent en l'entorn digital.

Catalunya, un referent

Segons l’informe U-Ranking 2022, Catalunya concentra avui les millors universitats del sistema universitari espanyol (SUE) per estudiar un màster. L’estudi en fa una classificació a partir de dotze indicadors que avaluen la internacionalització, la inserció laboral, el funcionament del procés formatiu i la qualitat dels estudis.

Segons l’estudi, 6 de les 10 primeres posicions del rànquing global de formació de postgrau les ocupen universitats catalanes, amb la Universitat Pompeu Fabra (UPF) al capdamunt de la llista. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la URL i la Universitat Rovira i Virgili (URV) se situen a la tercera, quarta i cinquena posicions, mentre que la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) es posicionen al vuitè i desè llocs, respectivament.