Es busquen professionals amb ganes de canviar el món, a millor

“Quan fem promoció del nostre màster sempre diem que busquem persones amb ganes de canviar el món. Necessitem gent amb empenta i la majoria d’estudiants que ens arriben tenen aquest tarannà”, afirma la professora Olga Alcaraz, coordinadora del màster universitari en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat, que s’imparteix des del 2013-2014 a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El curs vol formar agents per a un desenvolupament sostenible capaços d’avaluar, dissenyar i implementar solucions amb el mínim impacte ambiental en els àmbits de l’enginyeria i la tecnologia, des d’una mirada interdisciplinària i global.

L’accelerat canvi climàtic, la crisi energètica i els episodis meteorològics extrems com la prolongada sequera que patim fan cada dia més necessaris aquests professionals, que treballen per oferir respostes als reptes ambientals actuals. De fet, l’Organització Internacional del Treball (OIT) estima que la transició cap a una economia verda podria generar 60 milions de llocs de treball durant els pròxims 15 anys. Es tracta de les anomenades “ocupacions verdes”, que, segons la institució, contribueixen a limitar les emissions de gasos d’efecte hivernacle, protegir i restaurar els ecosistemes, reduir la contaminació i els residus o incrementar l’eficiència energètica, entre altres objectius.

De la mateixa manera que les oportunitats laborals que afavoreixen la recuperació i preservació del medi ambient van en augment, també es multiplica la voluntat de formar-se en aquest àmbit: “Ens estem trobant amb un increment creixent de l’interès general pels estudis en sostenibilitat”, afirma la professora Alcaraz. En el cas del màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat, els estudiants tenen un 100% d’inserció laboral, i accedeixen a llocs de treball on desenvolupen tasques per les quals s’han format. Ho fan especialment en consultories, empreses d’enginyeria o bé com a tècnics a l’administració pública.

Des de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (UB) també preveuen un increment de la demanda d’estudis com els de Geologia, d’on surten 30 geòlegs cada any amb una ràpida inserció al mercat laboral: “Aquest grau tindrà més rellevància perquè el context actual ens porta a un nou escenari climàtic que fa necessari entendre’l i estudiar-lo. Per tal de poder fer les actuacions que es requereixen per minimitzar-lo, caldrà comptar amb professionals com els geòlegs”, afirma el seu degà, el professor Albert Soler.

L'aigua, al punt de mira

¿L’escassedat de recursos hídrics i els episodis recurrents de sequera faran incrementar la necessitat de professionals experts en la gestió de l’aigua? Per a Albert Soler, “el context d’aigua sempre ha tingut una bona sortida professional i en tindrà molta més en un futur”, pronostica. Actualment, el sector del tractament i la depuració d’aigües residuals ocupa a l’estat espanyol gairebé 60.000 persones (24,9% a Catalunya), dades que suposen un 11% del total de llocs de treball de l’economia verda segons l’informe Empleo verde en una economía sostenible de la Fundación Biodiversidad. Es tracta del tercer volum d’ocupació en aquest sector, després del de gestió de residus i les energies renovables.

Aprendre a avaluar, gestionar, descontaminar i incrementar els recursos hídrics dels quals disposem és l’objectiu de les dues titulacions de postgrau que ofereix la UB, el màster universitari en Ciència i Gestió Integral de l’Aigua i el màster propi en Hidrogeologia i Modelació. “Estem evolucionant cap a un context d’escassedat hídrica que requereix un procés d’adaptació, i això vol dir una molt millor gestió de les aigües, conèixer bé el que tenim i netejar allò que s’ha contaminat”, afirma Soler, que alhora dirigeix el màster en Hidrogeologia i Modelació de la UB. El to, coincidint amb el de la professora Olga Alcaraz, també és optimista: “Diem als estudiants que hi ha un altre món i que ells poden canviar-lo. Els estudis vinculats a l'aigua, la geologia o les ciències del mar s’articulen des d’una perspectiva de la gestió sostenible dels recursos. Hem de saber quanta aigua tenim i com la podem gestionar sense que això hipotequi les generacions del futur”.

Entre els principals reptes als quals hauran de fer front els titulats d’aquestes dues especialitats s’imposa la recuperació i el reaprofitament de l’aigua que ja es troba en circulació: “La clau del futur serà com recuperar l’aigua residual i reaprofitar-la”, destaca Joaquim Farguell, co-coordinador del màster en Ciència i Gestió Integral de l’Aigua. Segons Farguell, un 80% de l’alumnat de la titulació surt amb feina en plantes depuradores, en consultories ambientals o en l’administració pública, i d’altres aposten per la recerca i continuen amb el doctorat. “Veiem un interès creixent. Enguany ja tenim sol·licituds per cursar el màster que superen la meitat de les places que s’ofereixen”. L’alumnat que s’inscriu a la titulació prové de formacions diverses, entre les quals predominen els geòlegs, els ambientòlegs o els geògrafs: “Aquest curs tenim sol·licituds de persones formades en ciències econòmiques o en dret, cosa que ens demostra la transversalitat des de la qual es pot enfocar la gestió de l’aigua”, diu el professor de la UB.

Joaquim Farguell coincideix en dir que la demanda d’aquests estudis anirà en augment perquè “existeix l’interès per saber de quina manera podem millorar el nostre món” i sobretot perquè, tot i que de sequeres n’hi ha hagut al llarg de la història, els models preveuen que la situació s’agreujarà en un futur: “Ja no direm que la sequera s’ha acabat, sinó que viurem en una sequera permanent que s’interromprà de tant en tant per un cicle de pluges”.