Beques, l'altre aliat invisible

BarcelonaLa inversió econòmica per cursar un màster o un postgrau a Catalunya és considerable i, cada vegada més, és important conèixer les diferents beques o opcions de finançament que existeixen. El preu d'aquestes formacions especialitzades oscil·la entre els 1.500 i els 60.000 euros.

Per cursar aquests estudis en una universitat de Catalunya els alumnes poden optar a diferents beques, que es convoquen cada curs acadèmic i que tenen un termini de presentació de sol·licituds concret. L'AGAUR gestiona la convocatòria de beques de caràcter general per a estudis universitaris que publica cada any el ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. El termini s’obre a mitjans de març. La beca de caràcter general consisteix en la suma de les diferents beques que es poden atorgar en funció de la renda i del patrimoni familiar i dels requisits acadèmics que es compleixin. L'ajut mínim és la beca de matrícula. A partir d’aquí es poden anar sumant altres quanties, que s’atorguen directament.

La beca Equitat per a estudis de grau o de màster habilitant en una universitat pública de Catalunya o a la UOC o en algun dels centres adscrits relacionats amb la convocatòria consisteix en l’aplicació d’un percentatge de minoració fins a un màxim del 80%, segons el tram de renda assignat i els estudis que cursis, en el preu de la matrícula. El termini de presentació de sol·licituds s'inicia aquest 16 de setembre i finalitza el 31 d'octubre.

La recomanació dels especialistes és demanar les dues beques, però si a l’alumne se li concedeix la beca general, la beca Equitat quedarà sense efecte. En cas que se li denegui la beca general, si ha demanat també la beca Equitat i l'hi concedeixen, se li aplicarà la minoració que correspongui.

A més, hi ha un gran nombre de beques i ajudes d’àmbit privat. Alguns centres o empreses ofereixen ajudes als alumnes amb menys recursos econòmics. Cada institució determina els criteris d'accés, però tenir un bon expedient acadèmic, demostrar una bona motivació per la formació, tenir una necessitat educativa especial i arrossegar una situació econòmica fràgil o circumstàncies personals sobrevingudes acostumen a afavorir la concessió. Els artistes i els esportistes d’elit compten amb ajudes específiques.

Alguns centres premien els exalumnes o els seus familiars amb descomptes. A més, els estudiants de famílies nombroses, zones rurals i víctimes d’actes terroristes o de violència masclista tenen les seves pròpies ajudes econòmiques. Les persones interessades en ampliar la seva formació amb un màster o un postgrau també es poden beneficiar de descomptes pel pagament anticipat o demanar fraccionar el pagament dels seu màster o postgrau.

Els estudiants i les seves famílies han d’assessorar-se bé. “Hi ha uns condicionants que impacten sobre el procés de tria de les persones. El nostre enfocament els organitza en els següents tipus: familiars, socials, econòmics, personals i psicològics i acadèmics. Aquests condicionants impacten en el procés de presa de decisions i cal que els joves els visualitzin perquè els puguin neutralitzar. Si ets conscient que existeixen, els pots aïllar”, analitza Gemma Latorre, directora de Projectes Educatius i d’Orientació.

Canvis en els criteris

L’augment en el nombre de persones matriculades en estudis de màster ha experimentat un creixement significatiu del 22%, en resposta a la demanda d’especialització que ofereixen aquests programes. A més, el 56% de l’alumnat de màster són dones. Aquestes són dues de les conclusions destacades de l’Informe d’Indicadors de Formació i Docència de les Universitats Públiques Catalanes (2023).

Segons l’informe que ha elaborat l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), els universitaris catalans són dels que més paguen per estudiar i els que reben menys beques. L’estudi destaca que a Catalunya l’esforç de les famílies en el finançament dels estudis universitaris continua sent més alt que al conjunt d’Espanya: a Catalunya, el 22% dels ingressos procedeixen de la matrícula; al conjunt d’Espanya, el 15%.

Un dels problemes habituals quan els catalans volen optar a rebre una ajuda de l'Estat és que, en general, els llindars de renda són idèntics per a totes les comunitats independentment de quin és el nivell de vida de cada territori. Això fa que en llocs com Catalunya sigui més complicat rebre una beca, ja que, com que el nivell de vida és més alt, a priori els sous que entren a cada llar també són més alts. Això, però, no implica que el nivell de vulnerabilitat socioeconòmica sigui més baix.

Agafant de referència les dades del curs 2019-2020, s'observa com va haver-hi un 44% d'universitaris catalans que van sol·licitar una ajuda al ministeri i, d'aquests, el 67% van rebre algun tipus d'ajut. En canvi, les dades dels estudiants de tot Espanya indiquen que un 57% van demanar un ajut i el 69% el van aconseguir.

Tot i que la desigualtat continuarà existint, l'anunci del ministeri d’Educació d'incrementar un 5% el llindar econòmic per poder accedir a una beca d'ajut a l'estudi pot alleugerir una mica aquesta situació. Per tant, el curs 2024-2025 el límit de diners que pot ingressar una família o un alumne que necessiti accedir a una beca d'estudis general o de necessitats de suport educatiu específiques serà un 5% més alt. Segons l'executiu espanyol, aquest increment es fa per "compensar la pujada de l'IPC, l'efecte de l'augment dels sous i de la pujada del cost de la vida".

El curs 2021-2022 gairebé el 55% dels estudiants catalans van obtenir una beca del ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports, l’11% una beca Equitat de la Generalitat, el 33% alguna exempció de les que inclou el decret de preus i tan sols l’1% ajuts de les universitats.

Els últims dos anys el finançament públic a les universitats públiques catalanes ha recuperat el nivell que tenia abans de la crisi i les consegüents retallades de l’any 2011 i posteriors. El curs 2020-2021 es va començar a aplicar la rebaixa del 30% en el preu de la matrícula dels graus i posteriorment s’ha aplicat la rebaixa també als estudis de màster. Un altre aspecte important que fa que l’increment de finançament no reverteixi com es voldria en millores en personal, inversió en docència i en infraestructures en les universitats, és que el major finançament rebut correspon als increments salarials compromesos i als quals les universitats han de fer front.

La reducció del preu de les matrícules ha canviat els criteris i les xifres de concessió de les beques d’equitat de la Generalitat de Catalunya. Les exempcions de preus públics de beques s’han incrementat considerablement per l’ampliació dels supòsits que donen dret a l’exempció, en canvi, les beques d’equitat s’han reduït en incrementar el llindar necessari per accedir-hi.