Jaume Valls: “El valor afegit d’un màster va associat a les habilitats que proporciona aquesta formació especialitzada”

Fa unes setmanes l’informe “Indicadors de formació i docència de les universitats públiques catalanes”, a càrrec de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (Acup), posava de manifest com el nombre de persones matriculades en estudis de màster en les universitats públiques catalanes ha augmentat un 22% en els últims cinc cursos. Parlem amb el director d’AQU Catalunya, Jaume Valls, de les fortaleses que aquest tipus de formació té en el context actual.

Quins factors fan que la formació de màster continuï revalidant la seva reputació any rere any?

Amb el pas dels anys les persones que busquen millorar la seva inserció laboral han anat veient cada vegada més que els màsters universitaris –és a dir, els que tenen reconeixement oficial de les universitats del sistema universitari de Catalunya– eren una bona opció d’especialització. Les dades de la nostra enquesta d’inserció laboral evidencien una evolució molt positiva tant del creixement del percentatge de persones que havent cursat un màster troben feina com del de les que acaben treballant en una feina relacionada amb la formació realitzada.

El 56% dels estudiants de màster al sistema universitari públic català són dones. Hi ha algun motiu que respongui a aquesta feminització?

No crec que hi hagi una resposta fàcil a aquesta pregunta. La presència de les dones pel que fa al pes dins de l’alumnat universitari s’ha normalitzat de fa anys i els màsters no en són una excepció.

Moltes de les noves titulacions responen als nous reptes que planteja l’entorn VUCA en el qual ens trobem, cada cop més digitalitzat, globalitzat i automatitzat. Quins reptes comporta aquest context per a les universitats?

Els màsters, per la seva durada i pel fet que no van a la preinscripció universitària com els graus, es poden planificar amb més rapidesa i també es poden actualitzar amb més facilitat atesa la durada a la qual em referia. Si comparéssim l’oferta de màsters universitaris de fa deu anys amb la d’ara constataríem aquesta adaptació a l’entorn VUCA de les formacions disponibles. Des del meu punt de vista, les universitats han sabut donar resposta als canvis sovint gràcies a propostes de màsters de caràcter interuniversitari. Aquesta opció suposa el 20% de màsters oficials i permet sumar complementarietats i experteses entre universitats i oferir programes molt atractius per als estudiants. En aquests casos els partenariats són múltiples: entre universitats de Catalunya, amb universitats de la resta d’Espanya o d’altres països d’arreu del món.

Quin valor afegit representa cursar un màster en termes d’ocupació? De quines habilitats dota els alumnes per desenvolupar-se millor en l’actual mercat laboral?

A l’inici de l’entrevista, quan em preguntàveu pels factors que fan pujar la reputació, jo he esmentat que el de la inserció laboral n’és un. El tema de les habilitats més destacades que aporten els màsters no és generalitzable, atesa la diversitat de màsters existents: més de 600. Jo crec que el valor afegit va associat a les habilitats que proporciona aquesta formació especialitzada i que, en sentit ampli, les dades evidencien que són valorades de manera positiva pel mercat de treball.

El passat mes de setembre, AQU Catalunya va publicar un nou estudi d’inserció laboral, en què, tot i que el 71% dels titulats de màster enquestats tornarien a repetir la titulació que van triar, hi ha un important dèficit formatiu quant a les competències comunicatives que demana aquest mercat laboral. També quant a altres habilitats com la planificació i l’organització, la resolució de problemes i les competències digitals. Com cal que les universitats del nostre país s’emmirallin més en aquest mercat per tal de reduir el gap entre formació universitària i competències que requereix aquest mercat laboral?

L’enquesta d’inserció laboral és un projecte conjunt entre AQU i les universitats del sistema universitari de Catalunya. I dins de les universitats, amb un suport important dels consells socials per tal que es pugui dur a terme. Les dades que s’obtenen són analitzades posteriorment per poder prendre decisions que serveixin per anar avançant en la reducció del gap que esmentàveu. Aquests ajustaments són lents, però els avenços són positius.

En aquest sentit, les formacions microcredencials que les universitats de casa nostra incorporen cada cop més a la seva oferta poden escurçar distàncies. Què les fa especialment atractives? Per a quins perfils serien més adients?

Els graus, màsters i doctorats tenen una funció ben definida. La formació permanent en sentit ampli complementa i ha de fer possible una actualització permanent, com el seu nom indica, en temes que, a més, es caracteritzen per tenir un caràcter marcadament professionalitzador.

Voldria fer un aclariment: els programes de curta durada (PCD) o short learning programmes (SLP) s’identifiquen simplificadament amb el terme microcredencial. Però estrictament la microcredencial és la prova dels resultats d’aprenentatge que un alumne o una alumna ha assolit després de cursar un programa de curta durada. Es tracta de programes que han de respondre a necessitats específiques de la societat i que poden formar part de titulacions més grans. Es poden dur a terme per qualsevol mena de perfil i aportaran valor afegit al currículum de les persones treballadores de cara a millorar la seva inserció laboral. Això els fa atractius, però també el fet que han d’estar compresos en un marc que n'asseguri de la qualitat, cosa que facilita el reconeixement del programa, també a escala internacional.