La màcula, al centre de la visió

La màcula és un teixit molt delicat, perquè és la zona on es concentren la major part de cons, els fotoreceptors que ens permeten veure-hi en “alta definició”. Aquestes cèl·lules, de les més especialitzades de tot el cos, són un tipus de neurones que transformen els senyals de llum en impulsos elèctrics que després interpreta el cervell per formar les imatges. Tenim entre sis i set milions de cons, però, si es destrueixen, no poden tornar a regenerar-se. Per això, és tan important posar fre a aquelles malalties oculars que afecten la màcula i que, per tant, poden repercutir molt severament en la visió.

Atenció a la DMAE

Probablement, la més coneguda és la DMAE o degeneració macular associada a l’edat, primera causa de ceguesa en persones més grans de 55 anys al món occidental i que, a causa de l’envelliment de la població, no para d'augmentar. Però, ¿es pot posar fre a aquest deteriorament progressiu de la màcula i a la consegüent pèrdua de visió? “La clau per aconseguir-ho és dur a terme un diagnòstic precoç i portar un control exhaustiu de la malaltia. Quan aquesta entra en una forma especialment agressiva i de progrés ràpid, que anomenem DMAE humida, podem tractar-la amb fàrmacs”, explica la Dra. Anniken Burés. I afegeix: “Són fàrmacs que han revolucionat el tractament de la DMAE i que actuen directament a l’interior de l’ull. Els administrem periòdicament en consulta, a través d’una senzilla injecció que produeix molèsties mínimes. Per aconseguir el màxim efecte, és fonamental que el pacient no se salti cap visita”.

Aquestes injeccions intraoculars també s’utilitzen amb molt bons resultats amb altres patologies com l’edema macular, tot i que hi ha certes malalties de la màcula, com el forat macular o les membranes epiretinianes, que requereixen cirurgia.

Més enllà de la DMAE... ¿què li pot passar a la màcula?

·         Quan la màcula “s’entolla”: si els vasos sanguinis de la retina presenten fuites de líquid, es pot acumular a la màcula i provocar que s’inflami i deixi de funcionar correctament. És el que es coneix com a edema macular, que pot tenir causes diverses, des d’una complicació de la diabetis fins a un traumatisme o una trombosi de les venes o artèries de l’ull.

·         Quan la màcula “es trenca”: com que és la part més prima de la retina, també poden produir-se trencaments a la màcula i originar-se un forat macular. En aquest cas, la principal causa sol ser l’edat perquè, amb el pas dels anys, el gel que omple l’interior de l’ull es contreu i s’encongeix, de manera que estira la retina, a la qual es troba adherit, i pot arribar a trencar-la. 

·         Quan la màcula “s’arruga”: les membranes epiretinianes maculars són un teixit fibrós que creix sobre la màcula, cosa que provoca una espècie de plecs o arrugues a la superfície que fan que la visió es distorsioni o, directament, es perdi. És una de les afeccions retinianes més freqüents, sobretot a partir dels 50 anys.

Especialistes en la cura de la màcula

A causa de la importància de la màcula per gaudir d’una bona visió, convé posar-la en mans expertes. “Quan es tracta d’una microcirurgia summament precisa i minuciosa, utilitzem equips de visualització sofisticats en quiròfan i instruments de mínima incisió, que ens permeten veure la màcula amb gran detall i realitzar maniobres molt fines”, apunta la Dra. Anniken Burés.

No obstant això, cuidar la màcula no tan sols depèn de l’oftalmòleg. De fet, el paper del pacient és bàsic perquè tot comença anant a revisions periòdiques amb l’oftalmòleg, idealment cada any, encara que no es noti cap símptoma. Només d’aquesta manera és possible detectar les lesions maculars més incipients, quan encara no es tradueixen en pèrdues acusades de visió i, per tant, hi ha més possibilitats de poder agafar-les a temps.

A més, la Dra. Burés recomana “hàbits saludables que beneficien la salut ocular i el bon estat de la màcula, com ara seguir una alimentació equilibrada i mediterrània, fer exercici físic regular i evitar el tabac”. I un últim apunt: cal protegir els ulls del sol, perquè la màcula també rep els danys acumulatius d’una exposició prolongada sense protecció, cosa que pot accelerar patologies com la DMAE.