Lluc Torcal: el monjo que pensa en verd

PobletBUSQUEM GENT QUE SE'N SURT. EXPLICA'NS CASOS QUE CONEGUIS

o bé

FES-NOS ARRIBAR IDEES PER AFRONTAR CRISIS I ENTREBANCS

El pare prior del monestir de Poblet és un científic que vol que el món que deixem a les generacions futures no sigui igual que el nostre, sinó millor. La seva lluita personal s'ha transformat en col·lectiva i ha convertit el monestir de Poblet en un referent de la sostenibilitat mundial. S'hi estan implantant tècniques pioneres de gestió de l'aigua, dels residus i d'aprofitament de l'energia que són el model a seguir per desenes de monestirs d'arreu. "Jo tinc un gran interès pel món –diu el pare Lluc Torcal, de 40 anys– i sento la necessitat que no només l'he de retornar tal com me l'han donat, sinó millor", explica el prior, que és monjo i científic: va estudiar la carrera de física i just després, amb 24 anys, va entrar al monestir.

La seva batalla ecològica, però, va començar una mica més tard, el 2005, després d'una estada a Roma, on va anar a estudiar filosofia i teologia. "Va ser en tornar quan vaig començar a preocupar-me per aquests temes", explica. "El primer que em va cridar l'atenció és que gastàvem molta aigua, exactament, un milió de litres diaris: era una barbaritat", diu, sobretot si és té en compte que al monestir hi viuen 35 monjos. Torlan va veure molt clar que no podia ser i va encarregar una auditoria de l'aigua en què es va detectar que hi havia un problema amb el sobreeixidor. Però no només van solucionar aquesta qüestió sinó que van fer una nova xarxa d'aigua potable que circula per tot el monestir gràcies a bombes de pressió i permet estalviar molts litres. A més, es va crear una xarxa de rec que s'utilitza per a l'hort i es van instal·lar algunes novetats importants: urinaris que funcionen sense aigua, dutxes que no fan servir sabó perquè l'aigua surt ionitzada i neteja, pressuritzadors perquè surti menys aigua de les aixetes a la mateixa pressió... "I aquest només és l'apartat de l'aigua", diu Torcal amb un somriure.

Menys gasoil i llums fotovoltaics

Els altres dos grans temes en què està treballant són l'energia i els residus. Pel que fa a l'energia, el prior explica que la despesa que el monestir tenia en gasoil era extraordinària. "Hem creat una anella de calefacció , ara tot el recinte està comunicat amb tubs subterranis de calor i gastem la meitat de gasoil del que gastàvem fa tres anys". Però no s'atura aquí. El seu objectiu és abandonar completament el gasoil i instal·lar una calefacció a base de Bio Care, un sistema de cremació d'un tipus de carbó que permet després obtenir biocarburant i llençar el carbó al camp com a fertilitzant. A més, han instal·lat plaques solars per a l'aigua calenta i captadors fotovoltaics a les vinyes i han cobert tot el sostre del Palau de l'Abat amb cintes fotovoltaiques que creen una centraleta de producció elèctrica. També han instal·lat llums fotovoltaics i ara la gran aposta serà la instal·lació de molins de vent. "N'hem encarregat dels que tenen l'eix vertical, que són fàcilment gestionables, i els volem posar dins les torres perquè hi ha corrents que es poden aprofitar". Pel que fa als residus, han fet una aposta per consumir productes orgànics i després fer-ne compost, "que va molt bé per la terra", diu".

Ara fa sis anys que el pare Torcal va començar la seva batalla per la sostenibilitat: avui en dia gasten un 10% de l'aigua que consumien llavors, utilitzen la meitat del gasoil i volen abandonar-lo totalment. A més, tots els monestirs de la congregació s'han sumat a la seva lluita. Per ell, tota aquesta batalla és un procés natural molt lligat a les qüestions que sempre l'han interessat: la física, la filosofia i la teologia. "Són àrees que estan profundament relacionades entre si i amb l'ecologia", subratlla. "La física és l'aproximació a la naturalesa, que no és res més que la creació, és una obra de Déu que té el seu llenguatge i el podem entendre a través de l'estudi de les lleis de la física. La filosofia és l'arbre del pensament humà i d'alguna manera sempre està parlant de Déu. Això t'obre a la comprensió de la realitat que ens envolta, en què la fe és un element primordial. I la teologia parla específicament de Déu, de l'home i del món". Per al pare prior intentar ser més sostenible i ser respectuós amb el medi ambient és "molt senzill" perquè "és un retorn a les fonts, a les arrels, renunciar a les màquines ens permet renunciar a certs mecanismes que no són gaire exemplars".

Quan li pregunto si mai s'hagués imaginat ser el pare prior de Poblet i convertir-se en una referència de l'ecologia em diu que mai. Tot i això, confessa: "Em volia fer monjo de Poblet des dels 17 anys, ho tenia claríssim, i ni tant sols havia visitat mai el monestir". De fet, la primera vegada que hi va anar, va ser amb 19 anys, per demanar l'ingrés. Els monjos li van dir que acabés la carrera i tornés. I així ho va fer.