Com més llibres a casa, més bones notes a l'escola

BarcelonaCarme Fenoll és la directora de la biblioteca municipal de Palafrugell. Té dues filles de 3 i 5 anys que pràcticament han nascut envoltades de llibres; es passen moltes tardes a la biblioteca amb la seva mare. "Els nens han de tocar els llibres, palpar les textures i escollir ells mateixos el que més els agradi", explica Fenoll. I tot apunta que la professió -i vocació- de la mare marcarà per sempre la seva vida acadèmica. Els estudis vinculen els resultats escolars a l'hàbit de lectura. No hi ha res millor que un llibre per acabar amb el fracàs escolar.

La dada va passar força desapercebuda entre el patracol de l'últim informe PISA de l'OCDE -el principal estudi mundial per comparar les competències dels alumnes de 15 anys-. Com més llibres hi ha a casa, més bons resultats al PISA. Les dades són claríssimes. 481 punts van treure de mitjana els alumnes espanyols en les proves de comprensió lectora. Un qüestionari permet conèixer l'entorn socioeconòmic de l'alumne. La nota mitjana dels que deien tenir a casa més de 500 llibres es dispara fins als 526 punts (la Xina, el primer país del rànquing, va obtenir 556 punts de mitjana). En canvi, si els pares tenien entre 0 i 10 llibres, la nota cau fins als 400 punts. "Els nens copien models. Si a casa hi ha llibres, més fàcilment hi tindran accés, i més fàcilment s'hi aficionaran", diu Dolors Bundó, responsable de la biblioteca de l'escola Cossetània, a Vilanova i la Geltrú. "De fet, no és tan important tenir llibres a casa. Si els pares tenen l'hàbit d'anar a una biblioteca pública, els nens també agafaran aquest costum -puntualitza-. Cada nen hauria de tenir un model lector. Si no el té a la família, l'hauríem de donar a les escoles. Una bona biblioteca afavoreix la igualtat". La Dolors és "militant" de les biblioteques escolars, un centre de recursos a l'abast d'alumnes, mestres i famílies. L'escola Cossetània és petita, i això ha fet més fàcil que la biblioteca s'hagi convertit en "l'eix vertebral" de l'escola. "L'entenem com un suport a l'aprenentatge i a la recerca", diu satisfeta.

Olor de folrat

Quan entres a la biblioteca Joaquim Carbó de l'escola Sant Josep del Pi de l'Hospitalet de Llobregat tens una mena de sensació de pau difícilment explicable. L'olor dels llibres -potser del plàstic del folrat-, la sensació visual d'estar envoltat de prestatges plens, el silenci... tot plegat fa venir ganes de deixar-ho tot, seure en una cadira petita de nen i estrenar un llibre. En una paret hi ha una inscripció amb lletres adhesives: "Sempre vaig imaginar el paradís com una biblioteca plena de llibres i de silenci". Una frase de Jorge Luis Borges que hi va clavada.

La biblioteca, cor de l'escola . Així es diu el premiat llibre que el 2005 va escriure el responsable de l'espai, Jaume Centelles. "Els nens no hi vénen a llegir. La biblioteca és una excusa per parlar d'altres temes; ens ajuda a ser més bones persones", afirma. Els alumnes hi fan unes trenta sessions per curs. En 9 anys, hauran anat a la biblioteca 288 vegades! "El model és molt important -insisteix Centelles-. Si a casa estan tot el dia mirant la tele, els nens miraran la tele. Si es llegeixen diaris, els nens llegiran diaris". Ja fa anys que, amb l'impuls de Centelles, l'escola va voler trencar la visió clàssica de la biblioteca com un espai únicament de llibres de referència, plena de catàlegs. I s'ha convertit en el motor del centre. No només hi van mestres i alumnes, sovint pares i mares hi fan el cafè i parlen dels millors llibres per llegir amb la canalla. Una escola atípica, al cor de l'Hospitalet, gairebé aïllada dels barris que han acollit les últimes onades migratòries.

Els estudis de la mare

El PISA també certifica amb dades una altra evidència: com més nivell formatiu té la mare, més bons resultats acadèmics aconsegueixen fills. I encara una altra: la diferència entre els resultats acadèmics dels alumnes nadius i els dels nouvinguts és molt gran: gairebé 90 punts de diferència en la prova de comprensió lectora. A Sant Josep-El Pi hi ha molt pocs alumnes immigrants. Això empobreix l'escola i l'aïlla de la realitat, però fa, per exemple, que pràcticament no arribin alumnes a mig curs i no calguin reforços específics. El nivell econòmic dels pares és prou alt com perquè puguin ajudar a comprar llibres per al col·legi.

El contrast amb la biblioteca de l'escola Collaso i Gil, al cor del Raval de Barcelona, és evident. Una alumna amb vel s'acosta al mestre i li demana un llibre. El col·legi és un dels que té més alumnes immigrants de Catalunya. Carles Casanovas fa 12 anys que treballa al col·legi i en fa 5 que porta la biblioteca. Es va trobar una aula que era un magatzem i la va transformar en el que és ara: "Un lloc de relació, no sé si molt important o no, de mestres i alumnes. Un lloc de coneixement, de lectura i imaginació". La biblioteca té llibres en molts idiomes "per fer més fàcils els primers mesos dels alumnes nouvinguts", diu Casanovas.

Encara queda molta feina a fer. No totes les escoles fomenten la lectura de la mateixa manera. N'hi ha que cada matí, només començar les classes, dediquen cinc minuts a llegir. Una manera de fer agafar l'hàbit. El mestre i escriptor Jaume Cela creu que som una societat que "llegeix poc" i en què, malauradament, els referents dels joves, com els futbolistes, "no fan gala de llegir". Catalunya, de fet, no disposa d'un pla de lectura institucional, cosa que sí que tenen altres comunitats autònomes. Països com Finlàndia compten amb grans biblioteques escolars. El país nòrdic ocupa el tercer lloc en el rànquing de comprensió lectora del PISA.

No totes les escoles catalanes tenen biblioteca. La Glòria Durban és experta en biblioteques escolars. Admet que la situació no és bona, sobretot perquè falten recursos. La Generalitat impulsa des de fa anys el programa Puntedu, que dóna suport al centres educatius que volen crear o millorar la seva biblioteca. Tot i això, "estem endarrerits", conclou Durban.

Lectura digital

I enmig dels esforços de pares i mestres perquè la canalla agafi l'hàbit de llegir, irromp la pantalla digital. L'eclosió de les noves tecnologies, l'arribada dels ordinadors a l'aula i la fi del llibre de text tradicional transformen en part la relació de la canalla amb els llibres. El PISA ha incorporat per primera vegada una prova per avaluar les competències en lectura digital. L'escriptora Gemma Lienas té por que es perdi el contacte amb el paper. Lienas critica la tendència de reciclar llibres de text. "L'escola compra trenta llibres d'un autor i van passant d'un curs a l'altre. Abans els nens començaven de petits a tenir la seva biblioteca. I, arran d'això, ara ja no ho fan. El llibre l'has de poder marcar. No ha de ser una cosa escolar".

A l'escola, a casa, al barri, la biblioteca és com un oasi. "De vegades, tot ordenant, em trobo algun llibre amagat per aquí darrere amb el punt posat", revela Jaume Centelles de l'escola Sant Josep-El Pi. Un petit lector furtiu que volia tenir controlat el llibre per a la propera vegada. En temps de fracassos escolars i de lluites per superar-los, un llibre infantil en un amagatall secret és com un regal.