El llegat de Tecla Sala i Miralpeix arriba al Museu d’Història de Catalunya

Aquest 2023 fa 50 anys que l’empresària Tecla Sala i Miralpeix va morir. Per això, el Museu d’Història de Catalunya ha posat en marxa el seu programa El museu presenta , que fa èmfasi en la figura de la també benefactora i mecenes i que, juntament amb Caterina Albert (Víctor Català) i Francesca Bonneimason, es considera una de les tres catalanes contemporànies cabdals de la història del nostre país. El programa, a través del qual el museu exposa peces singulars o noves al marge de l’exposició permanent, no només se centra en la seva trajectòria al capdavant de dues fàbriques cotoneres com són La Blava, a Roda de Ter, i T. Sala, a l’Hospitalet de Llobregat, sinó en el seu paper com a defensora dels drets dels seus propis treballadors, dones en la immensa majoria, la vida dels quals va intentar dignificar dia rere dia.

Objectes quotidians

Sala i Miralpeix (1886-1973) va haver de posar-se al davant del negoci familiar després d’enviudar. Amb només 40 anys i cinc fills. Prèviament, havia fet el dol pels pares i dels seus oncles, qui s’havien fet càrrec d’ella en perdre els pares quan ella era una nena. I d'ells heretaria el negoci. Ara, aquells qui ho vulguin, podran descobrir de primera mà aspectes íntims d’una dona pionera que va iniciar el camí cap a la transformació cultural i social i que va obrir camí a la incorporació de les dones al sector empresarial.

La mostra, que serà al museu fins al 26 de novembre, conté objectes que van formar part del dia a dia de les treballadores tèxtils d’ambdues fàbriques, tals com bates amb les inicials de la propietària, el rellotge per fitxar, bitlles i fusos, i carmanyoles que duien les empleades per portar el menjar, peces cedides per les mateixes empleades. Una que desperta molt d’interès és una capsa de llapis del despatx de La Blava del reconegut poeta Miquel Martí i Pol, que hi va treballar durant 29 anys i que li va inspirar poemes com els que formen el poemari La fàbrica (Edicions 62, 1972).

Quatre dècades de lideratge i col·leccionisme

Sala i Miralpeix va liderar durant quatre dècades el negoci, temps en el qual, tal com subratlla la conservadora del museu, Raquel Castellà, “la cotonera Tecla Sala va créixer fins a situar-se entre les més importants en volum de producció i de treballadores”. I és que 271 dels 322 empleats que treballaven a la fàbrica als anys 20 del segle passat eren dones, cosa que va convertir T. Sala en la tercera firma més gran de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on s’ubicava. Castellà també fa palès els “valors socials, en consonància amb el catolicisme social del moment” que Sala i Miralpeix posava de manifest en la seva forma de liderar l’empresa i és que, explica, la propietària “sempre es preocupà de millorar les condicions de vida dels treballadors, sobretot les dones, i desenvolupà una tasca important de mecenatge i filantropia”.

Així, va crear una llar d’infants que va facilitar la conciliació de les seves treballadores i sempre procurava que, si queien malalts, els empleats accedissin als millors metges de l’època. També va fundar dues escoles femenines i va finançar la formació i el lleure d’infants i joves, a més d’altres iniciatives religioses, culturals i socials. Una faceta que s’uneix, apunta Castellà, “a la de col·leccionisme, ja que la dona atresorava pintures medievals i flamenques, i de pintura catalana de finals del segle XIX i principis del XX d’artistes com Casas, Rusiñol o Martí Alsina”. Una mostra amb la qual el Museu d’Història de Catalunya vol fer reflexionar el visitant al voltant del paper de les dones en l’àmbit empresarial i recuperar la figura de Sala i Miralpeix de l’oblit històric. I és que, conclou Castellà, la dona “va demostrar un instint per dirigir el negoci que no era usual i ho va fer en una societat que encara hauria de caminar un segle per començar a retirar el vel que invisibilitzava les dones en molts dels àmbits de la vida”.