El llegat artístic de Serizawa Keisuke arriba al Museu Etnològic de Barcelona
La mostra dedicada al dissenyador tèxtil japonès dels anys 50 romandrà a la Ciutat Comtal fins al 7 de gener
Al marge del patrimoni cultural material de 70.000 peces d’arreu del món que reuneix, allò que fa únic el Museu Etnològic i de Cultures del Món és, en paraules del professor d’Història de l’Art de la UAB Ricard Bru, les col·leccions que aglutina. “Algunes en certs aspectes són úniques no tan sols a Catalunya, sinó també a Europa”, afirma. Es tracta de col·leccions que “ajuden, tanmateix, a entendre el nostre passat i la nostra cultura, així com altres cultures d’arreu del món”. L’actual exposició “Kataezome. El llegat artístic de Serizawa Keisuke”, de la qual Bru és el comissari, n'és un bon exemple.
Recerca de l’universal a partir d’allò local
L’exposició mostra algunes de les obres més singulars i representatives d’un dels grans mestres del disseny i de l’estampació japonesa del segle XX, “dels seus dissenys més populars a cortines o paravents, passant per l’edició original de Don Kihōte i les seves futures versions”, apunta Bru. Aquest llibre és, juntament amb els calendaris estampats –l’altra joia de l’artista–, el que centra l’atenció dels visitants que s’hi acosten. El llibre, revela el comissari, fou encarregat el 1935 a Serizawa pel col·leccionista cervantista nord-americà Karl Keller, precisament perquè volia una versió japonesa de l’obra diferent de totes les que ja s’havien publicat fins aleshores. “Diferent també de les edicions occidentals, perquè entenia el protagonista de la novel·la com a personatge universal”. En resposta, Serizawa va optar per convertir Don Quixot en un samurai japonès, i ho va fer, subratlla el comissari, “seguint la tradició dels primers llibres il·lustrats japonesos i una tècnica d’estampació tradicional”. Vist així, “la similitud entre Cervantes i Serizawa és més aviat la recerca de l’universal a partir d’allò més local”, assenyala Bru.
Preguntat per allò que més sorprèn el visitant, Bru respon que molts s’han vist atrets per l’amistat fins ara desconeguda entre dos artistes del segle XX com són Serizawa i Eudald Serra, i com aquesta amistat ha donat com a fruit unes col·leccions úniques que es presenten per primer cop. Tot això, afegeix, “al marge de les peces exposades, dissenys originals, materials delicats i peces que respiren un aire genuïnament japonès”.
PER A TOTS ELS PÚBLICS
Activitats que arrenquen aquest octubre
Taller d’estampació de peixos japonesos
A càrrec de la Companyia La Salt d’Olot
Diumenge 8 d’octubre a les 11 h i dijous 28 de desembre a les 17 h
Per a famílies amb infants a partir de 3 anys
Taller Bingata (kataezome): estampació tèxtil tradicional del Japó
A càrrec de Yoko Kataoka del Taller Uraraka
Diumenge 12 de novembre a les 10.30 h i a les 12 h
Per a famílies amb infants a partir de 6 anys
Taller de Haiku “Una libèl·lula a la punta del meu dit”
A càrrec de Yoshi Hioki, artista
Diumenge 17 de desembre a les 11 h i dimecres 3 de gener a les 17 h
Per a famílies amb infants a partir de 8 anys
Servei de mediació exposició “Kataezome”
A càrrec de les educadores del museu
Segon diumenge de cada mes de 17 h a 19 h
Aquest 8 de novembre, el Museu Etnològic i de Cultures del Món acollirà la presentació del llibre Kataezome. El llegat artístic de Serizawa Keisuke, editat pel mateix museu. Amb textos de Ricard Bru, Seiichirō Shiratori, Christophe Marquet, Kenji Matsuda i Francesca Piñol, es tracta d’una edició trilingüe català, castellà i anglès. A través d’un conjunt de veus especialitzades, el llibre dibuixa un recorregut que travessa la història i l’origen de la col·lecció japonesa del museu, es deté en la figura de Serizawa, evoca la fascinació per l’art popular japonès del mateix mestre tèxtil i Eudald Serra i segueix l’artista pel seu viatge a Espanya, especialment a la Ciutat Comtal. La publicació, profusament il·lustrada, presenta de manera detallada les peces de Serizawa i dels seus deixebles. Com a colofó, i sota el títol “Experimentacions contemporànies”, l’obra també estira el fil d’aquesta tradició cultural fins a arribar a les expressions artístiques més contemporànies amb les artistes japoneses establertes a Catalunya Mako Artigas i Yoko Kataoka, i cinc artistes de l’Escola Massana.