Les 25 catalanes més influents

Què vol dir ser influent? El diccionari ens parla de produir un cert efecte, de tenir autoritat i ascendent sobre els altres. Quan l'ARA va decidir distingir les 25 dones més influents de Catalunya, i en quin ordre, no pensava necessàriament en les que manen més dins del seu àmbit, ni en les que ostenten càrrecs institucionals més elevats, ni en les que fan millor la seva feina, ni en les que destaquen en els camps on hi ha més presència femenina, tot i que per força moltes de dones influents responen a aquesta descripció. Volíem ressaltar les que transcendeixen el seu entorn directe i tenen més capacitat d'incidir en la societat, condicionar decisions, crear opinió, ostentar lideratge social, fer que passin coses. Després d'intensos debats, el consell editorial de l'ARA ha conclòs que Sol Daurella és la catalana amb més influència. Una dona d'empresa, implicada en la societat civil catalana i activa en múltiples camps.

No hi ha foto fixa

Les empresàries influents solen mantenir-se amb constància a les llistes. En política i als mèdia, la foto és menys fixa. Si Carme Chacón hagués guanyat el pols per liderar el primer partit de l'oposició, hauria quedat primera. Avui, però, Chacón és fora dels focus i tampoc aglutina un corrent fort i unit dins del PSOE. Amb una aritmètica parlamentària diferent, Alícia Sánchez-Camacho no hauria estat segona, però l'ARA creu que la líder del PP de Catalunya ha sabut jugar com ningú les cartes de la visibilitat per amplificar el pes polític.

"Crida l'atenció com els partits de dretes han tendit a col·locar més dones a la primera fila", subratlla l'escriptora Gemma Lienas. El PP arrasa, amb exemples com dues presidentes de comunitats (Esperanza Aguirre i María Dolores de Cospedal), la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i l'alcaldessa d'una gran ciutat com València (Rita Barberá). A Catalunya, després de la victòria de CiU, la presidència del Parlament i la vicepresidència del Govern les ocupen dones (Núria de Gispert i Joana Ortega). La consellera Irene Rigau ha obtingut més puntuació, per la incidència de l'educació i l'ascendent que té sobre Artur Mas. També destaca la socialista Núria Marín, l'alcaldessa de la segona ciutat per població, l'Hospitalet de Llobregat.

Tot i la proporció creixent de directives, a l'empresa no és on trobem més dones influents. "Sovint les més influents ho són perquè són visibles, i aquesta circumstància fa que, partint de la base que n'hi ha poques, en detectem més al món mediàtic i polític, mentre que en d'altres com el científic una dona pot ser brillant però li costa més la comunicació amb la societat", reflexiona la sociòloga Sara Moreno. "Si en la política hi ha més dones és per les quotes a les llistes", comenta Lienas, que, com tantes dones, confessa que les quotes forçoses no li agraden, però que tampoc no hi veu alternativa per avançar.

Quotes, o quina alternativa?

"No m'entusiasmen, però les quotes ajuden a visibilitzar moltes dones quan justament hi ha un problema de falta de referents dones encara que n'hi hagi que excel·leixen en tots els camps", remarca Montserrat Gatell, presidenta de l'Institut Català de les Dones, convençuda que "la igualtat existeix davant la llei però no és real". "El poder està masculinitzat i tendeix a reproduir l' statu quo ", també diu Moreno.

La visibilitat no fa automàticament la influència. "Hi ha dones que condicionen més del que semblen. A Mònica Terribas no la veus tan sovint com a d'altres als mitjans, però la tele la veu molta gent, i condicionar el que veu molta gent és important", apunta Lienas. Menys coneguda per al gran públic és Eugenia Bieto, l'única dona que du les regnes d'una escola de negocis, almenys de les 25 primeres dels rànquings dels centres que formen els directius del futur.

Decisions als passadissos

"Sovint passa en partits, empreses o universitats que el poder a repartir es reparteix entre les persones més disponibles. Encara que en les reunions es decideix, els acords es tanquen als passadissos, o jugant a golf o fent una cervesa. La dona, quan acaba la reunió, marxa", diu Moreno. Marxa perquè, afegeix, amb l'arribada al mercat laboral no s'ha corregit un repartiment desigual de les tasques de la llar i la cura de grans i petits. La mare dels ous.

Per il·lustrar-ho, imaginem una piràmide de la presència de la dona, proposa Gatell. A la base hi trobem un 60% d'universitaris dones. Com més anem pujant els diferents graons de l'especialització, la piràmide es va estrenyent fins a arribar al vèrtex, on els càrrecs directius oscil·len entre el 8% i el 15%. "Els anys en què l'home s'especialitza són els anys en què la dona sol tenir fills", remarca. Aquesta progressiva disminució també la trobem als camps on les dones tenen més representació, com els serveis socials, l'ensenyament, la cura dels malalts, la medicina i les carreres de lletres. Gatell conclou: "Som davant una discriminació transversal".

EL RÀNQUING DE CATALUNYA

1. Sol Daurella. La senyora Coca-cola guanya visibilitat

Ha viscut sempre a l'ombra de la premsa, però sense abandonar el volgudament baix perfil públic, en els últims anys ha protagonitzat alguns moviments que li han donat més projecció fora de l'àmbit de Cobega, el petit imperi familiar que ha contribuït a expandir: l'entrada com a consellera al Banc Sabadell, al grup de serveis Acciona i a Ebro Foods; haver passat un mandat a la junta del Cercle d'Economia, i la seva recent designació com a presidenta del consell d'administració del Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

Sol Daurella (Barcelona, 1966) encarna la tercera generació del grup Cobega, que, de la mà del seu avi Santiago Daurella, va saber caçar l'oportunitat que suposava obtenir la primera llicència per embotellar la Coca-cola quan a Espanya ningú no sabia què era: fa 61 anys.

El volum de negoci del grup -que administra 21 plantes i dóna feina a 8.800 persones, supera els 1.500 milions d'euros i, principalment, embotella i comercialitza productes de Coca-cola a Catalunya, l'Aragó, les Balears i les Canàries- té un 25% del mateix negoci a Portugal i també controla els mercats del nord i el centre de l'Àfrica (Marroc, centre d'Algèria, Cap Verd, Gàmbia, República de Guinea, Guinea Bissau, Sierra Leone, Libèria, Ghana, Guinea Equatorial i Sao Tomé i Príncipe). La pota africana aporta gairebé un terç dels ingressos. Cobega també té un hòlding que agrupa tres deus d'aigua i gestiona i distribueix en exclussiva Nespresso a Espanya, Andorra i el Marroc. Daurella, que és MBA per Esade, forma part d'una llarga llista de fundacions relacionades amb l'educació i la formació (Esade, Empieza por Educar) i amb la salut i la ciència (SHE, FERO, Guttmann).

Cònsol d'Islàndia, creu que l'educació es el principal actiu d'una persona. Li encanta l'hípica i no creu en les quotes femenines, sinó en un sistema social que faciliti que la dona pugui compatibilitzar el doble paper de mare i treballadora. Està casada amb Carles Vilarrubí, vicepresident de Rothschild Espanya i del Barça.

2. Alícia Sánchez- Camacho. L'àrbitre de la política catalana

Les càmeres l'adoren i ella adora les càmeres. Alícia Sánchez-Camacho (Girona, 1967) ha catapultat un partit que fins fa poc habitava als marges de la política catalana, el Partit Popular (PP), fins al centre mateix del tauler de joc gràcies a l'estatus de soci principal del govern d'Artur Mas.

Especialista en fotos robades (als passadissos del Parlament amb Artur Mas, a la cafeteria amb Andreu Mas-Colell) fa suar al Govern el seu suport i el fet de treure partit a l'aritmètica parlamentària. Es fa valer sense complexos com la persona clau de la política catalana i explota el paper de dona amb línia directa amb la Moncloa i els ministeris per disputar-li a Josep Antoni Duran i Lleida el títol d'ambaixador a Madrid.

La seva agenda és sinònim d'influència i poder, però, a més, vol que se sàpiga que en té i que l'exerceix. La seva desimboltura desarma l'interlocutor, que amb prou feines pot assimilar la quantitat d'arguments i contraarguments que desplega sense manies. De tant en tant es passa de frenada, com li va passar a Badalona amb uns tríptics amb tuf xenòfob, però de seguida es ressitua.

La seva condició de mare soltera l'ajuda a trencar tòpics i li atorga un plus de modernitat. Del seu mentor polític, l'andalús Javier Arenas, amb qui va treballar al ministeri de Treball, va aprendre que, en política, el més important és dominar l'escena. Sap que el seu protagonisme molesta una certa Catalunya. Però és el seu principal incentiu.

3. Eugenia Bieto. L'única dona que pilota una gran escola de negocis

Una de les derivades de la crisi financera que va esclatar el 2007 és el paper de les escoles de negocis i el tipus de valors, prioritats i estratègies que inculquen als futurs directius de les empreses i als actuals quan decideixen reciclar-se o ampliar coneixements. Entre les primeres 25 escoles de negocis del món només n'hi ha una, i des de fa només dos anys, que està dirigida per una dona. Es tracta d'Esade, amb seu a Barcelona, i qui en porta les regnes és Eugenia Bieto. ¿Com ha arribat a esdevenir, per ara, l'excepció? Bieto ha confessat que el secret ha estat treballar molt, intentar sempre fer les coses bé i creure en el que fa. I no ho va tenir fàcil, perquè no va comptar amb cap xarxa de suport familiar. Va perdre els pares quan encara era molt jove, no ha tingut germanes i va criar tota sola un fill que ja és gran.

Procedent del planter de la institució, a la qual ha lligat el gruix de la seva carrera professional, Bieto (Barcelona, 1950) posa èmfasi en l'ètica i la integritat com a part de les tasques executives dels alts càrrecs empresarials. El triplet de requisits pel qual aposta són una mentalitat flexible, perquè la globalització de l'economia imposa escenaris canviants a gran velocitat, i la necessitat d'impulsar la seva vena emprenedora.

Quan es va llicenciar en empresarials i va fer l'MBA -estudiant i treballant alhora i gràcies a un préstec- va ser l'única dona de la seva classe. Ha declarat més d'una vegada que ja està més que acostumada als ambients dominats pels homes. Quan va fer un any al capdavant de la direcció general d'Esade, Eugenia Bieto va explicar la seva experiència en una entrevista al Financial Times , la bíblia del món financer, en què va confessar que li agradaria un món dels negocis "més divers en qüestió de gènere". La clau per a l'èxit de la dona és, segons va manifestar aleshores Bieto, "aprofitar al màxim les seves habilitats per fer la feina, guanyar-se el respecte dels col·legues o companys i mai de la vida subestimar-se". I ho resumia amb un: "Sigues tu mateixa i continua intentant-ho".

El seu punt fort, en què ha treballat com a assessora, és l'emprenedoria. L'apassiona la creació i gestió de nous projectes i els d'innovació que suposin un salt estratègic important per a l'empresa. Des del Cidem va impulsar, com a subdirectora, polítiques públiques que fomenten aquest esperit emprenedor.

4. Irene Rigau. La consellera més mediàtica

És la consellera més mediàtica del Govern i també la que sembla que ha aconseguit imposar amb més convicció les seves idees a l'acció del Govern. La clau pot ser que ha tingut prou habilitat per diferenciar el seu discurs teòric sobre el que cal fer a l'ensenyament de les mesures d'ajustos que ha hagut d'imposar per mor de la crisi i la reducció del pressupost públic. El seu cavall de batalla és capgirar el "clima" de l'escola pública per assolir l'objectiu de rebaixar l'índex de fracàs escolar i millorar el nivell de lectura i de coneixements científics. Això passa, diu, per recuperar la cultura de l'esforç, reforçar l'autoritat del mestre i anar modificant el mètodes de treball a l'aula i el sistema de selecció dels mestres. Són coses, pensa, que es poden fer sense inversions més grans. "Confio en els ensenyants, saben que la situació és difícil però haurem de fer més amb menys", explica.

I és que Irene Rigau (Banyoles, 1951) fa molts anys que és al rovell de l'ou del debat sobre l'educació pública. Va estudiar psicologia i magisteri i ha exercit com a mestra en gairebé tots els nivells de l'educació pública: parvulari, infantil, secundària i universitat. També ha estat inspectora i des del 1980 és membre del Consell d'Ensenyament. És una experiència professional que ha anat paral·lela a la seva carrera política. Membre del Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya i membre de la seva executiva, és una de les persones de confiança d'Artur Mas, que ha deixat a les seves mans la direcció de les polítiques educatives i universitàries. Va ser consellera de Benestar Social entre el 1999 i el 2003 i a partir d'aquell any ha estat diputada al Parlament de Catalunya, en què va fer una forta oposició al tripartit, però va pactar amb Ernest Maragall la llei d'educació.

Tanmateix, si aquell va tenir una forta oposició del sector, Rigau, malgrat les moltes retallades i la supressió de mesures com la sisena hora, només ha hagut de fer front a alguna manifestació i sembla que ha aconseguit un cert consens. Ferma amb la defensa de la immersió i de l'escola catalana, ha esquivat gràcies a la crisi el problema de l'allau d'alumnes immigrants arribats a meitat de curs, però no l'augment de la població escolar. La seva solució: els mestres treballen més hores.

5. Joana Ortega. La primera vicepresidenta

Tot i que va començar amb mal peu en saber-se que havia inflat el seu currículum per atribuir-se una llicenciatura que no tenia, a poc a poc s'ha consolidat com un pes pesant a dins del Govern. D'ella depèn una missió tan sensible com gestionar la retallada als funcionaris i les relacions amb els ajuntaments, ofegats per la caiguda d'ingressos. Això la converteix en el blanc de les ires dels sindicats i en la persona més cobejada per alcaldes i regidors.

Ortega (Barcelona, 1959) ha fet carrera a l'ombra de Josep Antoni Duran i Lleida i amb un mentor de luxe com Domènec Sesmilo, que la situa en la graella de favorits per substituir el polític de la Franja quan decideixi fer el pas. De moment, però, es manté fidel al líder del partit, tot i que de tant en tant es permet algun gest de rebel·lia com ara participar en la consulta sobiranista del 10-A (Duran va explicar després que havia votat no, però ella no ho ha confirmat).

De moment ostenta l'honor de ser la primera dona que ha assumit les funcions de presidenta de la Generalitat: va ser el 27 de gener del 2011 durant un viatge d'Artur Mas a Perpinyà.

Abans de ser vicepresidenta es movia per Barcelona en moto, cosa que ajudava a dibuixar un perfil de mare moderna, tot i que es declara defensora de la família tradicional. Té tres fills, dos de biològics i una nena xinesa adoptada que és la nineta dels seus ulls. Té passió per Àfrica i alguna afició sorprenent com la pràctica del kick-boxing .

6.Mònica Terribas. Credibilitat i catalanitat en defensa de TV3

Més que pel càrrec que ostenta, directora de TVC, i del qual tot apunta que aviat serà rellevada, Mònica Terribas (Barcelona, 1968) ocupa un lloc d'honor en l'imaginari col·lectiu català com a icona del periodisme seriós i incisiu. Per a molts telespectadors, la credibilitat, una substància tan invisible com cobejada, és diu Mònica i va associada a una manera moderna i cosmopolita d'entendre la catalanitat, i a una pràctica del periodisme des de la independència i el rigor. Les seves entrevistes a l'informatiu La nit al dia , primer al Canal 33 i després a TV3, en què va donar la cara i va posar la veu entre el 2002 i el 2008, eren esperades per uns i temudes per altres. En tot cas, es va guanyar els favors i el respecte del públic. Per què, per què, per què? Doncs perquè va demostrar que sabia anar més enllà de l'actualitat estricta, que sabia fer d'advocat del diable amb respecte però sense concessions i que sabia furgar en les contradiccions de l'interlocutor, fos qui fos.

Obsessiva i apassionada amb la feina, va acceptar fer el salt a la direcció de TVC de la mà del govern tripartit i s'ha mantingut fins avui en el càrrec, amb un dur estira i arronsa els últims mesos per minimitzar la retallada del Govern al pressupost de la cadena, que segons ella pot debilitar-se irreversiblement fins a trencar el mirall en què es mira una bona part del país.

Formada com a periodista a la UAB, va ampliar estudis a Escòcia becada per La Caixa entre el 1990 i el 1994: es va doctorar en filosofia a la Universitat de Stirling. Professionalment, ha fet carrera a TV3 de la mà de Joaquim Maria Puyal, Mikimoto i Àngel Casas. Casada amb el també periodista Sergi Cutillas, membre de l'equip de transmissions del futbol de Puyal, amb qui té un fill. En paral·lel a l'activitat periodística, Terribas ha impartit docència a la Universitat Pompeu Fabra. La seva trajectòria li ha valgut premis com el Nacional de periodisme (2003) i el Ciutat de Barcelona (2007).

7. Esther Giménez-Salinas. Passió pel dret, connexió internacional

Doctora en dret i rectora de la Universitat Ramon Llull des del 2002, acaba de ser nomenada, com a independent, membre del consell d'administració del banc més gran d'Espanya, el Santander. És l'única espanyola de la Comissió Trilateral -un dels think tanks més poderós del món- i un dels onze membres del Consell de l'European University Association (EUA), màxim òrgan de les universitats europees. Experta en dret penitenciari i violència juvenil, a Giménez-Salinas (Barcelona, 1949) la passió pel dret li ve del seu pare, que era jurista.

8. Carme Chacón. Una ambició truncada

Un grapat de vots li va impedir ser la secretària general del PSOE i ara ha passat a un discret segon pla a l'espera d'una nova oportunitat que potser no arriba mai. Va ser la primera dona ministra de Defensa i la seva imatge passant revista amb la panxa d'embarassada es va convertir en una icona del zapaterisme. Chacón (Esplugues de Llobregat, 1971) és un producte del PSC més ambiciós, el que va concentrar tot el poder a Catalunya i va dissenyar l'assalt al PSOE. Ara ha encetat un període de reflexió com a diputada rasa. El dia que parli, però, tornarà a ocupar portades.

9. Muriel Casals. La veu cívica del catalanisme

Les formes són suaus, el fons és contundent. Presidenta d'Òmnium Cultural des del 2010, exerceix amb habilitat de veu de la consciència d'un catalanisme cívic que el 10 de juliol d'aquell any va fer un espectacular salt endavant amb la manifestació independentista del milió de ciutadans, i després amb les consultes pel dret a decidir. Ella és la cara i el verb d'aquesta Catalunya que empeny el país cap a la llibertat i d'un Òmnium renovat que no para de créixer: ja té 25.000 socis. Nascuda el 1945 a l'exili (Avinyó), és professora d'història econòmica de la UAB.

10. Pilar Rahola. Intel·lectual de combat

Fa anys que és en primera línia mediàtica, sigui a través de la política o del periodisme. Intel·lectual de combat, vehement i apassionada, va començar com a jove promesa del nacionalisme de bé i com cal, va saltar a l'independentisme més messiànic i ha acabat ocupant la influent columna que va deixar vacant Baltasar Porcel a La Vanguardia . Nascuda a Barcelona el 1958 en una família republicana i antifeixista, ha fet bandera del catalanisme, de la defensa d'Israel i del feminisme. Casada i amb tres fills, és autora d'una extensa obra que inclou un llibre reportatge sobre el president Mas.

11. Anna Veiga. Científica pionera

Va ser la mare científica del primer nadó proveta a Espanya, el 1984, i des d'aquella data la seva feina ha ajudat moltes dones a poder tenir fills. Biòloga de formació i bona divulgadora, va passar de ser pionera en la investigació de la fecundació in vitro a l'Estat des de l'Institut Dexeus a tornar a ser a l'avantguarda de la investigació com a responsable del Banc de Línies Cel·lulars del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona. Professora associada de la Universitat Pompeu Fabra, en l'actualitat és la presidenta de la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia.

12. Núria Marín. Mà esquerra femenina

Foguejada a l'ombra de Celestino Corbacho, Núria Marín (l'Hospitalet de Llobregat, 1963) és un dels valors segurs del PSC en uns temps d'inquietud. L'alcaldessa de la segona ciutat de Catalunya decideix sobre la vida quotidiana de més de 250.000 ànimes i ha aconseguit amb molta mà esquerra que el malestar social no es desbordi en barris com Collblanc - la Torrassa, la Florida - les Planes i Pubilla Cases - Can Serra, especialment castigats per la crisi i amb un índex de població immigrant molt elevat. Al carrer Nicaragua se l'escolten. Saben que no en poden prescindir.

13. Maria Reig. Activisme empresarial

Propietària d'una de les fortunes més grans del país, Reig (Barcelona, 1951) és una andorrana nascuda i arrelada a Catalunya que ha fet del grup Reig Capital un trampolí inversor que toca moltes les tecles: la banca, el sector ramader i agrícola, els purets, cadenes hoteleres o marques de luxe com Azzaro i Vasari. Però la cosa pública sempre li ha interessat. Va ser secretària d'estat de Medi Ambient del govern andorrà i va participar en l'elaboració de la Constitució del principat. Coimpulsa Barcelona Global, una plataforma ciutadana de pensament i acció que busca el desenvolupament econòmic de Barcelona.

14. Cristina Gallach. Secrets ben guardats de la diplomàcia europea i mundial

El Financial Times va escollir el 2009 aquesta periodista catalana formada en relacions internacionals a Colúmbia una de les 30 persones més influents a Brussel·les, barrejada entre polítics, alts funcionaris i acadèmics. Treballadora incansable, Cristina Gallach (Barcelona, 1960) va ser corresponsal de l'agència Efe a Moscou, on va viure el cop d'estat del 1991, i a la capital comunitària. Va ser qui va donar l'exclusiva que Javier Solana seria el secretari general de l'OTAN. I es va convertir en la seva mà dreta, com a portaveu de l'aliança militar i, després, de la política exterior europea. Segueix al consell de la UE.

15. Núria de Gispert. Sentit institucional

És una de les dones amb una carrera política més dilatada a Catalunya, una passió que li ve del seu pare, Ignasi de Gispert. Núria de Gispert (Barcelona, 1949), militant d'UDC, va entrar a formar part del segon Govern de Jordi Pujol el 1984 com a secretària general de Justícia i a partir del 1992 ja va ser consellera, primer de Justícia, després de Governació i finalment de Justícia i Interior. Ara ostenta el grau de segona autoritat institucional del país com a presidenta del Parlament, des d'on modula els ritmes dels debats legislatius. Al principi va començar amb certs titubejos, però ara ja ningú li discuteix el savoir faire .

16. Gemma Nierga. La veu més escoltada

Amb una sòlida i dilatada carrera a cavall entre la Cadena SER i TV3, Gemma Nierga (Girona, 1965) és una de les veus més familiars de la ràdio espanyola. El seu programa de tarda La ventana , que presenta des del 1997 , és líder d'audiència. De veu vellutada i tranquil·la, no va dubtar a alçar-la quan va llegir el manifest final de la manifestació de repulsa a l'assassinat d'Ernest Lluch a Barcelona l'any 2000. " Ustedes que pueden dialoguen por favor ", va etzibar a una capçalera on destacava un Aznar molt tens. Aquell gest la va convertir en un símbol a favor del diàleg i en un referent dels que creuen en la força de la paraula.

17. Carmen Mur. Única dona a la cúpula de la patronal Foment del Treball

La presidenta executiva i consellera delegada de Manpower a Espanya és l'única vicepresidenta dona amb què compta la patronal empresarial catalana Foment del Treball. La trajectòria personal i professional de Carmen Mur (Barcelona, 1947) és una història de superació, enginy i coratge, des dels seus inicis com a secretària d'una escola de secretàries. Mur insisteix que cal no tan sols aprofitar les oportunitats sinó crear-les. Aquesta empresària, que va vendre la seva empresa a la multinacional Manpower i s'hi va quedar per gestionar-la i per ampliar els serveis oferts, és una veu experta en matèria laboral.

18. Imma Tubella. Rectora de la UOC. Internet i identitat

Si parlem de comunicació i identitat, Imma Tubella (Bisbal d'Empordà, 1953), rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) des del 2005, és un nom de referència. Defensora de reinventar la universitat, ha tingut i té un paper actiu en l'àmbit audiovisual. Creu en internet com a eina d'integració social, eina de la qual la UOC, amb 44.000 estudiants -la segona del país- fa un ús intensiu. Tubella practica un sobiranisme antivictimista, consistent a buscar més fortaleses internes que enemics externs. Està casada amb Eduard Vinyamata, amb qui és coautora d'assajos sobre el nacionalisme.

19. Ester Pujol. Cervell editorial de Grup 62

Directora editorial del Grup 62, el conglomerat editorial més potent en català, Ester Pujol (Manlleu, 1967) decideix el que bona part dels lectors d'aquest país podem triar a les llibreries. Es va formar al segell de Columna, on va entrar de la mà de Jordi Puntí, amic d'infància, i on va tenir de mestres Miquel Alzueta, Àlex Susanna i Ricard Badia. Llicenciada en història, el seu èxit editorial més sonat ha estat la trilogia Millenium , de Stieg Larsson. És mare d'un fill i llevadora de molts llibres i defensa la idea que un bestseller , pel fet de ser-ho, no vol dir que sigui mala literatura.

20. Mariona Carulla. Al capdavant del Palau de la Música

Una de les filles de l'empresari i mecenes catalanista Lluís Carulla, Mariona Carulla, nascuda a Barcelona un 8 de març -Dia Internacional de la Dona- del 1944, s'ha fet càrrec de remuntar el Palau de la Música després del saqueig de l'anterior president, Fèlix Millet. Membre del consell d'administració de la multinacional familiar Agrolimen -Evax, Ausonia, Tampax, Dodot, Pans&Company, Bocatta, FresCo, El Pavo, Affinity i Mont-Ferrant-, que factura 1.600 milions d'euros anuals, és vicepresidenta de la Fundació Carulla, dedicada a promoure la llengua i la cultura catalanes.

21. Isona Passola. Passió pel cine i pel país

La passió per la cultura i el país li ve del seu pare, l'activista antifranquista i empresari Ermengol Passola -propietari de Mobles Maldà i impulsor de la Nova Cançó-. Ella l'ha traslladat al cinema fins a esdevenir una singular i lluitadora productora (Massa d'Or), guionista i cineasta independent, a la qual finalment ha arribat l'èxit amb la multipremiada Pa negre , dirigida per Agustí Villaronga i amb la qual ha optat als Oscars. Entre els seus últims títols hi ha el documental Cataluña-Espanya. Des de fa uns mesos forma part del Consell de la Cultura de Barcelona.

22. Carme Ruscalleda. Cuinera tres estrelles

És una de les poques dones que ha entrat a l'Olimp de les tres estrelles Michelin. De formació autodidacta, Carme Ruscalleda (Sant Pol de Mar, 1952) ha aconseguit imprimir personalitat pròpia a la cuina catalana innovant des de la tradició i els productes de proximitat. Dirigeix tres restaurants que tenen, tots, estrelles Michelin: el de Sant Pol, l'original on va guanyar-se el prestigi pas a pas des de la seva obertura el 1988; el del Japó, obert el 2004 amb el mateix nom de Sant Pol, i un a Barcelona, el Moments. Exemple de dona emprenedora, és una gran divulgadora de la bona cuina.

23. Carmen Cervera. La baronessa col·leccionista

Carmen Cervera (Barcelona, 1943) és una de les catalanes més famoses i glamuroses, tant pel seu paper com a mecenes -és propietària d'una importantíssima col·lecció d'art- com per la seva vida intensa, que l'ha fet personatge habitual de les revistes del cor. El seu segon matrimoni, amb el baró i milionari suís Hans Heinrich von Thyssen-Bornemisza, va ser determinant perquè la col·lecció Thyssen es quedés a Espanya -bàsicament a Madrid i, en una petita part, a Barcelona- i ara té en projecte crear una subseu de la seva pròpia col·lecció a Sant Feliu de Guíxols, on estiueja.

24. Montserrat Vendrell. Lidera Biocat, clúster català

Directora general de Biocat, clúster de més de 450 empreses de biotecnologia, biomedicina i tecnologies mèdiques creat el 2006, Montserrat Vendrell també és membre del Consell de la Cultura de Barcelona. El conjunt d'empreses catalanes té una facturació estimada de 15.600 milions d'euros a l'any. Nascuda a Barcelona el 1964, Vendrell és doctora en biologia molecular per la UB i va ampliar estudis a l'Institut Roche de Biologia Molecular, a Nova Jersey (EUA). Abans de posar-se al capdavant de Biocat, havia dirigit el Parc Científic de Barcelona (1997-2007).

25. Teresa Forcades. La religiosa heterodoxa

Monja benedictina, metge i teòloga, des de Montserrat predica el seu feminisme eclesial, denuncia el negoci de les multinacionals farmacèutiques i defensa l'homosexualitat. La seva figura heterodoxa l'ha acabat convertint, sense proposar-s'ho, en una de les dones més populars de Catalunya. Hi ha ajudat de manera decisiva la paròdia de què és objecte al programa Polònia de TV3. Nascuda al barri de Gràcia de Barcelona el 1966, va estudiar medicina a la seva ciutat i als EUA, on després es va doctorar en teologia ni més ni menys que a Harvard. Fa 15 anys que viu al monestir de Sant Benet.