Leonor Ferrer, la revolució silenciosa d’una dona avançada al seu temps
L'exposició ‘Una vida entre línies' posa en valor al Palau Robert el llegat de la primera delineant de l'Estat
BarcelonaLa sala 4 del Palau Robert acull fins al 2 de febrer l’exposició Leonor Ferrer. Una vida entre línies. La mostra proposa una relectura i aprofundiment de la seva trajectòria professional i vital, llegeix entre línies la seva correspondència i porta al present les petites revolucions silencioses que va dur a terme en el seu temps. Es tracta d’una iniciativa conjunta de la Direcció general de Difusió i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, comissariada per Noelia Ramos, de l’ICGC.
L’any 2024 la Generalitat de Catalunya commemora el 150è aniversari del seu naixement. Ferrer va ser la primera dona a l’estat espanyol a aconseguir el títol de delineant, l'any 1905. Durant més de 30 anys va treballar com a cap de delineació a diverses companyies telefòniques, on va arribar a dirigir un equip format per homes i dones.
Ferrer va apostar per la delineació com a sortida professional per a les dones de caràcter tècnic i, per tant, ben remunerada. És per aquest motiu que va impartir cursos d’aquesta matèria a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i, fins i tot, va crear la seva pròpia acadèmia de delineació. Al seu arxiu personal es plasma el seu activisme en camps com l’educació, l’emancipació i la presència de la dona en tots els àmbits de la societat.
La catalana va ser una dona pionera en un camp molt masculinitzat en el context històric i social en què va desenvolupar la seva activitat. A més de dedicar-se a les campanyes d’aixecament de les línies elèctriques, va ser una apassionada de la cartografia i va aplegar una bona col·lecció de mapes. El seu fons documental es conserva a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
En el marc d’aquesta commemoració i al voltant de l’exposició el 20 de novembre (11 h) es farà un itinerari per Poble-sec per conèixer el seu entorn veïnal i històric. A més, el 22 de novembre (18 h) la comissària Noelia Ramos oferirà una visita guiada a l’exposició. Les dues activitats requereixen inscripció prèvia. El 22 de gener (17.30 h) es farà una taula rodona sobre la presència de noms de dones a les ciutats a l’espai públic.
“A Catalunya, la cultura, el coneixement, la ciència, tant teòrica com aplicada, han exercit un paper clau a la nostra història. Han estat, i continuen sent, pilars essencials en la construcció de la nostra identitat col·lectiva. Aquesta exposició és un homenatge i una afirmació del talent femení de Catalunya. Celebrem ser una terra de dones excepcionals, que han deixat una empremta indeleble gràcies a la seva dedicació, el seu rigor i la seva excel·lència professional”, diu Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.
Procés de recerca
La commemoració del 150è aniversari de Leonor Ferrer ha estat precedida per un exhaustiu procés de recerca. L’any 2009, familiars de la delineant van visitar la Cartoteca de Catalunya per explorar el valor de la seva col·lecció de mapes de ciutats. Encara que la col·lecció era limitada, els mapes es trobaven en excel·lent estat i reflectien l’interès de Ferrer per crear la seva pròpia cartoteca. Finalment, la família va dipositar a l’ICGC no solament els mapes sinó tot l’arxiu personal i professional de Ferrer.
Per valorar adequadament la tasca de Leonor Ferrer com a cartògrafa i activista en la professionalització de les dones, el departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica va proposar que el 2024 es commemorés oficialment el 150è aniversari del seu naixement.
L’Ajuntament de Barcelona va aprovar la nova denominació d’un carrer al Poble-sec, al costat de la seu de l’ICGC, que durà el seu nom. L’actualitat de totes les activitats entorn de l’exposició es poden seguir a la web anyleonorferrer.gencat.cat.