La violència vicària, una dura realitat que cal fer visible

La violència vicària: l’agressor exerceix la violència sobre els seus fills per fer mal a la parella

La violència vicària és aquella en què l’agressor exerceix violència sobre els seus fills per fer mal a la seva parella. Es tracta d’una realitat que, tot i ser poc freqüent, cal fer visible. En la majoria de casos es tracta de violència exercida pels pares contra els fills i filles amb la finalitat de provocar un dany psicològic a la mare, tot i que també pot ser a la inversa.

Es prohibeixen les visites, les estades i les comunicacions amb el maltractador quan hi ha indicis fonamentats de violència masclista 

El Govern ha aprovat un decret llei per protegir la vida i la seguretat dels infants víctimes de la violència vicària. La normativa modifica els articles del Codi Civil de Catalunya i prohibeix les visites, les estades i les comunicacions amb el maltractador quan hi ha indicis de violència masclista fonamentats judicialment. També si hi ha un procés penal obert per delicte contra la vida, la integritat física o moral, la llibertat o la identitat sexual.  

La nova llei és adreçada als progenitors violents, siguin homes o dones

La llei parla de progenitors. Per tant, pot ser el pare o la mare, ja que el marc legal s’adapta també als nous models de família. En tot cas, les dades del CGPJ (Consejo General del Poder Judicial) en el conjunt de l’estat espanyol per a l’any 2019 mostren que la majoria de morts de nens i nenes per violència vicària es produeixen durant les estades amb el pare. D’altra banda, de les 47.000 ordres de protecció a la dona que es van atorgar el 2019 a l’estat espanyol, només en un 3% es van suspendre les visites entre infants i progenitors. 

Les suposades denúncies falses són el 0,01% del total, el mateix percentatge que en qualsevol altre delicte

¿Aquesta reforma pot comportar un augment del recurs a la via penal amb denúncies falses de violència de gènere dirigides a impedir la custòdia o la guarda compartida dels fills? Les dades de la Fiscalia General de l’Estat contradiuen aquesta hipòtesi. De les 150.785 suposades denúncies falses per violència de gènere en tot l’estat espanyol el 2020, només 16 estan en seguiment per possible falsedat, és a dir, un 0,01% del total. És el mateix percentatge que en qualsevol altre delicte. A més, la mera denúncia no suposa la pèrdua de drets del progenitor, com les visites, sinó que calen indicis fonamentats i la resolució d’un jutge.

En els casos en què fins ara es permetien les visites, aquestes es revocaran per assegurar la màxima protecció

La nova normativa aprovada modifica els articles del Codi Civil de Catalunya relatius a la guarda, les estades i les comunicacions dels fills. Per tant, les visites en casos de progenitors violents s’hauran de suspendre. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, justifica la necessitat del caràcter retroactiu del decret llei sobre violència vicària perquè “cada hora compta a l’hora de protegir els més febles, que són els menors, de qualsevol tipus de violència familiar o masclista produïda o perpetrada per qualsevol dels seus progenitors”. 

Fins ara no es protegia suficientment els infants de la violència vicària perquè la jurisprudència reflectia que un progenitor violent amb la parella podia ser igualment bon referent per als fills

Si un progenitor ha estat violent amb l’altre progenitor, no podrà ser un bon referent per als fills, com sí que reflectia fins ara la jurisprudència. Aquest model s’ha basat tradicionalment en què, en interès del menor, cal mantenir les relacions pares-fills fins i tot en casos de violència cap a la dona. Aquesta creença es basa en una manera d’entendre la relació pares-fills estereotipada que prescindeix de la valoració del pare per complir les seves responsabilitats. Cal garantir la seguretat dels nens i nenes amb els seus pares, però molt especialment en els casos en què hi ha un règim d’estades amb progenitors violents.