Josep Manuel Rueda: "Volem que la societat catalana sigui avançada patrimonialment parlant"

BarcelonaEl 2013 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va crear l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, una empresa pública amb la funció de gestionar els museus propietat del Govern i els monuments i jaciments arqueològics que en depenen. L'altra gran branca d'aquest ens és engegar polítiques que fomentin l'ús del patrimoni. Director des del juny del 2018, Josep Manuel Rueda ha sigut l'encarregat d'obrir una nova etapa a l'Agència, ja consolidada i encarant els nous reptes de futur.

Fa poc més d'un any que és al capdavant de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Amb quin esperit va acceptar el càrrec?

Pensàvem que s'havia d'acabar de definir cap on s'orientava l'Agència. No va ser complicat, i de seguida vam trobar el nínxol apropiat, evidentment sense anar en contra de la filosofia de la curta història de l'Agència: dedicar-nos a la gestió i al foment de l’ús del patrimoni.

En quin punt es troba l'Agència avui dia?

Treballem en moltes direccions. Principalment, potenciant la restauració i conservació de monuments propis. Estem licitant projectes per valor d’11 milions d'euros: hem tancat un finançament per a la cartoixa d'Escaladei que executarem l'any que ve i que supera els 2.600.000 €. També m'agradaria destacar la inversió de la vil·la romana dels Munts i Empúries, tots dos en el programa de Patrimoni en Acció de Cultura i La Caixa, o una inversió a la Fàbrica Asland, a Castellar de N'Hug. Tenim diversos projectes en aquest sentit.

De cara a l'any que ve, volem millorar la infraestructura d'alguns museus: millorar les teulades del Museu d'Arqueologia de Catalunya, la climatització de les sales del Museu de la Ciència i la Tècnica o la reforma museogràfica dels museus, tant d'arqueologia com d'història.

També hi ha els programes de foment de l'ús del patrimoni.

Sí, teníem els que ja funcionaven i que encara hem potenciat més. És el cas del Monument Favorit dels Catalans, que fem amb la revista Sàpiens i Catalunya Ràdio, o les Jornades Europees de Patrimoni, que han superat els 48.000 usuaris aquest octubre. També hem fet unes jornades sobre noves tecnologies aplicades al patrimoni, amb més de 200 participants i ponents de primera línia europea. Aquests en són alguns, però n'estem creant de nous: sobre el patrimoni del Pirineu, el Barroc de la Catalunya Central, sobre noves tecnologies... El ventall d'actuacions és molt ampli.

I el programa de rutes?

Ara reformem el carnet de la Ruta del Cister, en la qual nosaltres participem amb el monestir de Santes Creus. I estem estudiant la possibilitat de fer un ticket pass unificat per a tots els equipaments de la Generalitat de Catalunya.

Pensem en el millor escenari per a l'Agència. Quin seria?

Deixar tot el patrimoni monumental i arqueològic en perfecte estat de revista, això ha de ser el primer, perquè sense tenir-ho tot de la millor manera, no es pot avançar. Respecte als museus, cal que tots fem un pas endavant en la línia que hem esmentat abans.

A més, m'agradaria que l'agència es convertís en el referent del turisme patrimonial i cultural, i això va lligat amb el que comentàvem. Assolir-ho en aquest període és el meu gran objectiu: volem que la societat catalana sigui avançada patrimonialment parlant.

En el cas dels museus hi ha una pregunta que sempre ve al cas. S'hi destinen prou recursos?

Probablement no, perquè la realitat és la que és: estem en un moment de bloqueig a l'Estat i amb una relació de finançament complexa. A més, la situació econòmica no és la millor, tot i que intentem arribar al màxim, destinant-hi tots els diners que ens són possibles. Amb el que tenim, hem aconseguit moltes coses.

Som conscients del patrimoni que tenim?

Generalment no gaire. Cert és que hi ha gent molt interessada, que el visita i en gaudeix. Però hi ha una gran massa de persones que no han acabat de descobrir-lo, i aquesta és una part de la nostra feina: que el patrimoni passi bé i l'experiència de visitar-lo sigui positiva.

Per aconseguir-ho, hem de tenir una comunicació molt bona. Ens estem fixant en experiències d'agències semblants a la nostra, com l'escocesa, perquè hem de fer-hi més fàcil l'accés.

Com podem aconseguir que tot el patrimoni sigui popular?

Som conscients que no podem dedicar el mateix esforç a tots el monuments. Actualment n'hi ha disset en què actuem amb molta intensitat, però en tenim al voltant d'una trentena. Encara hi ha camp per córrer, i de mica en mica anirem ampliant els objectius.

A més, el patrimoni es mou, creix. Fa res ens ha arribat la gestió de dues cases de Carles Fontserè a Porqueres: el taller on treballava i on vivia. Tot això s'ha anar explotant, però hem d'anar pas a pas i sense descuidar res.

¿L'aplicació de l'article 155 seria molt perjudicial per al nostre patrimoni?

No la volem ni imaginar. Suposaria escapçar tota la nostra organització i fer-la depenent. Sé que hi ha el perill que passi, però siguem conscients que necessitem una maquinària que funcioni, i no pas res que paralitzi.