La Generalitat crea l’oficina del pla pilot per implementar la Renda Bàsica Universal
Es farà una prova pilot durant dos anys per veure com es podria aplicar a tot Catalunya aquesta ajuda universal, individual i no condicionada a cap requisit
La Generalitat ha creat l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal, una de les mesures recollides als acords entre les formacions independentistes per a la investidura i que està dirigida pel sociòleg Sergi Raventós. La Renda Bàsica Universal és una assignació monetària equivalent al llindar de la pobresa que es basa en tres principis: individualitat, universalitat i incondicionalitat. Per tant, la rep tothom. Com que és una mesura de política social d’accés a una renda i un mecanisme de redistribució de la riquesa, podria fer front a diversos problemes com la pobresa, l’atur, la precarietat laboral, la desigualtat de gènere, els malestars psicològics i l’estrès que generen les inseguretats i dificultats econòmiques.
En els propers dos anys, aquesta oficina del Govern (adscrita al Departament de la Presidència) liderarà una prova pilot que es farà en dos segments de la població i que servirà per analitzar la viabilitat de la mesura i com es podria aplicar a tot Catalunya.
Catalunya, amb dades del 2020, tenia un 26,3% de la població en risc de pobresa o d’exclusió social i, si ens referim a la infància, trobem un 35,9% dels i les menors de 18 anys en risc de pobresa o d’exclusió social. La iniciativa de la Generalitat, per tant, vol analitzar aquesta realitat més propera i se sumarà al conjunt de proves d’aplicació d’aquesta renda que des de fa molts anys s’estan realitzant arreu del món, com ara a Canadà, EUA, Àfrica, Índia, Finlàndia, Països Baixos, Barcelona, Alemanya, Brasil o Corea del Sud, entre d’altres.
Els pilars de la Renda Bàsica Universal
Fa molts anys que es ve parlant de la Renda Bàsica Universal, principalment en contextos més especialitzats i acadèmics. En els darrers anys i sobretot des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19 han augmentat els articles, manifestos de moviments socials i també el suport d’entitats i de personalitats que han facilitat a sectors cada cop més amplis de la població, aproximar-se a una mesura política que serà ben present en les nostres societats els pròxims anys.
La renda bàsica no és una subvenció, un subsidi o un sistema de protecció social condicionat. No cal demostrar un determinat estat de pobresa, estar cercant feina o haver perdut la feina. La incondicionalitat és una característica distintiva d’aquest tipus de renda. La fa diferent de totes les prestacions d’atur, rendes mínimes de pobresa, Ingrés Mínim Vital o la mateixa Renda Garantida de Ciutadania actual. Es percep abans d’entrar en una situació de pobresa, és preventiva. No es percep quan has caigut ja en la pobresa o l’extrema pobresa.
La incondicionalitat té diversos avantatges respecte a les prestacions condicionades. D’entrada, té una simplicitat administrativa que la fa més àgil i efectiva. A la pràctica, es tradueix en una transferència mensual a totes aquelles persones ciutadanes o acreditades en un espai determinat.
Un segon avantatge de la renda és que permet evitar l’estigmatització dels perceptors. No els cal identificar-se com a pobres, malalts, persones amb discapacitat, etc. Està estudiat que hi ha una proporció de gent que no accedeix als subsidis condicionats per les dificultats d’accés, pel desconeixement, per no disposar de tota la documentació justificativa i també per no voler donar explicacions sobre la seva vida.
Evitar la “trampa de la pobresa”
I un altre avantatge és que la renda bàsica universal permetria superar el problema anomenat “trampa de la pobresa” que es dona quan les persones que perceben un subsidi es frenen i descarten cercar una feina remunerada amb un salari d’un import similar pel fet que suposaria la pèrdua de l’esmentat subsidi i, dificultat de tornar a recuperar-la en cas de pèrdua de la feina.
En el context de l’actual mercat laboral substituir i renunciar a un subsidi estable, periòdic i regular per un salari probablement inestable i mal pagat d’una ocupació en molts casos precària no sembla una opció d’allò més oportuna i racional. Amb aquesta renda, al ser incondicional, pel fet de treballar en una feina remunerada no implicaria perdre-la. Podem acumular diversos ingressos i en el cas que superin determinat llindar haurem d’ajustar comptes amb el sistema impositiu.
