Estimar el teu cos és estimar-te

“Estàs més prima, oi?”. “T'has fet alguna cosa al cabell? Sembles més jove”. “Avui estàs molt guapa”. Si ets dona segurament hauràs sentit aquests comentaris, perquè és una constant en el nostre dia a dia. Premien que ens aprimem, que ens esforcem per aparentar menys edat, per encaixar en el motlle del cos que s'espera de les dones, prim i jove. La pressió per mantenir-se jove afecta el doble de dones que d'homes. Mentre que el 50% de les dones utilitza quotidianament productes i tractaments estètics, només un 7% dels homes ho fa, segons un estudi de la federació Setem.

Totes aquestes exigències sobre els nostres cossos comporten que sentim vergonya del nostre propi cos, que mai n’estiguem contentes i que, en conseqüència, ens esforcem en canviar-lo o amagar-lo. Si la bellesa és estar prima i ser (o semblar) jove, quan no hi donem resposta no ens sentim satisfetes amb ser tal com som, perquè no complim amb els ideals que ens han marcat. O hi complim, però sempre amb la por de deixar-ho de fer, i aquest temor ens fa activar mesures de prevenció com cremes contra les arrugues, règims alimentaris o tints pels cabells. Per por a ser un cos fora de la norma. “La pressió estètica és una forma de violència que ens vol disciplinar a totes les dones, indicant què i quant hem de menjar, com hem de vestir o com podem evitar que el nostre rostre o el nostre cos expressin l'edat que tenim”, denuncia la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre.

Els canons estètics produeixen i perpetuen estereotips i discriminacions de gènere, però també racials i capacitistes. El cos ideal, al qual ens fan aspirar els cànons estètics, ha de ser capaç de fer-ho tot i ha de respondre als ideals de la blanquitud. Desirée Bela-Lobeddee, escriptora i activista afrofeminista i antirracista, ho denuncia al seu llibre Ser mujer negra en España: “Dins del cànon de bellesa eurocèntrica (cabell llis i llarg, pell clara, figura prima) les dones no blanques no encaixem. Bé, és que ni tan sols moltes dones blanques encaixen dins del cànon, per què ens hem d'enganyar. Tanmateix, amb l'exotizació, algunes tenen la sort de ser considerades guapes. Podem ser guapes, però poc, d’acord? No massa. I d'aquí la frase en qüestió: per ser negra ets molt guapa”.

Prou pressió estètica

El Pla d'acció per combatre la pressió estètica, impulsat per la conselleria d'Igualtat i Feminismes, conté mesures i actuacions per avançar en l'erradicar la violència contra els cossos de les dones. També busca incrementar la consciència social sobre com impacta la pressió estètica en el benestar físic i emocional de les persones al llarg de tota la vida, especialment la de les dones.

Entre les mesures, la conselleria ha iniciat la investigació d'una cadena multinacional de roba que només ofereix les talles més petites, XS i S. “Si una noia va a comprar roba a una botiga estàndard, i cap peça de roba és de la seva talla, quin missatge li estem enviant? Què se li està dient sobre el seu cos?”, denuncia Verge. “Hem de trencar amb aquests mecanismes socials que fan que odiem els nostres cossos”, conclou. La denúncia s'emmarca en l’eix de discriminació per aparença física inclòs a la Llei 19/2020, que en reconeix 11 tipus més. Qualsevol persona que pateixi una discriminació, la pot denunciar omplint aquest formulari.

A Barcelona, 6 de cada 10 noies adolescents senten insatisfacció amb el seu cos i l'aspecte físic és el principal motiu de discriminació, segons un estudi recent de l’'Agència de Salut Pública de Barcelona. En aquest sentit, el Pla presentat per Igualtat i Feminismes conté altres accions per combatre la pressió estètica que afecta a les joves, com la incorporació de continguts educatius sobre la pressió estètica i els seus efectes a les escoles i instituts, o el disseny d'una campanya de sensibilització a les xarxes socials dirigida especialment a la gent jove, sobre l'ús dels filtres i retocs fotogràfics a les xarxes socials i en la publicitat. A més, a petició del Departament d'Igualtat i Feminismes, l'Agència Catalana de Consum examinarà com s’està aplicant en la pràctica la regulació europea de talles a les botigues de roba: una talla M o L ha de tenir sempre la mateixa mida, sigui quina sigui la marca o la botiga.

“S'ha acabat que només un tipus de cos sigui vàlid. La societat és diversa, les dones som diverses, els nostres cossos són diversos. Hem d'avançar cap a un consens social que acompanyi aquesta diversitat”, reivindica Verge, mentre recorda que “el control sobre els nostres cossos és una arma del patriarcat, i ja n'estem fartes. Avui i aquí diem prou, i amb el Pla d'acció per combatre la pressió estètica reivindiquem que tots els cossos són possibles i legítims”.