L’herpes zòster, o el famós Foc de Sant Antoni
Més del 90% dels adults s’han infectat alguna vegada amb el virus varicel·la zòster, i prop d’un terç de persones d’entre 50 i 90 anys podrien patir l’anomenat Foc de Sant Antoni, que és una reactivació d’aquest virus
L’herpes zòster és una granellada que apareix en forma de petites butllofes a la pell, normalment al tronc, tot i que també pot aparèixer a l’abdomen, a les cames o a la cara. El causa la reactivació del virus de la varicel·la zòster. Qualsevol persona que hagi passat la varicel·la pot desenvolupar un herpes zòster més endavant, perquè el virus es manté en el seu sistema nerviós en estat latent, com si estigués adormit, durant la resta de la seva vida.
Per tant, les persones de més de 50 anys, igual com les persones que, al marge de la seva edat, tinguin un sistema immunitari debilitat (estan immunocompromesos), tenen un risc més elevat de patir herpes zòster, de tenir-lo més d’una vegada i, eventualment, de patir complicacions associades. Donades les circumstàncies mencionades, inclosa una immunodebilitat per malaltia o per tractament, si el virus es reactiva causa l’herpes zòster.
Entre els primers símptomes tenim l’aparició de dolor intens, sigui per cremor o per picor. Allà on aparegui l’erupció coincidirà amb els nervis on el virus va estar latent. Passats uns dies, apareixen a la pell petites butllofes, similars a les de la varicel·la, normalment restringides a una única zona del cos. En general, serà al voltant de la cintura o a l’esquena, i amb menys freqüència pot aparèixer als braços o a la cara, on podria afectar tant als ulls com a l’oïda o la boca. El diagnòstic se sol confirmar tot just amb la granellada a la pell, tot i que en alguns casos la confirmació es fa mitjançant alguna prova específica.
![La granellada de l'herpes zóster la provoca reactivació del virus de la varicel·la zòster](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 6190 4126"%3E%3C/svg%3E)
Evolució
En la majoria dels casos, la granellada i el dolor desapareixen en un període d’entre dues a quatre setmanes, per bé que entre un 5% i un 30% dels casos els pacients continuen patint un cert dolor, constant o intermitent, fins i tot després que l’erupció hagi desaparegut. Aquesta complicació és la més freqüent del Foc de Sant Antoni i es denomina neuràlgia postherpètica.
El dolor que provoca la neuràlgia postherpètica persisteix durant més de 3 mesos i pot arribar a durar fins i tot anys.
Els pacients que l’han patit el descriuen com una sensació elèctrica, de cremor o punxant, a la zona afectada. A vegades el dolor és tan intens que pot arribar a ser incapacitant i afectar la qualitat de vida de qui el pateix.
En algunes ocasions, quan l’herpes zòster succeeix a la cara, l’evolució pot associar-se a complicacions greus com la pèrdua de visió o d’oïda, o la paràlisi temporal o permanent dels músculs de la meitat de la cara afectada.
Actualment, l’herpes zòster no té cura: no es pot eliminar el virus de l’organisme. Però hi ha mesures de prevenció de les quals pot informar el metge de capçalera, i també tractaments antivirals idealment per a les primeres 72 hores des de l’aparició de l’herpes zòster.
