L’habitatge empobreix infants i adolescents

L’habitatge és un element cada cop més determinant a l’hora d’abordar la pobresa infantil. No es tracta només de tenir un sostre, també cal disposar d’un espai per al desenvolupament físic i emocional. Malauradament, a Catalunya, un de cada tres nens, nenes i adolescents es troben en risc de pobresa o exclusió social, una de les pitjors dades de la Unió Europea. Jo també visc aquí, el darrer informe presentat per UNICEF Espanya sobre habitatge, pobresa i drets de la infància, constata que els infants i adolescents al nostre país assumeixen càrregues especialment pesades relacionades amb l'habitatge i, malgrat això, no se'ls té en compte a l'hora de prendre mesures relatives a aquesta matèria. "Cada vegada més, l’habitatge és un factor important d'increment de la pobresa infantil. No obstant això, la infància està pràcticament invisibilitzada en les polítiques públiques relatives a aquest àmbit. La infància ha de ser tinguda en compte", assegura José María Vera, director executiu d'UNICEF Espanya.

Les causes i les conseqüències

El 16,7% de les llars amb infants no poden mantenir la casa a una temperatura adequada durant l'hivern, més de mig milió d’infants i adolescents a Espanya viuen en un habitatge que pateix carències greus, i un 11,5% viuen en una llar amb sobrecàrrega de despeses d’habitatge, és a dir, que hi destina com a mínim el 40% de la seva renda.

Són diverses les causes que fan que l’habitatge sigui cada cop menys accessible per a les famílies amb infants, especialment per aquelles en situació més vulnerable, com per exemple la pujada de preus, al convertir-se l’habitatge en un bé d’inversió sovint amb finalitats especulatives i no en un bé d’ús; la falta d’habitatge de lloguer; l’escassetat d’habitatge públic; però també les creixents situacions de discriminació i barreres en l’accés per raó d’origen, ètnia o nacionalitat, o pel tipus de família, com les monoparentals. Això fa que moltes famílies amb infants hagin de viure amuntegades o en habitatges precaris o infrahabitatges. Alhora, el seu cost excessiu fa que moltes disposin de menys recursos per a la criança dels nens i les nenes i es vegin obligades a retallar altres despeses fonamentals, cosa que situa cada vegada més infants en la pobresa.”

Al nostre país la falta d'inversió en protecció social a l'habitatge coincideix amb la baixa inversió en protecció social de la infància, i això té implicacions econòmiques i socials a llarg termini: s’estima que la pobresa infantil té un cost anual de més del 5,1% del PIB.

La manca d'un habitatge adequat comporta un seguit de conseqüències que repercuteix en els drets de la infància i afecta el seu nivell de vida i les seves oportunitats de present i de futur. Viure en condicions precàries té efectes en la salut física i mental; són nens i nenes que passen massa fred o calor a casa, tenen més risc de patir accidents domèstics relacionats amb incendis o intoxicació quan s'utilitzen alternatives al subministrament energètic com ara espelmes o estufes. La incertesa que els suposa aquesta inseguretat residencial pot fer que somatitzin l’estrès del seu entorn familiar. Unes situacions que també repercuteixen en l’educació dels infants, que solen tenir més dificultats per avançar amb normalitat en l’educació obligatòria perquè no tenen un espai on concentrar-se ni recursos bàsics com llum o temperatura adequades. També es ressenten el seu arrelament a l’entorn i la seva inclusió social. Tot això impacta negativament en els nens, nenes i adolescents exposats a aquestes situacions. que viuen en llars precàries.

RECOMANACIONS PER GARANTIR EL DRET A VIURE EN UN HABITATGE DIGNE I ADEQUAT

Tenint en compte que viure en un habitatge adequat és un dret dels infants en si mateix, però també és una condició necessària per a l’adequat exercici d’altres drets, aquestes són algunes de les recomanacions d’UNICEF Espanya

- Implementar la Garantia Infantil Europea. Impulsar i dotar de recursos les mesures vinculades a l’habitatge d’aquesta iniciativa orientada a abordar la pobresa infantil i fomentar la igualtat d’oportunitats

- Més habitatge públic. Augmentar el parc públic d’habitatge social en règim de lloguer i que aquest reuneixi les condicions adequades per a famílies amb nens i nenes.

-Un habitatge adequat. Més ajudes per garantir l’accés a un habitatge adequat i per a la seva rehabilitació i condicionament, aixi com la prohibició dels desnonaments quan a la llar hi viuen nens, nenes i adolescents en situació de vulnerabilitat i no hi ha una alternativa habitacional digna.

- Millora de les dades sobre on i com viu la infància i l'adolescència, i incorporar-hi la participació infantil.

- Desenvolupar amb mesures concretes el concepte “especial atenció” a les famílies i llars amb infants, previst a la llei per al dret a l'habitatge perquè els programes d'ajuda a l'habitatge tinguin en compte les famílies amb infants, entre altres mesures.

-Disposar d’eines d’anàlisi de l’interès superior de l’infant a la normativa, politiques i programes i que tinguin en compte les necessitats de la infància i l’adolescència, així com criteris unificats pel que fa la valoració de la seva vulnerabilitat social i garanteixin que siguin informats i escoltats en procediments de desnonament.

- Erradicar el barraquisme i l’infrahabitatge. Desenvolupar una estratègia estatal per erradicar els assentaments xabolistes i d'infrahabitatge.

-Millora de l’espai públic i els equipaments perquè donin resposta a les necessitats dels infants, especialment en els entorns on es concentren les situacions de vulnerabilitat.

- Empadronament lliure d’obstacles. Garantir un empadronament que permeti als infants, i les seves famílies, accedir de manera plena i normalitzada als serveis socials, de salut i educació.

- Desenvolupar polítiques socials que previnguin la situació de sensellarisme en els joves procedents del sistema de protecció a la infància.

- Oferir solucions residencials segures per a la infància beneficiària de protecció internacional.