L’escola, més connectada als equipaments del barri

La necessitat d’esponjar les aules a causa de la pandèmia ha fet que bona part de l’alumnat d’una quarantena d’escoles de Barcelona hagi fet classes aquest curs en museus, biblioteques, centres cívics... S’han establert vincles entre aquests espais i l’alumnat, probablement per sempre

Alumnes de l'Escola Duran i Bas fent classe a la Biblioteca Montserrat Abelló
07/06/2021
5 min

“S’han endut de préstec a casa, per llegir, més de 1.000 llibres durant el curs. I tots, absolutament tots, han tornat. Sobretot s’han endut còmics, novel·les juvenils, llibres d’imaginació i de coneixement, de temes com ciència o biografies. Els nens han agafat molts còmics i manga, i les nenes narrativa”, explica Neus Montserrat, directora de la Biblioteca Montserrat Abelló, de les Corts. “Cada dia, durant mitja hora, després de dinar era el seu moment per estar a la zona dels llibres de la biblioteca”, diu la Neus. “La major part eren usuaris habituals de la biblioteca, però jo crec que a partir d’ara en vindran més i tot. Ara són grans prescriptors de lectures!”, revela. 

Aquest és un dels molts elements positius que ha suposat el fet que s’hagin hagut d’esponjar les aules a causa de la pandèmia de covid-19, perquè els grups bombolla no tinguessin contacte entre ells. A l’inici del curs les escoles van haver-se de reorganitzar per crear espais. Algunes zones que no s’aprofitaven van esdevenir aules, alguns gimnasos van passar a acollir altres activitats (i, esclar, la gimnàstica s’ha hagut de fer a l’aire lliure)... Per això s’han fet classes en nombrosos equipaments propers a alguns centres escolars, com ara museus, centres cívics, biblioteques i casals de barri. Aquesta experiència win-win ha estat impulsada per l’Ajuntament a través del projecte “Ampliem espais educatius als barris”. 

La convivència entre els alumnes i els usuaris de la Biblioteca Montserrat Abelló ha estat positiva

Una cinquantena de nens i nenes de 6è de primària de l’Escola Duran i Bas han anat a escola durant aquest curs que ja arriba a la recta final en diversos espais d’aquesta biblioteca de les Corts, concretament en dos espais polivalents i a la sala d’actes, ubicats a la segona planta. Oberta fa pocs anys, aquesta biblioteca que du el nom de la poeta i traductora Montserrat Abelló està situada en una antiga fàbrica tèxtil. La nau ha estat rehabilitada amb gran elegància i tenint molt en compte els criteris de sostenibilitat i eficiència energètica (control domòtic de la llum i l’aigua, llum natural, plaques fotovoltaiques...). ¿Elements negatius de la presència diària de la quitxalla a la biblioteca? Si algú ho pot considerar que és un element negatiu, el fet que a l’hora d’entrar i sortir de classe, en grup, i amb ganes d’explicar coses, ha deixat de ser totalment silenciosa... “La biblioteca és un espai d’aprenentatge i de coneixement, d’accés a la cultura i a l’educació; també és un centre per a la comunitat del barri, la seva convivència i gaudi, i que ajuda la cohesió social”, remarca Neus Montserrat. Lògicament hi ha d’haver silenci, per llegir, per estudiar, però també espais de treball i de reunió, on s’ha de poder parlar sense alçar la veu.

La complicitat generada entre els treballadors de la biblioteca i els i les alumnes que han fet el curs entre llibres ha donat molts fruits. Han coorganitzat diverses activitats. Ara estan preparant amb entusiasme “Adeu 6è”, la festa de comiat de la biblioteca i de l’escola: l’any vinent els i les alumnes de 6è ja aniran a l’institut. Aquest any es faran l’orla amb el marc de fons de la biblioteca, on han passat moltes hores i han après un munt de coses aquest curs.

Imatge d'una altra classe de l'Escola Duran i Bas a la Biblioteca Montserrat Abelló

El Centre Cívic Torre Llobeta, a Nou Barris, ha acollit aquest curs els trenta-tres alumnes de segon de batxillerat humanístic i social de l’Institut Manuel Carrasco i Formiguera. Aquests nois i noies ara estan preparant amb intensitat les proves de selectivitat. A la sala d’actes i en dos espais més de Torre Llobeta –una magnífica casa senyorial construïda al segle XV, convertida posteriorment en masia, i centre cívic des dels anys 80 del segle XX– s’hi han impartit matèries com llatí, matemàtiques aplicades a les ciències socials, història, filosofia, economia, literatura catalana i castellana… entre d’altres.

“Fer una part de la tasca docent en aquest centre cívic ha suposat una gran oportunitat per al nostre institut en molts sentits. Gaudir d’un espai tan acollidor i agradable ha comportat molts avantatges des d’un punt de vista pedagògic per a l’alumnat que hi ha fet les classes”, remarca Carme Clarós, directora de l’Institut Manuel Carrasco i Formiguera i professora de primer d’ESO. Clarós posa de manifest que per a l’alumnat ha estat un “valor afegit l’autonomia, la responsabilitat de tenir cura d’unes instal·lacions que no són les habituals i el fet de conviure amb el personal i altres usuaris del centre”. “Els nois i les noies han valorat aquesta experiència molt positivament. A més, la cessió d’aquest espai i l’augment de recursos de professorat aquest curs ens ha permès distribuir la resta de l’alumnat en grups més reduïts, i atendre’ls millor”, diu la Carme. 

“L’Institut Manuel Carrasco i Formiguera i el Centre Cívic Torre Llobeta tenim molts punts en comú: ens dediquem a l’educació, ells la formal i nosaltres la no formal. I som veïns. Estem quasi paret per paret. Quan ens van dir que havíem d’acollir una trentena d’alumnes de l’institut pràcticament d’un dia per l’altre ens hi vam mostrar reticents. Però els alumnes s’han adaptat molt bé, i tant ells com els professors estan encantats. I nosaltres també!”, diu Celia Juárez, directora del Centre Cívic Torre Llobeta. 

“Tot plegat ha suposat un replantejament total de la programació del centre cívic. Aquest curs només hem fet activitats a les tardes, per les restriccions a causa del covid-19”, explica la Celia. “Tenir aquí cada dia els alumnes ha estat una experiència magnífica. Amb ells hem fet algunes activitats conjuntes, com per exemple una visita teatralitzada per conèixer la història de Torre Llobeta, coorganitzada amb el Centre de Formació professional BEMEN3. Ara estem preparant una sessió de poesies compartides amb les persones grans del centre”, diu la directora del Centre Cívic Torre Llobeta. “Treballar conjuntament entre l’institut i el centre cívic era una assignatura pendent. D’ara endavant farem alguns projectes conjunts, encara que els alumnes ja no estiguin al centre cívic”, afirma la Celia. “Quan marxin sentirem un gran buit”, diu. 

Malgrat que el curs vinent, si la pandèmia ho permet, l’alumnat ja no ocuparà aquests espais, el més probable és que la col·laboració entre escoles i equipaments continuï, ja que té un munt d’aspectes positius: l’entorn també educa.

Aules en una quarantena d’equipaments de la ciutat

El Macba i el CCCB, a Ciutat Vella; Vil·la Joana, al cor de Collserola, a Vallvidrera; l’Ateneu l’Harmonia, a Sant Andreu; l’Escola Municipal de Música Can Fargues, a Horta; el Centre Cívic Sant Martí; la Biblioteca Caterina Albert, al Camp de l’Arpa; el Casal de Joves del Clot... Fins a quasi quaranta equipaments repartits per la ciutat han acollit classes al llarg d’aquest curs. Els llaços que s’han creat entre els i les alumnes i aquests equipaments probablement es mantindran.

Aquestes “connexions” –aquest és el nom del projecte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i coordinat amb el Consorci d’Educació, que neix del programa “Ampliem espais educatius als barris, i que ha permès que força alumnes hagin estudiat en espais fora de l’escola– haurien de desembocar en un programa que consolidi les col·laboracions i la feina conjunta entre equipaments i centres educatius per avançar en la línia de barris educadors

stats