L’aeroport, un 2,1% més de PIB i 45.000 més llocs de treball en l'aire

Els aeroports no només son les principals portes d’entrada a un país, son també uns importants catalitzadors del desenvolupament econòmic dels territoris on s’ubiquen. Actuen com a factors clau de connectivitat i contribueixen a impulsar el seu creixement i la seva competitivitat. 

Més enllà del transport, la seva existència genera riquesa, directament amb la creació de llocs de treball i inversions, i indirecta gràcies a la dinamització dels sectors empresarials de l’entorn.

En el cas de Catalunya, un estudi del Laboratori d’Economia Aplicada (AQR-Lab) de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona posa xifres al que suposaria per a l’economia catalana el desenvolupament de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat. 

Segons els resultats d’aquest estudi, només l’execució de les obres implicaria una creació directa de llocs de treball de 3.200 professionals l’any, especialment en els sectors de serveis tècnics d’enginyeria i arquitectura, alhora que de la construcció.Més enllà, quan el futur aeroport estigués en ple rendiment i l’augment de la connectivitat permetés assolir els 70 milions de passatgers anuals, l’impacte econòmic del hub seria molt més elevat.

Els càlculs de l’estudi indiquen que la xifra d’ocupació vinculada a l’aeroport es podria més que doblar, passant dels 38.100 llocs de treball directes del 2018 als 83.000 llocs de treball directes estimats. Alhora, el desenvolupament de l’aeroport permetria augmentar el nombre d’ocupats com a efecte global, passant dels 218.800 del 2018, als 365.000. 

De la mateixa manera, les oportunitats econòmiques que un aeroport d’aquestes característiques suposaria per al país implicarien que la contribució de l’aeroport al PIB de Catalunya passés del 6,8% del PIB de 2018 a un 8,9%.

Els beneficis que comportaria el desenvolupament del hub van molt més enllà de la demanda turística predominant en aquelles destinacions que no pertanyen a les xarxes de connectivitat globals. En contra del que s’argumenta, no fer-ho impedirà avançar cap al model de ciutat que busca atreure el millor talent per a la recerca i liderar la innovació i l’emprenedoria o l’establiment de seus de les empreses que crearan el marc per disposar d’una millor oferta laboral.