Un jutge de l'Audiència Nacional pronostica que el Constitucional corregirà la condemna a Otegi
José Ricardo de Prada veu "molt adequada" la sentència de legalització de Sortu
BilbaoEl magistrat de la sala penal de l'Audiència Nacional (AN) José Ricardo de Prada ha considerat "molt adequada" la resolució del Tribunal Constitucional (TC) que obre les portes a l'activitat política de Sortu i ha apuntat que possiblement aquest tribunal corregirà també la sentència del Suprem en el cas Bateragune, pel qual el líder de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegi compleix condemna a la presó.
En declaracions als mitjans després d'intervenir a Bilbao en una jornada organitzada per la Fundació Sabino Arana sota el títol "El dret penal davant la fi d'ETA", De Prada ha situat la sentència del Tribunal Constitucional sobre la legalització de Sortu en el procés de "normalització" política basca després del cessament definitiu de l'activitat armada d'ETA.
El magistrat ha considerat "fonamental" el fet que es "consolidin les llibertats polítiques" a Euskadi i ha valorat que el TC "porti ja una línia clara" en aquest sentit, després d'analitzar que "determinades postures que s'han criminalitzat no són realment això" i que "si realment no van contra la democràcia", tenen dret a participar "en el joc polític" democràtic.
Condemnes rebaixades
El passat mes d'abril, el Tribunal Suprem va rebaixar de deu a sis anys i mig la condemna als dirigents abertzales Arnaldo Otegi i Rafa Díez Usabiaga per intentar reconstruir Batasuna a través del grup Bateragune, perquè considera que havien de ser condemnats per la seva pertinença a ETA però no en qualitat de dirigents. Otegi i Díez Usabiaga han recorregut en empara davant del Tribunal Constitucional.
De Prada ha valorat també les trobades entre víctimes d'ETA i presos de la banda que s'han apartat dels seus postulats, dins del pla de reinserció plantejat pel govern espanyol. Segons ell, aquest tipus d'iniciatives "van pel bon camí" i han de constituir "l'inici d'un procés, amb un full de ruta clar, que marqui el camí a seguir" cap a "l'ideal de la reconciliació", entesa com una situació en la qual totes les parts del conflicte es respectin. Ha advocat per "buscar altres formes de Justícia restaurativa", de manera que els que compleixen condemna pels seus crims a l'organització "puguin reparar i restaurar el dany causat i crear camins útils per a la reconciliació.