Un jurat de molta altura per al Maria Canals

Com cada any, quan s’acosta la primavera, Barcelona torna a omplir-se de pianos i música amb una nova edició del Concurs Internacional Maria Canals, el més antic d’Espanya i un dels més prestigiosos del món. Però més enllà de la competició, que del 9 al 21 de març aplegarà 73 joves pianistes de 32 països diferents, el certamen desenvolupa també un seguit d’activitats de caràcter educatiu, divulgatiu i social –l’OFF Concurs– destinades al foment de la pràctica musical.

Dins aquest popular calendari trobem una proposta d’allò més singular. Es tracta del jurat d’estudiants, un tribunal d’alumnes de grau mitjà de diferents escoles i conservatoris de Barcelona, amb edats compreses entre els 10 i els 16 anys, als quals es brinda l’oportunitat de viure una experiència extraordinària: assistir a la prova final i emetre el seu veredicte, tal com fa el jurat internacional que decideix el resultat de la competició. “Tenir un jurat d'estudiants és una forma de premiar l'estudi musical i de posar en valor l'aprenentatge d'un instrument. A més, poden aplicar els coneixements adquirits per poder seleccionar el guanyador”, diu Jordi Vivancos, director del Concurs Maria Canals.

Aquest any seran 18 nois i noies, procedents de dotze centres pedagògics, els que assoliran aquesta tasca, amb un protocol idèntic al del jurat oficial: seuen separats del públic, designen un president i un vocal, emeten un vot individual i, un cop fet el recompte, comuniquen el resultat a l’organització.

Per fer front al repte comptaran amb l’ajut de la mestra Núria de Canals. “Aquesta experiència és totalment nova per a ells. Són nens i nenes escollits per les seves respectives escoles, sigui per mèrits acadèmics o per la seva motivació. Tots són consumidors de música clàssica, però aquí se’ls exigeix jutjar unes interpretacions de gran nivell. Per això, abans del concert ens reunim, parlem i posem en comú uns criteris perquè facin una valoració com més madura millor”, explica Núria de Canals, professora de piano de l’Escola Casp i antiga alumna de Maria Canals i la seva acadèmia Ars Nova. “Això fa que estigui vinculada al concurs de tota la vida”, apunta.

Una cosa semblant li passa a la Júlia Saura. La Júlia és la seva filla. Té 15 anys, és alumna de 4t d’ESO i estudia piano, violoncel i baix elèctric. Però de tots aquests instruments el seu preferit és el piano. “M’agrada molt que un sol instrument pugui ser tan majestuós”, diu la Júlia, que, tot i haver anat moltes vegades a la prova final, aquest any la viurà d’una manera diferent. “Em preocupa no tenir clars els criteris que haig de seguir per triar un guanyador, però crec que pot ser una bona experiència”, diu la noia, que es mostra inquieta per si “dos concursants fan el mateix concert" i això la influeixi "a l'hora de prendre una decisió”.

L'Albert Romero, alumne de primer d’ESO i de segon de grau mitjà en les especialitats de piano i bateria, té només 12 anys i és un dels més joves del grup. L’Albert també es declara “emocionat i nerviós” davant el repte, tot i que ja ha començat a preparar-se per fer-hi front. “La meva professora m’ha demanat que escolti diferents versions dels concerts que s’interpreten a la prova final perquè conegui bé les obres i sàpiga com avaluar-les”, assenyala el noi, que, per la seva banda, també es prepara per presentar-se a una competició pianística a finals de març, el Concurs Maria Vilardell Viñas de Moià.

“Aquesta experiència els aporta la possibilitat de sortir de si mateixos i veure’s des de fora, perquè poden extrapolar al seu propi treball el fet de jutjar una altra persona i decidir què els agrada i què no d’una interpretació”, assenyala Núria de Canals, que assegura que tots els nens surten “entusiasmats” de l’experiència. “Prova d’això és que l’endemà tots volen anar al lliurament de premis. Els genera una sensació molt maca”, conclou.

Podeu consultar tota l'activitat del Concurs a: https://www.mariacanals.org/