Pluja de pedra i pèrdua de l'oïda en la segona explosió a Alcanar

BarcelonaS'ha parlat molt de la primera explosió, el 16 d'agost del 2017 a la nit, al xalet d'Alcanar que va desfer el pla de la cèl·lula de Ripoll d'atemptar amb explosius. Però ha passat més desapercebuda la segona explosió que hi va haver el 17 d'agost, poc abans de les cinc de la tarda, quan mossos, bombers i un operari amb una retroexcavadora extreien la runa d'Alcanar. Aquesta explosió es va produir gairebé a la mateixa hora que un dels terroristes atropellava amb la furgoneta els vianants a la Rambla, i va quedar eclipsada per l'atemptat. Ha sigut en la cinquena sessió del judici del 17-A quan s'han pogut sentir una desena de mossos i dos bombers que van resultar ferits per la segona explosió. Encara tenen seqüeles i alguns han quedat incapacitats.

"Hi va haver una explosió i un gran núvol de pols. Quan es va esvair el núvol ens vam buscar entre els companys per sortir de la zona zero", ha recordat un agent de la policia científica, que continua patint acúfens i sent xiulets constants a les orelles les 24 hores del dia. El ministeri de l'Interior l'ha reconegut com a víctima del terrorisme i l'ha indemnitzat parcialment, com també ha fet amb un altre dels mossos: "Havíem de buscar entre la runa perquè ens havien dit que en principi hi havia restes de cadàvers. Va passar molt ràpid. La retroexcavadora recollia la runa, la treia a fora i miràvem si hi havia alguna cosa d'interès. Va fer una palada o dues i ja va explotar. En aquell moment ho vaig veure tot blanc i em vaig quedar sord". Va patir atacs d'ansietat i estrès posttraumàtic. Li queden acúfens i sent xiulets forts.

En canvi, un altre dels agents no ha rebut el reconeixement de víctima del terrorisme. "Estàvem preguntant als veïns per recollir informació i l'enorme explosió ens va obligar a tirar-nos a terra. Va començar a caure'ns pedra". Després dels fets, va notar una pèrdua d'oïda i una sensació d'extrema vigilància: "De seguida em col·locava l'arma". A un dels mossos que tampoc s'ha reconegut com a víctima, l'explosió li ha deixat una cicatriu a la cara. "Van caure trossos de planxa d'una nevera o un congelador. Els vidres d'un vehicle es van trencar totalment", ha relatat un altre. Un dels testimonis més colpidors ha sigut d'un dels agents més malferits: "Em vaig preocupar per les extremitats i per no quedar aixafat per la pluja de runa. Vaig perdre el coneixement. No he pogut tornar a treballar i tinc una invalidesa permanent total. M'he hagut d'adaptar a la nova vida".

Sense poder ascendir a la feina

Dos bombers també van resultar ferits i van estar diversos mesos de baixa. El primer ha explicat que abans de la segona explosió "hi havia una mica de confusió" sobre el motiu de la primera, amb la hipòtesi que fos de gas. Les seqüeles que li ha deixat l'esclat, amb pèrdua acústica i amb el record dels fets quan sent "sorolls forts", han provocat que no hagi pogut ascendir professionalment perquè les lesions li impedeixen entrar a la unitat d'activitats subaquàtiques. El segon ha dit que l'explosió li va afectar una mà, per la qual cosa ha rebut una incapacitat total. Els dos bombers van rebre un tractament per estrès posttraumàtic, com també molts dels mossos.

En aquesta sessió del judici a l'Audiència Nacional també han intervingut altres agents de la policia, que han precisat que van recollir 104 bombones de butà -97 de plenes i la resta buides- a Alcanar. També van trobar-hi documentació dels terroristes que havien passat pel xalet.