La tesi final de la Fiscalia: Es-Satty és mort i no és el judici dels atemptats
L’imam “va transmetre” l’ideari del Daeix i estava “obsessionat” per no deixar rastres
BarcelonaAmb ganes d’esvair tots els dubtes que s’han generat durant el judici del 17-A, la Fiscalia ha utilitzat el seu últim torn de paraula per argumentar la seva tesi amb contundència i remarcar els indicis cap als tres acusats. En una intervenció de gairebé quatre hores, amb una pausa al mig, els dos fiscals, Ana Noé i Miguel Ángel Carballo, han aprofitat el seu informe final per desmuntar algunes incògnites que s’havien plantejat. Noé ha assumit la primera part i l’ha dedicada a avalar les proves que han qüestionat, sobretot, l’acusació dels pares del nen mort de Rubí i la defensa de Driss Oukabir.
Segons Noé, l’imam Abdelbaki es-Satty és mort: “No hi ha cap dubte” que unes restes trobades a Alcanar corresponen a Es-Satty i “són incompatibles amb la vida”. De fet, ha destinat uns minuts a treure credibilitat a les hipòtesis que a l’imam, després de l’explosió, se l’hauria vist a Sant Carles de la Ràpita o podria haver agafat un avió a l’aeroport de Barcelona. La fiscal ha donat per bona la prova del Marroc que va dir que el perfil genètic d’una orella localitzada entre la runa coincidia amb l’ADN d’un familiar d’Es-Satty. Ha negat que es trenqués la custòdia de les proves d’Alcanar però ha admès que van quedar afectades per la segona explosió que es va produir unes hores després de la primera.
Noé també ha avalat els resultats d’ADN dels Mossos d’Esquadra –l’advocat d’Oukabir els ha qüestionat perquè la policia hauria pogut utilitzar productes caducats resetejats– i ha rebutjat que s’hagi trencat la cadena de custòdia dels aparells electrònics, com també ha insinuat el mateix lletrat. L’imam estava “obsessionat” per no deixar rastres i ha justificat així que no es pogués treure cap informació de l’iPhone d’Es-Satty, trobat a la seva furgoneta aparcada a Sant Carles de la Ràpita.
Sense esmentar el CNI
Sobre la figura de l’imam, cap dels dos fiscals ha esmentat la seva relació amb els serveis secrets espanyols –en canvi, al sumari de la causa judicial es recull que el CNI i la Guàrdia Civil van visitar l’imam a la presó de Castelló–. Noé ha recordat que el 2014, quan va sortir de la presó, ja va intentar radicalitzar dos nois conversos a l’islam que el seguien “perquè era l’imam”, i que a principis del 2000 havia estat en contacte amb una xarxa d’Al-Qaida a Vilanova i la Geltrú. La fiscal ha volgut deixar clar que Es-Satty va liderar la cèl·lula de Ripoll i va ser qui “va transmetre l’ideari terrible de l’Estat Islàmic” al grup. I ha demanat “no confondre el terrorisme ni associar-lo amb una religió o una nacionalitat”.
“L’imam els va transmetre una falsa atmosfera sagrada”, ha afegit Carballo, que ha assegurat que era “indubtable” que el grup seguia el moviment jihadista global del Daeix –l’acrònim àrab de l’Estat Islàmic–. Ha definit els terroristes de segona generació perquè “no encaixen ni al país d’origen ni al d’adopció”. El fiscal també ha mantingut que l’explosió d’Alcanar “trenca absolutament” el pla inicial de la cèl·lula i ha dit que el judici no era dels atemptats de Barcelona i Cambrils, “com considera l’opinió pública”, sinó “fins a l’explosió d’Alcanar”. Per això ha reconegut que les víctimes “potser no veuen justícia” amb les peticions que fan per als acusats, perquè descarten atribuir-los els 16 assassinats del 17 i el 18 d’agost del 2017.
La Fiscalia demana 41 anys de presó per a Mohamed Houli Chemlal i 36 anys per a Driss Oukabir. De Houli Chemlal, ferit a Alcanar, han dit que no va ajudar en la investigació i han posat en dubte la versió que estigués desvinculat de la cèl·lula, perquè als vídeos gravats a Alcanar no es veu que la resta desconfiïn d’ell. D’Oukabir han valorat que va estar integrat al grup “fins a l’últim instant” però han admès que “potser va ser el membre més díscol” i amb una adscripció “més difusa”. Han argumentat els seus vincles pel viatge que va fer al Marroc l’agost del 2017, quan Es-Satty també era al país, i per les converses “amb llenguatge críptic” amb el seu germà Moussa, un dels autors de l’atemptat a Cambrils.
Els fiscals han retret a Oukabir que no denunciés als Mossos el pla d’atemptar si es va fer enrere. També han recordat que Oukabir, un cop havia llogat la furgoneta que més tard es faria servir a l'atemptat de la Rambla, volia que traguessin el seu nom del contracte: “Sempre s’intenta cobrir de manera maldestra”. Pel que fa al tercer acusat, Saïd ben Iazza, per a qui sol·liciten 8 anys de presó, “va donar un suport idoni i eficaç”. Han rebutjat que desconegués el pla perquè va deixar la seva documentació i una furgoneta per comprar el material per fabricar explosius. Han parlat d’una “inconsciència deliberada”.
Carballo ha tancat el torn demanant al tribunal de l’Audiència Nacional la pena màxima per a cadascun dels acusats pels atemptats jihadistes “més greus” des de l’11 de març del 2004 a Madrid. El jutge ha anunciat que el judici es reprendrà dilluns vinent amb els informes finals de les altres parts.