Una mesquita belga sospitava d'Es-Satty perquè presumia de parlar amb serveis secrets espanyols

BarcelonaUn dels testimonis més esperats del judici del 17-A ha posat el focus en la relació de l'imam Abdelbaki es-Satty amb el CNI. És el segon cop que es mencionen els serveis secrets espanyols en les dotze sessions que s'han fet fins ara i les dues ocasions s'han basat en les paraules del president d'una comunitat islàmica amb una mesquita a Diegem (Bèlgica), on Es-Satty volia treballar. El president de la comunitat, Soliman Akaunchouh, ha declarat aquest dilluns a l'Audiència Nacional per videoconferència i ha ratificat, com ja va apuntar durant la investigació, que a principis del 2016 Es-Satty presumia de parlar amb els serveis secrets. "Una vegada el vaig veure parlant amb unes persones, que després em va dir que eren agents secrets espanyols", ha explicat Akaunchouh. El contacte va ser, segons l'imam, perquè "volien saber on havia estat".

Arran d'aquest episodi, Akaunchouh va sospitar d'Es-Satty: "Vaig trobar que no era normal", ha dit sobre la possible relació amb els serveis secrets. Per això, va alertar la policia de Vilvoorde. Un avís que va suposar que al cap de poc un agent belga enviés un correu electrònic el gener del 2016 a un mosso d'esquadra –una informació que va transcendir després dels atemptats– en què li demanava si podia fer una recerca sobre Es-Satty. El mosso el va buscar a la base de dades del cos català, en la qual no constava cap antecedent de l'imam. El president de la comunitat islàmica ha argumentat que va contactar amb la policia per "controlar" Es-Satty i perquè "no el coneixien bé". De fet, l'imam també havia generat dubtes a la mesquita per no voler facilitar el seu certificat d'antecedents penals, cosa que va provocar que només s'hi quedés entre tres i quatre mesos de prova.

En aquesta estada a Bèlgica a principis del 2016, on al final no el van contractar, Akaunchouh va tenir una topada amb Es-Satty pel sermó que va fer el 14 de febrer, el dia de Sant Valentí. "No estava content amb el discurs", ha afegit. El president de la comunitat ha recordat que l'imam vivia a la mesquita i que no acostumava a rebre visites. També ha assegurat que "es pot imaginar" Es-Satty en el corrent salafista extremista.

Sense antecedents a Ripoll

El testimoni d'Akaunchouh ha contrastat amb les declaracions del president i el secretari de la comunitat islàmica Annour de Ripoll, on l'imam va treballar entre l'abril del 2016 i el juny del 2017. La diferència amb Bèlgica s'ha evidenciat quan han explicat que van contractar Es-Satty sense comprovar si tenia antecedents penals. El president de la comunitat, Ali Yassine, ha justificat que el van agafar perquè el coneixien de l'altra mesquita de Ripoll on havia treballat d'imam. Però Yassine ha insistit que Es-Satty feia un discurs "normal i corrent" perquè la resta ho feia "en secret". "Hòstia, l'imam ens donava dues cares, una dins i l'altra a fora", ha exclamat. També ha negat que l'imam es reunís amb els altres terroristes a la mesquita i ha argumentat que Es-Satty hi va deixar de treballar quan va demanar tres mesos de vacances per anar al Marroc.

El jutge Alfonso Guevara ha impedit que Yassine respongués si la policia havia visitat la comunitat abans dels atemptats, però en canvi ha permès que el portaveu de la mateixa mesquita de Ripoll, Hamid Barbach, pogués tornar a dir, com va pronunciar al Parlament, que els agents hi havien anat tres vegades, en una de les quals ell hi va ser. Segons Barbach, els van preguntar per "la junta, queixes dels veïns i el canvi d'imam". Tot i que en aquesta ocasió no ha aclarit a quin cos policial es referia, al Parlament va assenyalar la Policia Nacional.

Intent de radicalitzar dos joves

En aquesta dotzena sessió del judici també han declarat dos nois conversos a l'islam que Es-Satty va intentar radicalitzar. Quan va sortir de la presó de Castelló el 2014, després de complir una condemna per tràfic de drogues, es va quedar una temporada al País Valencià. Va ser a Castelló, on feia d'imam en una mesquita, que va començar a convèncer dos nois. Un d'ells ha assegurat que posava vídeos d'Estat Islàmic. Però quan Es-Satty li va proposar "d'entrar a un supermercat i arrasar-ho tot" o li va dir que volia fer un forat a la muntanya amb una excavadora per tenir una base, "pensava que no estava bé". "Per a ell qualsevol persona no musulmana mereixia morir. Sempre treia el costat negatiu", ha manifestat el testimoni, que es va allunyar de l'imam sense prendre's seriosament els seus plans d'atemptar i l'ha descrit com un "paranoic".

El mateix noi també ha reconegut que es va trobar amb alguns terroristes de la cèl·lula de Ripoll l'estiu del 2016. Hi va coincidir, ha exposat, quan van fer de temporers en la recollida de la taronja. "Vaig dir-los que anessin amb compte amb Es-Satty. Els vaig advertir, però s'ha vist que van passar", ha conclòs.